No tinc paraules. Assistir a un concert del duet contestanoalcoià Ix és una experiència mística. Si a les singulars melodies, a les lletres de qui sap el que es diu i a l'originalitat innata, sumem el seu directe divertit, rabiós i genial, no hi ha res a dir, simplement gaudir... I això és el que vam fer al concert d'ahir de l'Heliogàbal. I ja tinc a casa el disc, una petita joia, que millora encara més les cançons descarregables. Els vídeos, d'altres concerts, no fan justícia, però ací teniu:
No creiem però tenim Fe. I si pregunten "fe en què" direm que "del que no se sap millor està callar-se'n" com va dir el nostre benvolgut i mal comprès amic Ludwig Wittgenstein.
Todos nos vamos a morir, procura sonreir.
Todos nos vamos a morir, procura sonreir.
5 comentaris:
Doncs a mi no m'acaba d'apanyar l'idea aquesta de fer música. Tal volta em falta anar a veure'ls, perquè Les Mãedéus no m'agraden molt pel maiespeix (no trobe per Internet el disc nou) i Ovidi Twins se'n ixen en concert però a l'hora de parlar del disc la força se'n va per la boca.
Aquestos grups no són bons per a disc?
No entenc massa bé què vols dir, però Les Mãedéus val la pena anar a buscar-les al Youtube i els Ovidi Twins no estan tan malament en disc. I Ix em pareixen sublims, però potser siga per haver conegut situacions similars a les coses que conten i, des del meu punt de vista, la gran veritat (en tots els aspectes) de les seues lletres.
m'encanten!! tenen molt de glamour!! Soc fan tant d'Ix, com de Les Mãedéus i els Ovidi Twins, cadascú a la seua manera fan música i un bon xou a l'escenari.
i per si no ho sabieu... La falta de cariño provoca represión...
...la chichoneeeera, la chichoneeeera!
Els vaig escoltar al teatre La Clau de l'Alcúdia al concert dels Sants Inocents, i em vaig quedar "bocabadada": sorpresa, encisada ... sense paraules també.
No els coneixia de res, ni sabia com es deien quan van eixir a l'escenari, ni tan sols sabia que aquella nit actuarien. Mai havia sentit parlar d'ells. Ens van cantar "Diumenge acaba el món" i va ser una passada.
Ara veig, gràcies a les teues informacions, que ells són també els components dels Arthur Caravan, que van estar aquest estiu al Pop al Carrer a la platja de Tavernes. I jo, tonta de mi, aquella nit me'n vaig anar sense escoltar-los, quan van acabar les actuacions de Pau Riba i Remigi Palmero!!!
El disc, no sé quan ni com podré aconseguir-lo i descarregar-me'l, de moment encara no he pogut.
De moment "m'acomforme" d'escoltar-lo per internet.
Ciao
Publica un comentari a l'entrada