divendres, 18 de gener de 2008

La mare que els va parir!

Felip i Carles, Carles i Felip. Tanto monta monta tanto?

En arribar a casa tinc un avís postal del Museu d'Història de Catalunya. Han de ser, per fi, les actes del congrés "L'aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-1707)" que es va celebrar fa ja més de dos anys, en novembre de 2005. Malgrat no correspondre a la meua especialització, va ser la meua primera comunicació. Ja era hora!

M'alce, isc de casa i abans d'anar a l'arxiu, que obri a les 9, enfile cap a Correus, que dóna servei des de mig hora abans. Només hi ha una persona davant de mi. Acabaré prompte. El funcionari dels paquets, en contra del que és habitual, parla català. Desapareix un moment de la meua vista i torna amb un sobre gran i ple. Me'l dóna, ens acomiadem i abans d'eixir per la porta principal ja l'he obert. Són les actes. Perfecte! No està mal la portada, tot i que quan comence a fullejar-lo m'adone que no s'han esforçat massa: són simplement les preactes editades a lletra més menuda i amb tapa dura.

Passe a les pàgines 193 a 202, la meua comunicació:
"Vicent Baydal. Universitat Pompeu Fabrac". Fabrac? Primera errada. Mire, mire, mire. Ah, està tot bé. Arribe al final: "La mare que els va parir!!!!" No han posat la relació bibliogràfica que anava darrere del text de la comunicació, totalment imprescindible perquè emprava el sistema de citació autor-data. L'han deixada pràcticament inútil. "La mare que els va parir!" Si cite, per exemple, "(Kamen, 1987a: 157-159)" com collons s'ha de saber que m'estic referint a les pàgines 157-159 de l'obra "La España de Carlos II"?. I així amb absolutament totes les referències, especialment en totes aquelles de cognom comú com "(Muñoz, 1997)", "(Ruiz, 2001)", etc. Mecaguen tot!

Fa poc vaig estar lluitant amb un corrector valencià per mantindre el text d'una altra comunicació que espere que isca el 25 d'abril d'enguany. Em va resultar una experiència esgotadora perquè vaig haver de revisar i recorregir un parell de vegades un text que estava bé com estava però va ser sotmés a nombroses modificacions de forma i contingut. Estos editors almenys van tindre la cura de consultar-ho i negociar-ho tot. Els del Congrés de la Guerra de Successió, en canvi, ni mitja paraula. I ja no té remei. No hi podem fer res. Únicament tractar de posar-li solució. Si algun estudiant (que decidisca incrementar la irrisòria xifra d'historiadors valencians que es dediquen a la guerra de Successió) o algun investigador està interessat en la comunicació, ací la pot consultar:

V. BAYDAL, «L’austriacisme valencià. Interpretacions historiogràfiques i nous enfocaments», Actes del Congrés L’Aposta Catalana a la Guerra de Successió: 3-5 novembre 2005. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya / Centre d’Història Contemporània de Catalunya / Universitat Pompeu Fabra, 2007, p. 193-202



2 comentaris:

Blai ha dit...

M'ha agradat molt llegir la teua comunicació (amb un poc de retard, això sí).

Salut!

Vent d Cabylia ha dit...

Home, retard el de la ciència històrica, que publica les comunicacions dos anys i mig després de la seua preparació.

I retard el de la historiografia valenciana en el tema de la guerra de Successió, que no tenim actualment ni un míser grup de recerca dedicat a la qüestió. I el PPCV obrint universitats privades i virtuals...