dilluns, 11 de juliol del 2011

Un harquià es doctora

Els vídeos de la tesi, a la xarxa

Tornant sobre la meua recent lectura de tesi doctoral, vos enllace el post que hui he penjat al blog d'Harca, que es diu precisament Un harquià es doctora. Hi podreu trobar els vídeos de la meua intervenció, la dels membres del tribunal i la dels directors de la pròpia tesi. En este sentit, algú em va dir que mai no havia vist una tesi doctoral per internet. Sé que no és la primera que circula per la xarxa (ací un exemple de la UOC), però sembla que sí que és la primera que ho fa en la nostra llengua (si més no, no he sigut capaç de trobar-ne una altra). Bé està ser-ne el pioner (si ho sóc), però, alhora, això vol dir que encara ens falta molt a l'hora de difondre la nostra tasca com a investigadors que, en teoria, hauríem d'estar al servici de la societat. I, en eixa tasca, la divulgació dels nostres treballs és el primer i fonamental pas. Per això mateix tracte de mantindre este blog, col·labore en el d'Harca i pense que la difusió d'actes com la lectura de la tesi doctoral (malgrat les meues mancances evidents) és pràcticament un deure. Per molt pocs que en siguen els interessats, haurà valgut la pena.

3 comentaris:

Guerau ha dit...

Vicent, moltes gràcies pels vídeos de la lectura de la teua tesi doctoral. Jo, que sóc de ciències, mai havia vist com examinen a un historiador i, sincerament, ho trobe d'allò més interessant.

No he tingut encara temps de veure tots els vídeos, però espere fer-ho aquest cap de setmana. Per cert, és necessari que un professor parle més d'una hora? Quina marató...

Vent d Cabylia ha dit...

M'alegre. Doncs estic en el mateix cas: mai no he vist com examinen un de ciències. Ja ho buscaré. Sobre això del temps, jo fins i tot seria partidari del model francés: estar-se 5 o 6 hores de lectura de tesi doctoral (amb dinar pel mig), examinant a fons totes les parts de la tesi. Tindria els seus inconvenients, però també molts avantatges per a la publicació posterior de la tesi. De fet, amb posterioritat vaig quedar en privat amb un dels membres del tribunal per continuar discutint coses amb més detall.

Guerau ha dit...

Vicent, no et puc parlar de com es fa la lectura d'una tesi en ciències al nostre País perquè mai n'he presenciat una. Però sí que conec per experiència el procediment alemany. Bé, en realitat n'hi molts de diferents, perquè de fet cada universitat alemanya té el seu propi reglament quant al procés. Hi ha, però, un esquema bàsic comú: mitja hora d'exposició oral per part del candidat, seguida d'una mitja hora o d'una hora, aproximadament, de preguntes per part dels examinadors, i del públic en cas que l'acte siga públic. Per això m'ha sorprés les 3 hores de durada de la teua lectura amb conferència d'un dels professors inclosa. Quina marató...