divendres, 19 de juliol de 2013

Les relacions epistolars de Barcelona, València i Palma (1511-1629)


Fa vora dos anys i mig vos comentava una de les recerques a les quals vaig dedicar molts mesos d'activitat investigadora: l'estudi de les connexions epistolars del Consell municipal de Barcelona entre finals del segle XIV i mitjan XVI a través de l'anàlisi de 10 talls biennals diferents entre 1381 i 1566. Els resultats, malauradament, a penes si han vist la llum: únicament una comunicació en un congrés i un breu text al llibre Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença, coordinat pel professor de filologia la Universitat de València Vicent Josep Escartí. I encara gràcies. Sembla que no hi ha massa negoci per als llibres d'investigació si no tens una posició acadèmica ferma. En tot cas, faig una crida als editors: aquella recerca continua finalitzada, disponible per a ser publicada amb un conjunt de més de 200 epístoles ben sucoses! Altrament, com que els resultats científics van ser ben interessants, he tractat d'ampliar la recerca amb una nova perspectiva: la comparació amb el cas valencià i mallorquí. Així, gràcies a una beca de l'Institut d'Estudis Catalans que vaig obtindre l'any passat he pogut desenvolupar un estudi sobre "Les relacions epistolars de Barcelona, València i Palma entre els segles XVI i XVII".

Almenys en este cas les principals conclusions han pogut ser publicades de manera quasi immediata, gràcies de nou a Vicent Josep Escartí, que em va convidar amablement a publicar-los en la revista que dirigeix i acaba de nàixer fa unes poques setmanes: Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. Allà, doncs, he pogut presentar els resultats de la recerca, consistent en l'anàlisi de les 2.176 cartes que els Consells municipals de Barcelona, València i Palma enviaren durant tres triennis: 1511-1514, 1565-1568 i 1626-1629. Podeu llegir l'article en profunditat ací, però aprofite este post per a fer-ne un resum parcial, si més no de les qüestions que potser vos poden interessar més, les directament relacionades amb les relacions polítiques i territorials de les tres capitals esmentades. Això és, per quines raons enviaven cartes? A qui les enviaven? Quina mena de relacions territorials es bastia a través d'eixos destinataris? I quines diferències hi havia en l'activitat epistolar de cadascuna d'aquelles capitals?        


 El primer que destaca és una clara jerarquia en el volum dels enviaments: durant aquells nou anys Barcelona expedí 1.095 cartes, València 716 i Palma 365, el que es una clara projecció del major o menor grau de poder de cada ciutat. D'una altra banda, quant als motius que originaven la seua tramesa, n'eren bàsicament onze: les enviades per a assegurar l'avituallament de les urbs (d'aigua, oli o sal, però sobretot de blats i carns), que era, de fet, la principal missió dels consellers municipals per damunt de qualsevol altra cosa;  per a la negociació d'afers polítics en la cort reial amb el monarca o els oficials que residien allà (concessió de privilegis, conflictes jurisdiccionals, defensa de furs, etc.); per a tractar qüestions relatives al propi Consell municipal (nomenament d'oficials, afers comptables, etc.); per a gestionar les senyories alienes que les capitals tenien (mentre que Barcelona era senyora de diverses baronies, com Flix, Montcada i Reixac, Caldes de Montbui i Caldes d'Estrac, València només tenia la jurisdicció penyorada de Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona, i Palma no tenia cap domini); per qüestions protocol·làries, sobretot per a demanar sobre la salut del monarca i els ministres reials o per a presentar-los felicitacions i condols; per a compartir informacions amb altres municipis sobre avisos de pesta (on hi havia epidèmia i amb quins viatgers procedents de determinats llocs s'havia de tindre especial cura); per a organitzar la defensa de les mars i els territoris polítics respectius -Catalunya, València i Mallorca-; per a tractar de mantindre l'ordre públic i evitar bandositats o aldarulls en l'interior de les ciutats; per a fomentar el creixement del comerç en cada capital; per a protegir els interessos dels ciutadans (a l'hora d'obtindre càrrecs o defensar-los en processos judicials); o, finalment, per a tractar afers d'àmbit eclesiàstic, com els relatius als bisbats, als convents i monestirs urbans, a la gestió dels Hospital i Estudis Generals.

Evidentment, cada capital envià un percentatge diferent de cada tipus de cartes, el que està intrínsecament vinculat als propis destinataris que les rebien i la ubicació d'estos. Per exemple, València i Palma van remetre fins a un 59% i 57% de les seues epístoles al monarca, a ministres reials o a síndics que es trobaven en la cort reial, mentre que Barcelona únicament n'envià un 30% a este tipus de destinataris. En canvi, el percentatge barceloní de cartes enviades a autoritats, oficials i particulars del territori del que era capital o de la Corona d'Aragó fou molt major, el 53%, per un 30% de València i un 21% de Palma. I això, com deia, també marca la xarxa de connexions territorials construïda a través de la correspondència: mentre que el 52% de les cartes barcelonines s'enviaven dins de Catalunya, només un 23% de les valentines es quedaven dins del regne de València i un 4% de les palmesanes en el regne de Mallorca (en este cas, segurament, perquè la menudesa del territori no exigia una activitat epistolar potent per a comunicar la capital amb la resta d'autoritats i particulars de l'illa).  Per tant, fins a un 96% de les cartes palmesanes es dirigien fora del regne de Mallorca, un 77% de les valentines fora del regne de València i un 48% de les barcelonines fora del principat de Catalunya.

En estos darrers percentatges, a més a més, també hi ha diferències significatives: mentre que els destinataris de les cartes de València resideixen en un 80% dels casos a la cort reial -ubicada permanentment a terres castellanes-, en un 10% a la Corona d'Aragó i en un 7% a Castella, els de Barcelona resideixen en un 73% a la cort reial, en un 22% a la Corona d'Aragó i en només un 1% a Castella; els de Palma, per la seua banda, estan ubicats en un 60% a la cort reial, en un 27% a la Corona d'Aragó i en cap cas a Castella -a banda de la pròpia cort. Per tant, si ens detenim en la comparació entre Barcelona i València, el que s'observa és que durant el període seleccionat (1511-1629) la primera té una presència molt més important i densa dins del principat de Catalunya que València dins del regne homònim. Igualment, la capital valenciana està molt més bolcada -si més no epistolarment- cap a Castella, tant per la situació geogràfica com per la dependència més alta del monarca i la cort reial. Així mateix, Barcelona manté uns nivells de comunicació amb la resta de la Corona d'Aragó majors que els de València, però especialment perquè té una relació molt més intensa amb Sardenya, Sicília i les Balears (alhora Palma tenia una connexió amb Barcelona cinc vegades més intensa que amb València). Tot plegat, això pot ajudar a comprendre, per exemple, per què la capital catalana liderà dos revoltes contra la monarquia entre 1640 i 1714, mentre que el paper de València fou molt més feble a l'hora de plantar cara al poder reial.

Com dic, podeu aprofundir en la qüestió a través l'article esmentat, que inclou bona cosa de gràfiques explicatives al final. En tot cas, vos deixe ací també el mapa de la xarxa de connexions territorials bastida mitjançant la correspondència municipal durant els nou anys seleccionats. Pense que és prou il·lustrativa de tot el que acabe d'explicar (podeu ampliar les imatges clicant damunt d'elles):

Connexions epistolars de Barcelona en els triennis 1511-14, 1565-68 i 1626-29 

Connexions epistolars de València en els triennis 1511-14, 1565-68 i 1626-29

Connexions epistolars de Palma en els triennis 1510-13, 1565-68 i 1626-29

Cap comentari: