diumenge, 27 de gener de 2008

Què grans

No tinc paraules. Assistir a un concert del duet contestanoalcoià Ix és una experiència mística. Si a les singulars melodies, a les lletres de qui sap el que es diu i a l'originalitat innata, sumem el seu directe divertit, rabiós i genial, no hi ha res a dir, simplement gaudir... I això és el que vam fer al concert d'ahir de l'Heliogàbal. I ja tinc a casa el disc, una petita joia, que millora encara més les cançons descarregables. Els vídeos, d'altres concerts, no fan justícia, però ací teniu:









No creiem però tenim Fe. I si pregunten "fe en què" direm que "del que no se sap millor està callar-se'n" com va dir el nostre benvolgut i mal comprès amic Ludwig Wittgenstein.

Todos nos vamos a morir, procura sonreir.



5 comentaris:

òscar ha dit...

Doncs a mi no m'acaba d'apanyar l'idea aquesta de fer música. Tal volta em falta anar a veure'ls, perquè Les Mãedéus no m'agraden molt pel maiespeix (no trobe per Internet el disc nou) i Ovidi Twins se'n ixen en concert però a l'hora de parlar del disc la força se'n va per la boca.

Aquestos grups no són bons per a disc?

Vent d Cabylia ha dit...

No entenc massa bé què vols dir, però Les Mãedéus val la pena anar a buscar-les al Youtube i els Ovidi Twins no estan tan malament en disc. I Ix em pareixen sublims, però potser siga per haver conegut situacions similars a les coses que conten i, des del meu punt de vista, la gran veritat (en tots els aspectes) de les seues lletres.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

m'encanten!! tenen molt de glamour!! Soc fan tant d'Ix, com de Les Mãedéus i els Ovidi Twins, cadascú a la seua manera fan música i un bon xou a l'escenari.

i per si no ho sabieu... La falta de cariño provoca represión...

Vent d Cabylia ha dit...

...la chichoneeeera, la chichoneeeera!

kirikú ha dit...

Els vaig escoltar al teatre La Clau de l'Alcúdia al concert dels Sants Inocents, i em vaig quedar "bocabadada": sorpresa, encisada ... sense paraules també.

No els coneixia de res, ni sabia com es deien quan van eixir a l'escenari, ni tan sols sabia que aquella nit actuarien. Mai havia sentit parlar d'ells. Ens van cantar "Diumenge acaba el món" i va ser una passada.

Ara veig, gràcies a les teues informacions, que ells són també els components dels Arthur Caravan, que van estar aquest estiu al Pop al Carrer a la platja de Tavernes. I jo, tonta de mi, aquella nit me'n vaig anar sense escoltar-los, quan van acabar les actuacions de Pau Riba i Remigi Palmero!!!

El disc, no sé quan ni com podré aconseguir-lo i descarregar-me'l, de moment encara no he pogut.

De moment "m'acomforme" d'escoltar-lo per internet.

Ciao