dijous, 3 de gener de 2008

Balanç nadalenc

Vaixell P. de Satrústegui, per a 672 passatgers (1890-1927)

Ja hem passat un altre cicle nadalenc amb pastissets de moniato de la iaia, qui, per cert, m'ha informat que el meu besavi matern també anà a fer les Amèriques, precisament a Nova York, per les mateixes dates en què ho feia el meu avi patern, el qual, finalment, per l'edat que hi va ser anotada, no pot ser el que apareix al registres d'Ellis Island amb el mateix nom. És impressionant pegar una ullada a les llistes de valencians que hi apareixen, per exemple, en el vaixell P. de Satrústegui, eixit de València el 26 de setembre de 1920 i arribat a Nova York el 17 d'octubre d'aquell mateix any, amb més de 100 paisans (menció especial a Miguel Lledó, qui, en preguntar-li la seua "city or town" va respondre "Cabañal", on tenia la seua dona, al carrer Escalante).


A Salt fan la Festa anual del Cistell

En altre orde de coses, he esclarit que, efectivament com deia Toni Cucarella, la foto que vaig posar en el text sobre l'etimologia de basquet no és en essència un "basquet", sinó una "caixa" o "caixó", ja que els basquets eren cistells ovalats fets generalment amb matapoll. Amb tot, com que de basquets originaris ja no se'n fan (jo no no recorde haver-ne conegut, a no ser que siguen simples "cistelles" com les d'arreplegar bolets), segurament les caixes per a transportar fruita també han acabat rebent eixe nom per la seua similitud de funcions (el que, de fet, enriqueix la llengua en "reutilitzar" el mot i no perdre'l). D'altra banda, no sé si el "guillot" al que feia referència Cucarella seria el "cistellot", molt més gran, emprat per transportar paneres.


L'alba, més enllà de Montcada


Pel que fa a València cal dir que l'Arxiu Municipal ha millorat notablement amb el canvi al Palau de Cervelló, on també podreu observar un pis sencer dedicat a honrar la memòria dels Borbons, un caprici personal de Rita que va costar més de 500 milions de pessetes si no em falla la memòria. També cal dir que el Maramao continua estant bé, tot i que un peliu car, el Nostre bar i La Pepica molt bé, sobretot si no pagues tu, i que l'Horta Nord continua sent un molt bon lloc per passejar, fins i tot per contemplar l'alba (que no "amanèixer") quan se t'ha escapat un gos intel·lectual.

I si l'any passat va ser el de la visió de The hills have eyes i el descobriment de José Mojica Marins i d'Estanislau Verdet, enguany ha estat el de Naked lunch de Cronenberg, La silla de Fernando [Fernán-Gómez], l'estrany experiment de Gus Van Sant amb la Psicosis de Hitchcock, i els grans Ratatat (de Brooklyn havien de ser). Una desgràcia no haver sabut que Les Mãedeus presentaven el disc a Ca Revolta...


Quant a la blogosfera valenciana l'any que hem deixat ha significat l'adéu d'uns quants blogs, com ara Garrotades des de València, Busca-li qui t'ha pegat, El bloc d'Enric Gil i Bacàvia, mentre que l'Aphönic ha estat abandonat pel seu principal autor, Comunicació i identitat ha tancat per a lectors no convidats, i Antiprovincianisme d'Ignasi Mora ha estat pràcticament substituït pel suposadament col·lectiu Bloc pel país. Per cert, entre els 137 aspirants a participar en la primera antologia literària de la catosfera crec que només en som 12 valencians: Filant prim, Salms, Anotacions rizomàtiques, La vida diferida, Va de bo, cavallers, Marta Insa, Vent d Cabylia, Tirant al cap, Nausica, Més content que un gínjol, Ultralocàlia i El Cadafal. Sort a tots.

I ací tornem a la marxeta: a preparar unes quantes classes, una ponència, una ressenya i els papers de l'estada a Florència, i a continuar amb la recerca de la tesi, que els registres de Jaume II es resisteixen a oferir la informació necessària per esclarir unes quantes coses fonamentals [per a la intel·ligibilitat de l'evolució de la fiscalitat reial]. Au, bon any 2008!


8 comentaris:

Marta Insa ha dit...

Hi ha un xic del meu poble, Vicent Camarena, que va fer un treball sobre els fonters que van anar a Nova York. De fet, aquest treball va ser el fill d'una investigació distinta, centrada en la Marina Alta. Una gran quantitat de població -sobretot d'Obra o Murla- marxà a Nova York, precisament. En el cas de La Font, crec que tots ells van tornar, perquè la jugada no els va acabar d'eixir del tot bé. El cas és que a ma tia, -sobretot quan jo era menuda-, la recorde molt dient l'expressió de "camanboi" quan volia expressar que algú se n'anara amb pressa a fer alguna cosa. Amb el temps vaig endivinar que el Camanboi no era més que la valencianització del "Come on, boy!". Estic quasi (quasi, eh?) convençuda -ma tia té 70 anys- que aquesta expressió es va heredar en el seu moment dels fonters que van anar a fer els amèriques, i que els espavilaven per a que feren la feina ben a pressa, dient-los "Come on, boy!".
Pel que fa a la gent de la Marina, molts d'ells encara ara continuen a NY. Quines coses, no?

Vent d Cabylia ha dit...

Doncs ja m'agradaria llegir alguna monografia sobre això, no conec cap llibre específic sobre la qüestió (com, per exemple, l'etnogràfic que acaben de fer sobre el valencians a l'Alger).

I això de "camanboi", mare meua, ho deia mon pare, que té 4 anys menys que ta tia, quan jo era xicotet i, evidentment, era un "vinga, va". Ni me'n recordava ja!

elcadafal ha dit...

Bony any i que els reixos siguen generosos, fins i tot per a donar sort enn les indagacions sobre col·legues seus.

A mi se'ls va transpapelar el meu mail, però també estic al catosfera.

Vent d Cabylia ha dit...

Ja estàs afegit, Dani. Encara t'han posat com a 138!

Lliri blanc ha dit...

Hola Saul,
moltes gràcies pel teu comentari.Perdona el retard de la resposta, el fet és que jo visc a l'Alguer però soc de Liguria i he passat les vacances allà dels meus parents.He tornat només avui i volia desitjar-te els millors pel nou any.
P.S. els meus prof de català son valencians i tenen el merit d'haver-me fet apreciar la vostra amable llengua.
Saluts

Vent d Cabylia ha dit...

Genovesa! Abordeu-la...! Perdó, però les armades catalanes-valencianes-mallorquines del segle XIV (de les quals, com ja tocaria, encara no se n'ha fet cap pel·lícula) comencen a obsessionar-me... A més galeres, més despesa militar i més pressió fiscal...

En fi, Anna, encantat de conèixer-te i m'alegra molt que finalment hages participat en les Jornades de la Catosfera.

Salut!

L'embadaliment d'Aristòtil ha dit...

la mossegà d'eco ja és pa tota la vida... el verí sublim corre per les venes com un àcid. Per l'estigma el coneixereu. guau.

Cucarella, Tobies Grimaltos, Eco, l'esguard d'Ortells i Roca i Tu... m'emociona l'ensems...més, m'estimula.

enhorabona per tot plegat.

Vent d Cabylia ha dit...

, en diuen...