dijous, 11 de febrer de 2010

Les connexions epistolars de Barcelona (1381-1566)

La setmana passada vaig acabar finalment l'estudi sobre les relacions epistolars del Consell municipal de Barcelona entre finals del segle XIV i el segon terç del XVI. Ací podeu llegir l'avanç que vaig fer en el darrer Congrés d'Història de la Ciutat de Barcelona, molt més reduït ja que l'espai era limitat. Hi he afegit cartes -finalment n'he examinat 4.061- per tal d'estendre el període cronològic analitzat, m'he esplaiat en tots els afers que explicava i he afegit una antologia epistolar de 228 cartes classificades per temes (l'avituallament de forments, la defensa del territori, les baronies de Barcelona, la defensa de les 'llibertats' urbanes, els grans conflictes bèl·lics, etc.). Ja vorem si ho publiquen: el treball ha estat fet a instància del Centre de Recerca i Debat del Museu d'Història de Barcelona, però amb la crisi ja se sap. I el CSIC tampoc està per a tirar coets... Supose que en unes quantes setmanes ho sabré.

D'altra banda, com faig normalment, estic allargant l'alt ritme de treball típic dels finals de projecte per tal de deixar embastats d'altres que tenia en ment, com un parell d'articles i una comunicació, abans d'assistir estos dies a un col·loqui organitzat per la Universitat de Lleida i posar-me a acabar la tesi sense tindre altres coses pendents (vora quatre anys després d'haver-la començat, pareix mentira!). D'ací que estos dies no m'haja passat molt pel blog, encara que hi ha molts temes dels quals m'agradaria parlar... Bé, en tot cas, per a anar liquidant temes, tot i que potser hi tornaré amb algunes de les cartes més interessants, m'agradaria publicar ací algunes de les imatges que he emprat en l'estudi preliminar de l'epistolari barceloní que acabe de finalitzar.

El mètode ha consistit en realitzar deu talls documentals biennals des de 1381 fins a 1566 en funció de la disponibilitat arxivística per tal de copsar les possibles evolucions tant en l'estil de les cartes com en les connexions epistolars del Consell barceloní. Un dels resultats, per exemple, ha estat l'evidència que la institució municipal anà perdent atribucions polítiques a partir de mitjan segle XV, una situació que probablement cal explicar per la consolidació del poder de l'aparell estatal monàrquic (com més poder concentraren les institucions centrals de la monarquia, menys afers passaren a gestionar altres institucions com les urbanes). Així, si bé en els lapses temporals analitzats entre 1381 i 1450 este era el mapa de les relacions epistolars dels consellers de la capital catalana:

Talls epistolars entre 1381 i 1450

En els períodes analitzats entre 1484 i 1566, en canvi, l'a
bast territorial es reduïa de forma considerable (quasi exclusivament a la Mediterrània Occidental cristiana, sobretot als dominis de la Corona d'Aragó):

Talls epistolars entre 1484 i 1566

Fet i fet, una altra de les coses que he pogut comprovar és que les relacions epistolars més intenses fora de Catalunya es donaren amb els territoris de la mateixa Corona. Així, deixant de banda les cartes enviades a Roma per afers eclesiàstics, els territoris que rebien més missives del Consell barceloní eren els regnes de València, Mallorca, Sicília, Aragó, Sardenya i Nàpols, mentre que el rànquing per ciutats ciutats era, quasi en el mateix ordre, el de les capitals: València, Palma, Saragossa, Palerm, Càller i Nàpols.



Pel que fa a les cartes enviades dins de Catalunya, sense comptar les baronies que foren propietat feudal de Barcelona, com ara Castelló d'Empúries, Tàrrega o Flix, els destinataris més usuals estaven radicats a les principals ciutats catalanes: Tortosa, Girona, Perpinyà, Lleida, Tarragona, Cervera, Vic, Puigcerdà i Manresa.


En eixe sentit, finalment, cal destacar que la comparació de les dades del bienni de mitjan segle XV amb les d'un bienni coetani del Consell de València -que ens cedí amablement Ivan Martínez Araque després d'analitzar-les per al lustre 1449-1454- pot ser reveladora d'una diferència cabdal entre un i un altre territori polític: mentre que Barcelona principalment enviava les cartes a les baronies pròpies o a aquelles ciutats més grans que acabem de citar, València bàsicament es retroalimentava, ja que la majoria dels seus enviaments eren a la pròpia capital, on residien els principals nuclis de poder del regne (significativament la segona destinació en aquell bienni fou Oriola, capital de l'altra governació foral). Per tant, encara que la mostra és molt reduïda -de només dos anys- i caldria ampliar-la, això podria indicar una distribució territorial del poder divergent: més equilibrada a Catalunya, molt més concentrada en la capital al regne de València.

Connexions epistolars del Consell de València (1449-1451)
Després de València, destaquen Oriola i Alacant
al sud
i
dos viles molt properes a la capital, Morvedre i Cullera

Connexions epistolars del Consell de Barcelona (1448-1450)
Destaquen Castelló d'Empúries, Tàrrega, Terrassa i Flix, llavors
baronies de Barcelona, i Tarragona, Tortosa, Vic, Girona i Lleida


3 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Apassionant i enhorabona! Esperem que això es publique i tinga difusió.

Francesc ha dit...

Sí, senyor! Jo espero també que es publiqui.

Felicitats!

Francesc

Alexandre ha dit...

Salut i sort, mestre. Com pots veure on ja saps, també jo darrerament he estat remenant temes epistolar -evidentment sense una ratio acadèmica-, però potser els teus estudis recents permetin confirmar la impressió concreta que expresso als meus vestigis...