dimecres, 22 de juny del 2011

Agraït

Hui llig la tesi doctoral Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365). Si tot va bé, seré doctor a migdia i, si tot va bé, al llarg de juliol sabré si puc desenvolupar un projecte postdoctoral a Anglaterra durant els propers dos anys. L'espera es fa llarga, molt llarga. Mentrimentres, no puc fer una altra cosa que anar posant fi a l'etapa anterior i una bona manera de fer-ho serà agrair públicament a totes les persones que m'han ajudat a acabar la tesi. Així les coses, llevant de la darrera frase -que queda en l'àmbit personal-, passe a reproduir els agraïments que figuren a l'inici del text que hui mateix serà avaluat:


La tesi no hauria estat possible sense persones molt diverses que l’han feta possible indirectament o directa, començant pel professor que em va fer apassionar per la història medieval, Antoni Furió, i acabant pels meus pares, que m’han ajudat en els moments difícils. En l’entremig, molta altra gent. Ferran Esquilache, perquè ho hem compartit pràcticament tot, des de l’amor pel país fins als entusiasmes historiogràfics, i els companys d’Harca, Frederic Aparisi, Ivan Martínez i Vicent Royo, per demostrar-me que història, compromís i diversió poden anar junts de la mà. El meu director Manuel Sánchez, perquè n’he aprés molt. Els col·legues del CSIC, uns, Pere Ortí, Pere Verdés i Jordi Morelló, perquè han tingut la paciència d’atendre qualsevol consulta en qualsevol moment, i uns altres, Albert Martí, Iván Armenteros i Mario Orsi, perquè han estat bons companys de fatigues. Els arxivers de l’ACA, que conserven un patrimoni inestimable, i en especial Ramon Pujades, sempre atent a les requisicions dels fiscalistes. L’equip de producció del Museu d’Història de València, amb el qual vaig aprendre a estimar la meua ciutat, i en particular Javier Martí, per haver confiat en mi. Els professors de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, sobretot Josep Maria Salrach, Eloy Martín Corrales, Jaume Torras i Joaquim Albareda, perquè m’ensenyaren a pensar amb criteri. I uns altres professors, en aquest cas de la investigació i de la màxima que persistir és vèncer, Josep Torró i Stefano Cingolani. També Sylvia Romeu, a qui crec que li hauria agradat llegir el present treball. I, finalment, [...]
Gràcies a tots.

11 comentaris:

Xavier ha dit...

Que tingues sort!

Jesús Párraga ha dit...

Enhorabona, ara mateix!

Jesús ha dit...

Es de bien nacidos el ser agradecidos.

amparo ha dit...

Molta sort!!!

Anònim ha dit...

Docte Baydal, enhorabona com diu Jesús, que sort no te'n farà falta!!!

Monique LaMer ha dit...

són les 21.25....supose que ja et podem dir "doctor", no?

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies a tots! Ja em podeu dir doctor, però, vaja, que açò únicament és una passa més en un camí que va de la investigació a la societat. A veure si a partir d'ara puc retornar-vos amb més èmfasi els diners que heu invertit en mi!

Jesús Párraga ha dit...

La meua part de la inversió me la tornes tot investigant si el topònim "Mislata" té alguna cosa a vore amb "Misrata", en Líbia. I si encara sobren alguns cèntims ja et faré arribar el meu compte bancari.
:)

Vent d Cabylia ha dit...

Jesús, d'això ja s'encarregà un company d'Harca a un post sobre les tribus araboberbers!

Francesc Vera ha dit...

Enhorabona! El cum laude, cantat!

David ha dit...

Enhorabona Vicent!

Ara a continuar treballant per la recuperació de la nostra història i la nostra identitat, que un poble que oblida els seus arrels perd la identitat.

Ànim i endavant.