dissabte, 26 de gener del 2008

Post sabatí (XII)


No ho intenteu. Ha estat censurat pels mitjans de comunicació

Des de fa 10 dies seguisc amb interés les peripècies d'un valencià de la Plana a la Universitat de Girona pràcticament acusat d'apologia del terrorisme pels mitjans de comunicació gironins. Tot va començar el 17 de gener, quan M., bloguiste i valenciclopediste de pro, va penjar al seu blog, Jo també!, el treball que havia realitzat amb un companys de classe per a l'assignatura d'Edició i Postproducció de vídeo i que havien pujat al Youtube.

Es tractava de la creació d'un videoclip amb la cançó "ETA, deja alguna discoteca" de Lendakaris Muertos (els mateixos de lletres ja mítiques com "se habla español en Euskal Herria", "te llaman oso panda por las ojeras farloperas", "cuando juega la seleccion no sé lo que me pasa... no puedo evitar gritar gora España" o "soy un veterano de la kale borroka, exijo compensación aunque sea media pensión"). El vídeo, protagonitzat pel mateix M. ("inspirat en Santi Potros") simulava la col·locació de bombes en diverses discoteques de la ciutat de Girona.

Només 5 dies després, el 22 de gener, el Diari de Girona (com si fora El Mercantil Valenciano valencià) denunciava que
un grup d'alumnes de l'Escola de Comunicació adscrita a la Universitat de Girona ha penjat al portal d'Internet Youtube un videoclip on es veu un individu d'estètica etarra fent esclatar bombes. El sendemà, 23 de gener, M. es feia ressò de l'afer i anunciava la retirada del vídeo no siga cas que la gent o els mass media que no saben veure que això era un simple videoclip, facin del clip en questió una bola que acabe esquitxant a la gent.

Al dia següent, el 24 de gener (despús-ahir), M. avisava que ahir ja vaig dormir amb la porta del pis oberta per a què els GEOs no me la tiraren a terra i la tinguérem que pagar. Finalment ahir mateix, 25 de gener, M. donava per conclòs el tema enllaçant una darrera editorial del Diari de Girona que afirmava que hi ha determinats temes sobre els quals no es pot frivolitzar, tot reclamant a la universitat una sanció per a uns joves que han fet apologia del terrorisme amb tant naturalitat.


No sé què en penseu. La qüestió és complicada. Evidentment és un tema difícil de tocar, però també està clar que ells no feien cap tipus d'apologia del terrorisme. Ni tan sols han composat la cançó i el vídeo era tan volgudament naïf i caspós que feia riure (que era la intenció). Tampoc crec que els Lendakaris Muertos facen apologia del terrorisme, se'n foten de tot i simplement parlen del que coneixen: el món de la nit, de les drogues i de l'ambient abertzale de Navarra i el País Basc. No sé. Ací algunes cançons del polèmic grup:







7 comentaris:

Anònim ha dit...

Mares, com està la penya...

A veure si a mi i els meus amics també ens tanquen pel curt Trafficking Fennel e, on també apareix algú posant una bomba.

Salut!

miq ha dit...

La censura dels mitjans als mitjans...als mitjans...als mitjans.

(això és com un mirall emmirallat)

Anònim ha dit...

El millor ha estat vore la "perfecta" simptonia" entre El "Diaria de Girona" i "El Mercantil". I no solament, em referixc a la maqueta i disseny. Com es nota que tots han anat a la mateixa "escola".
¿Treballa allí també Ferran Belda?

Per cert, el blog de M. s'anomena Jo, També, crec que se t'ha colat un "mateix" on no toca.

Vent d Cabylia ha dit...

Blai, això ja és un llargmetratge i tot... Quina banda sonora!

Miq, una certa autoregulació hi deu haver, però crec que ací n'han fet un gra massa.

Soca, tens raó. Ja ho he canviat per "Jo també"

Anònim ha dit...

Hola a tots,

Primerament agrair que es dediques d'esta web un post al tema en qüestió.

El tema es veu que ja està parat. No ha passat d'ací. Nosaltres estàvem neguitosos per si de cas els mitjans de comunicació estatals mes proclius a fer del tema del terrorisme una noticia relevant s'enganxaven a este tema, o l' AVT volia fotre cullerada.

Ja ha passat tot però s'ha extrapolat informació. Nosaltres només volíem fer un videoclip. No fèiem apologia de res.

Per cert, els mitjans diuen que el videoclip va estar penjat durant setmanes i només va estar a Internet des del dijous de la setmana passada fins a este dimarts que va ser quan ens van avisar. No feia setmanes que hi estava a la xarxa.

Anònim ha dit...

Qui fa apologia: els autors del vídeoclip que admenten que eixa òbviament no era la seua intenció (qui millor que els autors d'obra per a saber quina ha estat la gènesi de la seua cració) o els mitjans de comunicació que esdevenen un altaveu distorsionador de la mateixa?

Com els haguera anat millor a eixos mitjans, si els autors hagueren adoptat auna actitud bel·ligerant o si per contra, independentment d'allò que en pensen de la llibertat d'expressió, per evitar polèmiques hagueren optat per retirar el vídeo?

Possiblement els mitjans argumentaran en la seua defensa allò tan manit de "matar al missatger", però és que alguns mitjans fiquen més llenya al foc per esdevenir part de la notícia.

Anònim ha dit...

Potser siga, com dius, un tema complicat, però afortunadament no són els mitjans els que tenen el poder de decidir que és apologia i que no.

El tema dels mitjans de comunicació és preocupant...

És sorprenent com es queden en la notícia superficial i busquen coses com estes per a fer super-notícies per omplir fulles i fulles en lloc de fer analisi de questions més importants com ara l'estat de l'economia... clar que és més senzill clavar-se amb dos grups objecte de crítiques: "jòvens" i "internet" (ja tens la combinació màgica!) tot barrejat amb terrorisme.

Alguns periodistes es creuen els "representants del poble" i no, no ho són. No tenen cap legitimitat ni democràtica ni de cap tipus per a jutjar a ningú. Una llàstima que a la pràctica el seu poder arribe tan lluny...

Encara me'n recorde com fa un parell d'anys a primer de carrera ferem una exposició sobre la II República Espanyola, els exiliats, i tot això, i començà sent una notícia a l'edició local de l'ABC i acabà sent portada del programa de César Vidal i notícia de tot l'imperi mediàtic d'estes persones. Ja vos podeu imaginar en quin sentit parlaven. I ja poden parlar de dret a rectificar i eixes coses que al cap i a la fi, el que queda és el poder d'estar tres hores davant un micròfon o tindre un periòdic de tirada.

Per això cal tindre esperança en la democratització de l'informació amb internet i estes coses.

Bo, potser m'he enrotllat massa però és que estes coses me posen malalt :P