dilluns, 21 de gener de 2008

Mesuraran les forces

Passarà això?

Finalment, com bé saben tots els aficionats als pactes preelectorals, al valencianisme, al progressisme i a la política valenciana en general (perquè, al cap i a la fi, en estos àmbits d'escassa participació en el poder en què ens movem al País Valencià açò acaba essent una afició quasi com qualsevol altra), finalment hi haurà dues candidatures diferenciades del BLOC i d'EUPV a les eleccions estatals que tindran lloc d'ací 50 dies.

Sense entrar en el ridícul del BLOC en ocasionar la dimissió dels seus dos caps de llista per Castelló i per Alacant abans de saber del cert si Izquierda Unida aprovaria el pacte amb EUPV, només vull apuntar una qüestió: la cita electoral servirà per mesurar les forces entre els dos partits que es disputen el tercer espai polític del País Valencià (ja que sembla realment difícil ara per ara que n'hi haja per a més de tres partits). I eixe mesurament arribarà després d'haver fet el Compromís, d'haver-lo trencat per part dels crítics d'EUPV i el BLOC, i d'haver-se produït un trencament total al si d'EUPV amb la imposició pràcticament definitiva de la majoria comunista.

Com reaccionarà l'electorat? Serà impassible a estos moviments interns? Castigarà EUPV? Castigarà el BLOC? Castigarà ambdós? O beneficiarà algun dels dos partits en detriment de l'altre? Si observem les dues darreres cites electorals a les Corts espanyoles (2004 i 2000), s'observa que, malgrat el context tan diferenciat (confiança absoluta en Aznar vs. eleccions mediatitzades per l'11-M) la diferència entre ambdues opcions va se quasi exactament la mateixa a favor d'EUPV: uns 50.000 vots de diferència en la circumscripció de València (
78.000 vs. 27.000 en 2004 i 88.000 vs. 40.000 en 2000) i uns 83.000 vots de diferència a tot el País Valencià (124.000 vs. 41.000 en 2004 i 141.000 vs. 58.000 en 2000).

Així doncs, dels 200.000 vots conjunts de l'any 2000 es passà a 165.000 vots en 2004. Continuarà baixant la xifra pels cacaus interns? O això no afectarà, ja que es votarà en clau eminentment d'estat espanyol sense pensar en els problemes de les federacions o partits valencians? Servirà d'alguna cosa que Isaura, que ha estat diputada en la darrera legislatura, encapçale la candidatura del BLOC-IdPV? Alhora, podrem comprovar si era veritat que en les darreres eleccions valencianes de 2007
la majoria dels vots del Compromís van ser aportats pels valencianistes, com deien molts electes del BLOC. Encara que ara les eleccions siguen espanyoles, la fidelitat del vot s'hauria de notar, sobretot tenint en compte els problemes d'EUPV.

Així doncs, ¿assistirem a un espectacular canvi de tendència segons el qual el BLOC arribarà a igualar els resultats d'EUPV en unes eleccions estatals? O, ben pel contrari, ¿la diferència entre ambdós partits es mantindrà dins d'una tendència generalitzada a la baixa de l'esquerra i del valencianisme progressista? Tornaríem, doncs, a la situació de 1982 en què l'elecció valenciana de diputats a les Corts d'Espanya estigué dominada pel bipartidisme absolut entre el PSOE (19 escons) i AP (10 escons).

14 comentaris:

Anònim ha dit...

L'aritmètica és a la política el segon plat? No sempre, Vicent, sinó que és el preu del menú. De tota manera, és significatiu que no parles de percentatges, a nivell autonòmic: en les del 2000, 5,84% i 2,41%; i en el 2004, 4,65% i 1,57%. O bé a nivell de la província de València: el 2000, 6,52% i 2,94%; el 2004, 5,4% i 1,86%. Tot i que colpisca que en números absoluts a Castelló i Alacant es mantingueren la mateixa diferència de vots totals el 2000 i 2004 (4.000 i 30.000 respectivament; però el percentatge és un altra història, al voltant d'1% més de diferència a València i Alacant en una i altra data).

Òbviament, i ja ho sabem d'avantmà els resultats per al Bloc seran una mica més favorables (l'11-M fou l'11-M; hi hagué províncies on IU perdé quasi la meitat dels vots, com a Andalusia), les excuses per diluir responsabilitats seran novament les de sempre: no és el terreny propi, etc.

Més suggeridor seria plantejar: i ara què? Què li passarà a l'esquerra i al valencianisme al PV? Els ponts s'han trencat irremeiablement fins d'ací a una altra generació com a mínim, el temps que, igualment com a mínim, ens queda de domini absolut de la dreta -en totes les seues múltiples cares-. La pugna per la supervivència entre desgraciats (dis-li "tercer espai" que queda més bonico) es fa ara sense cap màscara (o devem dir-li màixcara?)

ivan_marq

Vent d Cabylia ha dit...

No parle dels resultats autonòmics per no fer-ho més complicat i més llarg i perquè no és comparable una elecció autonòmica a una estatal.

De fet, des de la destrossa del 27-M parle ben poc de política electoral. Veig que no hi ha molta solució o, si més no, que jo no podré fer gran cosa, o siga que millor dedicar-se a les tasques personals i professionals. I, com ja vaig dir i he tornat a fer entreveure, em fan bocera els actes, els discursos i les formes del trencament del Compromís per part del Bloc i IdPV.

En definitiva, que no em veig amb cor ni de preguntar que ens passarà als desgraciats que quedem fora del bipartidisme...

Anònim ha dit...

Em sembla respectable la teua postura, Vicent. Però, tots fem política, per acció o per omissió. L'escenari, l'escenari real vull dir, abans i després del 27-M o del mes de juliol o aquests darrers mesos era tant divers? No ho crec. I es continuaran prenent decisions des de la política i que cal combatre des de la política; això es el que més d'u vol, situar molts aspectes en altre camp que no és la política... Perquè juguen en casa. Ja som majorets i saps sobradament el que vull dir. Que parles en veu baixa en el desert, no sempre, company, no sempre; que una majoria no et recolze no vol dir que eixe model social que s'imposa siga l'únic possible o l'únic viable i, ni molt menys, que siga el més just i el desitjable.

Salut!
ivan_marq

VK ha dit...

Home, posats a fer travesses, i més encara si les enquestes continuen presentant un panorama força incert, crec (i mira que em costa assumir-ho) que el Bloc i IU no arreplegaran ni les de terra.

València ja fa temps que no és perifèria electoral sinó que,sense cap tipus d'interés nacionalista, es limita a votar en clau nacional.Una mena de subprovíncia de Madrid.

Considere que Esquerra unida (denominació ben paradoxal, per cert) és un trencaclosques cada cop més fragmentat per les lluites fraticides i que el Bloc continua pul·lulant a la recerca d'una ideologia assumible que li permeta arrapar un grapat de vots.

Caldrà esperar nous temps.

una lingüista elitista ha dit...

Esperem que se superi el bipartidisme amb una presència important dels altres candidats. Acabo de tornar d'Alacant (ja explico al blog el que hi he viscut), la situació política té ben desconcertats els valencians que conec... Tant de bo entre uns i altres poguéssim aconseguir fer canviar una mica el panorama!

german ha dit...

hola,
permeteu que un descregut-nouarribat a aquest bloc done la seua humil opinió: als valencians i valencianes ens ve rovellant els budells des de fa quasi 40 anys parlar "dels i les que fan política". Quina barbaritat de mal ens ga fet! Ací, bàsicament, ens hem omplit la boca d'opcions polítiques, a la transició, a la democràcia i a la post.democràcia actual [permeteu-me també aquesta "boutade"]. Estic més que fart de sentir-ne parlar de polítics i mai de política... i mentre tot va regolant cap a un futur cada volta més incert! Ja no em queden ganes de que guanye ningú!
Salut!

[per cert Vent d Cabylia, enhorabona pel teu bloc i gràcies pel/que.i/com escrius!!]

(més) salut!

taronget ha dit...

Jo crec que l'escenari serà de certa estabilitat. Potser, EU baixe un poc (lo suficient com per a perdre l'escó), mentres que el Bloc pot pujar un poc (tenint en compte els resultats tan baixos del 2004).

Igual, jo crec que tot el que ha passat hem de posar-lo en una perspectiva més gran que el que passe el 9-M i té a vore sobretot amb el futur d'IU, i particularment de Llamazares després del fracàs de convergència amb forces nacionalistes no-dominants (no només al P. Valencià sinó també a Balears..)

Vent d Cabylia ha dit...

Ivan, he anat perdent l'esperança en què puguem canviar el model, més enllà de lluitar per petites millores i aspirar a una societat més crítica i interessada per la cultura. Veig, amb resignació, que ací el que impera és aprofitar el moment i si després ve la crisi o el desastre ja vindrà, però ha de vindre per tal que ens adonem de les coses.

Això sí: entenc la utilitat de tindre un discurs alternatiu articulat per als moments de crisi, perquè només llavors serà quan una majoria social hi done suport. Però el comunisme promogut pel PCPV em sembla una "mica" desfasat i de provat desastre internacional...

VK, nous temps? Sempre estem igual... En tot cas, les teues dites tarongícoles sempre ens alegraran el dia.

Lingüista, malauradament supose que els valencians que coneixes són dels pocs mobilitzats. Ens manca organització i protesta, però és que hi ha el que hi ha (com demostren els resultats electorals) i amb el discurs que impera al país poca cosa més es pot fer.

German, gràcies. Quant al que dius, tens raó, però és que en el règim liberaldemocràtic que tenim el sistema de partits domina "la política". Si a penes sembla que hi haja espai per a partits alternatius al "progrés liberal destructor" del PP i al "progrés destructor amb tints socials" del PSOE, com vols que la ciutadania hegemonitze el discurs polític? Ho veig realment difícil (perquè no tenim mitjans i,actualment, alguns pocs quedem relegats a bramar per la blogosfera). En tot cas, tens raó...

Taronget, doncs si l'escenari manté l'estabilitat i IdPV i Isaura no aporten un increment de vots al BLOC, ja em diràs per a què els ha servit este espectacle lamentable... Ja vorem, jo pense que o estos darrers retallaran la diferència amb EUPV o com diu VK entre tots plegats no arreplegaran ni les de terra...

efe ha dit...

Crec que, en aquesta ocasió, per damunt de l'estratègia política conjuntural, en la batalla EUPV/IPV/IU es jugava alguna cosa més. És a dir, no es tracta tant dels resultats, sinó de plantar cara a un procés que volia fer empassar-se a les bases d'EUPV uns candidats determinats, uns pactes determinats, etc. contra la seua voluntat. I per a això, s'han fet servir tots els mitjans a l'abast: premsa, desercions com els del grup parlamentari a les corts, intoxicacions, manipulacions del cens, etc.

No sóc d'EUPV, però he seguit aquest tema molt de prop i en conec la part més o menys oculta. I no acabe d'entendre la manera d'actuar del BLOC. I sí que entenc una mica les dimissions.

Els resultats electorals vindran en funció de l'espectacle donat. Soc exvotant de l'anomenat nacionalisme valencià per coses com aquesta. Per la política erràtica, pels pactes incomprensibles (des del PP a IU!!!). Si el nacionalisme vol tenir un electorat ha de tenir un projecte. Algú em sabria dir clarament si el bloc és de dretes o esquerres? No es pot pensar només en unes eleccions, sinó en un projecte a llarg termini amb un suport social definit.

Perdona per la llauna.

I gràcies pel senyor Botella. he rigut molt, molt. Si he tardat a contestar-te ha estat perquè porte uns dies molt atrafegat.

Au, ja està.

VK ha dit...

Cordials salutacions homònim (som una mena de secta la dels Vicents, això sí força heterodoxa, Van Gogh, González-Lizondo, Blasco Ibáñez, Vicente el futbolista...).

Agrair-te l'apel·latiu "dites tarongícoles" per batejar els comentaris que il·lustren Tirant a Fotre. Molt encertada, però inevitable. Des d'on escric en línia recta, a un parell de quilòmetres està Agriconsa i a la meua dreta a un centenars de metres la COPAL. Entre mig milers i milers de tarongers inunden el nostre terme. Així que, què vols et diga, estar-ne influenciat per aquest paisatge tarongívol és a més d'un paler, un fet quasi inevitable.
Ah, per cert coincidisc plenament amb el comentari anterior. El Bloc està més desorientat que un coll-verd en l'Albufera en dia de tronà. He parlat amb molts simpatitzants (en certa mesura jo també ho sóc)i cadascú defineix aquesta opció política de manera diferents. Possiblement caldrà desbloquejar el bloc, decidir d'una vegada què són i què volen i actuar en conseqüència.
Mira, al meu poble durant els vint últims anys ha governat el PSPV, l'última legislatura en coalició amb el BLOC.
Doncs bé, pel centre-esquerre a les últimes eleccions es presentaven el PSPC, EU, BLOC i ERC. REsultat final, majoria absoluta del PP. Divideix i venceràs

Anònim ha dit...

Sé el que vols dir, Vicent, però com aquell que diu "quien tuvo, retuvo": em negue a situar solament les apostes en termes culturals. Sense negar-ne la seua importància, difícilment pot acoblar-se una societat més crítica o de major interés per la cultura sense una educació i uns mitjans públics.
I, en segon lloc, el programa econòmic del PCF, de les esquerres italianes o, si es vol, d'IU, és merament keynesià. No tant allunyat de la proposta d'Edwards, per exemple, del Partit Demòcrata ara als EUA (que òbviament no guanyarà les primàries). En fi, les simples reformes del programa socialdemòcrata tampoc han donat excessius resultats brillants: fixa't, sinó, en el model econòmic que ha dut avant en els últims anys el PSOE; no ha canviat gens respecte a allò anterior (llevat de llavats de cara en aspectes legislatius i en altres temes subsidiaris). Però bé, és una llarga discusió que no ve a compte. De tota manera, pots fer-li una ullada a la pàg. web de Vicenç Navarro.

Salut!
ivan_marq

Vent d Cabylia ha dit...

Doncs caldria refundar-se i renunciar al comunisme com a nom i com a programa hipotètic. Mentrestant és com si em dius que votar Esquerra no és votar independentisme perquè quan governen no l'apliquen...

En qualsevol cas, el que constate és que ací l'economia va tirant fins que ve la crisi i així cíclicament. Desconec què passaria si s'aplicaren mesures realment subversives com, per exemple, la renda bàsica universal... Potser seria el desastre.

Anònim ha dit...

¿? Em vols dir que Esquerra, pel simple fet de traure diputats i estar en la Generalitat, ha de proclamar l'endemà la independència? I el Bloc, per exemple, que ni es defeneix nítidament com a esquerra ni com a independentista, què vol, simples tirites?
L'altre dia, la locutora d'afers culturals dels informatius de Gabilondo -qui treballava per a Radio3-, a propòsit de l'exposició de Renau a València, comentava amb sorna que eixe comunista visqué de fer cartells... publicitaris. Sí, és que han d'estar per damunt del bé i del mal i no poden menjar o adaptar-se el que hi ha, naturalment.

Salut!
ivan_marq

Vent d Cabylia ha dit...

No, precisament, dic que Esquerra malgrat que no "aplique" la independència és independentista perquè així es declara.

Doncs EUPV, malgrat no "aplicar" el comunisme és comunista perquè així es declara. O siga que si no canvien de nom i d'aspiració ideològica per a mi continuaran defensant una ideologia que no va enlloc (la dictadura del proletariat, la classe única del futur, el control total dels mitjans de producció, etc.)