dijous, 4 de febrer de 2010

In crescendo: llull cobain

Com més sent les cançons de Mi sostingut més m'agraden la majoria. No totes, perquè una de les seues virtuts -particularment considere que és una virtut- és que fa i difon moltes cançons, moltíssimes: a l'ordinador en tinc fins a 31 diferents, com si foren 3 discos, i totes les ha posat ell gratuïtament a la xarxa. Això, evidentment, fa que algunes siguen prescindibles, però moltes d'altres són bones, molt bones, o, millor dit, m'agraden, m'agraden molt. Sobretot per la seua capacitat per a crear, inventar, sorprendre, barrejar... Una bona mostra, a la qual m'he enganxat darrerament, és el Llull Cobain que enllace a continuació, on mescla un poema del teòleg mallorquí amb l'estil del músic de la costa oest nordamericana i una història estrambòtica sobre la manera 'd'arribar al nirvana' que tenia el primer:



Precisament fa poc un amic guionista em preguntà sobre un personatge històric balear per a fer una prova d'un possible programa humorístic per a IB3: li vaig dir Ramon Llull, que podien pintar-lo com un 'il·luminat'. Finalment, em va contar que, en funció dels seus detallats
projectes de conquesta de terres 'infidels' (atacs simultanis a Almeria, Granada i Jerusalem, bloqueig marítim a Egipte, missioners enviats per a convertir el poble, etc.), van fer un gag en què Llull, tot emocionat, presentava els seus plans al monarca de l'època: enfrontaments cristianomusulmans en octaus, quarts, semifinals i final, la Champions Crist! Total, que darrerament li estan pegant per totes bandes a l'insigne mallorquí...

Llull Cobain

Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,

e són caüt en mant pecat

e en ira de Déu fui pausat.


Ramon Llull volia veure a Déu

I es va exiliar a la muntanya

Amb 14 cartons de vi

I 3 sacs de la millor marihuana

Ramon LLull va veure a Déu

quan anava molt cec


Jesús me venc crucificat,

volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó

a Déu, e pris confessió


Ramon Llull per fi va veure a Déu

I es va disposar a viatjar

Quan va arribar a Babilònia

en estat de catatonia

es va columpiar als jardins penjants

Ramon Llull va veure a Déu

I li va guinyar un ull.


De caritat, oració,

esperança, devoció,

Déus me fé conservació.


Lo monestir de Miramar

fiu a frares Menors donar

per sarraïns a preïcar.

Enfre la vinya e el fenollar

amor me pres, fé'm Déus amar,

enfre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus Espirat,

de qui és Santa Trinitat

tracté com fossen demonstrat.

Déus Fill, del cel és davallat,

de una Verge está nat,

Déu e home, Crist apellat.

Lo món era en damnació;

morí per dar salvació

Jesús, per qui el món creat fo.

Jesús pujà al cel sobre el tro,

venrà a jutjar li mal e el bo:

no valran plors, querre perdó.

Novell saber plors hai atrobat,

pot-n'hom conèixer veritat

e destruir la falsetat:

serraïns seran batejat,

tartres, jueus e mant orat,

per lo saber que Déus m'ha dat.

Pres hai la crots, tramet amors,

a la Dona de pecadors

que d'ella m'aport gran socors.

Mon cor està casa d'amors

e mos ulls fontanes de plors.

Entre gauig estaig e dolors.

Són home vell, paubre, meyspreat,

no hai ajuda d'home nat

e hai trop gran fait emparat...

5 comentaris:

miquel ha dit...

I a sant Vicent Ferrer el fem protagonitzar una pel.lícula de terror, amb el títol de "El Dia del Judici Final". De fet, la imatge més habitual de Vicent Ferrer és la d'un home irat i eixut, exigint el temor de Déu amb un dit amenaçador, i anunciant penitències i desgràcies: Timete Deum et date illi honorem, quia venit hora iudicii. Un film amb profecies sobre la vinguda de l'Anticrist, tot adobat amb intrigues polítiques entorn al Compromís de Casp i el Cisma d'Occident. Un èxit de taquilla assegurat.

Toni de l'Hostal ha dit...

I la del pare Jofré no t'apanya? En 'ixa fa un mesclaîllo perfecte entre la vida del primer loquero europeu i la Nova Cançó dês júniors...

Mi Sostingut és gai... vull dir; wai!

Artés ha dit...

Jajajaja, jo em pensava que aquest era un bloc serio

Si que és veritat que n`he penjat moltes, massa... Em compadisc de vosté si les ha escoltades totes i a l`hora me n`alegre si, com diu, li han agradat unes quantes i també li agraisc que penje aquesta acì.

Actualment la musa s`ha fet del sindicat i m`ha reclamat unes vacances de mínim un any - per a aclarir idees, m`ha dit -. Però no descarte fer una òpera-rock sobre el Rex-Bellator... jejejeje

Vent d Cabylia ha dit...

Miquel, Recio se t'avançà amb El capità Valéncia, Sant Vicent rediviu... :D

Toni, la del pare Jofré, la de Brokeback Formigonera, La primavera biònica, Mare mostrum, Estàtua de sal, la Cançó incriminatòria, Capità Taràntula Zen, etc., etc., etc.

Artés, de quan en quan també som de la risa. Vosté a la seua, però que no li passe com al dels caragols... Salut!

Blai ha dit...

Xè, això està fet, tant sant Vicent Ferrer com el pare Jofré tornaran a la vida (cinematogràficotelevisivament parlant) en una minisèrie que s'està rodant a la Ciutat de la Llum: http://www.diarioinformacion.com/cine/2010/01/18/miniserie-narra-amor-imposible-san-vicente-ferrer/968860.html