dimecres, 15 de juny del 2011

Montserrat, grogui i burrutxar

El post de hui versarà sobre l'ús, l'etimologia o el significat de tres mots ben diferenciats, tres mots que l'únic que tenen en comú és que n'he aprés alguna cosa la darrera setmana, tots tres mitjançant diferents vies i amb graus de coneixement diversos. En primer lloc, "Montserrat", el topònim que, com tots sabem, és actualment un nom de dona molt estés a Catalunya en honor a la patrona dels catalans (com Amparo o Vicent al País Valencià). Pels meus estudis en història medieval sabia que, fa segles, el nom era aplicat als hòmens i, de fet, era un normal que un baró es diguera Montserrat fins almenys el segle XVIII, mentre que, en ocasions, les dones s'anomenaven Montserrada. Del que no en tenia ni idea, però, és que eixa diferenciació havia arribat als nostres dies i a Mallorca, on el repertori tradicional de noms és molt reduït, encara hi pervivia -escadusserament- sota la mateixa forma de Montserrat per a hòmens i Montserrada per a dones. Ho comenta Joan-Carles Martí al seu darrer llibre, on també indica que l'altra zona on s'ha mantingut el fenomen ha estat a Oriola, on, per exemple, hi ha el regidor verd Montserrate Guillén, que curiosament ha estat triat com a alcalde uns mesos després de les paraules premonitòries del nostre bloguista elxà.

El segon mot en qüestió és "grogui", del qual no en tenia la més remota idea del seu origen, però el vaig aprendre fa uns dies quan el mantenidor del blog Rastres, vestigis, derelictes em va contestar un comentari al feisbuc on jo havia assenyalat les virtuts de la Grappa alla cannella (un gran invent). M'hi deia que, fins que li demostrés el contrari, era millor el grog llombard. Però jo no en tenia ni idea, del que era el grog, així que, cercant cercant, vaig trobar-ho finalment a través de Sant Google: és una beguda feta amb rom negre, sucre, llima i aigua bollint. Segons la Viquipèdia en anglés, el seu nom podria provindre del malnom de l'almirall anglés del segle XVIII que el popularitzà entre la marina britànica per tal de rebaixar el consum de rom, alhora que augmentava la ingesta de cítrics, ben necessària a alta mar. L'almirall era anomenat Old Grog per la capa que portava sempre, fabricada amb un material dit grogram (una mescla de llana i seda). D'ací el nom de "grog" per a la beguda i de "groggy" per a aquell que n'abusava i estava sota els efectes d'una ingesta massiva: marejat, apardalat, borratxo... Que és com està una persona que diem que està "grogui", un adjectiu que, d'altra banda, s'ha introduït en la nostra llengua a través de l'argot anglés de la boxa, aplicat quan un dels boxadors queda atordit, a punt de ser noquejat.

Finalment, el tercer mot que he aprés darrerament ha estat "burrutxar", que és emprat en el curtmetratge Tot clar, la darrera peça del jove director Xerra Torres, a qui ja coneixíem per haver guanyat el segon premi de la secció A corre-cuita del Festival de Cinema en valencià de Picassent de 2009, i per haver realitzat un videoclip per a la "Cançó per a una operació a cor obert" de Mi Sostingut. La paraula en qüestió és emprada al minut 6:38, quan l'actriu Andrea Gregori li diu a Toni de l'Hostal (que fa del seu home): Tu lo que vols és escaquejar-te i burrutxar, ja has begut prou pâ hui (ho podeu comprovar a la primera de les parts que enllace baix). Doncs bé, mai de la vida havia sentit eixa expressió i, pel poc que es pot trobar a internet, sembla que està estesa per zones de la Ribera i la Costera, d'on crec que és el mateix Xerra Torres. D'una banda, una colla de sanguangos de Guadassuar diuen que no fan més que eixir i burrutxar, d'una altra banda, una xicona, també de Guadassuar, explica que va passar uns dies a Milà raonant, descansant, fent turisme i burrutxant, mentre que, finalment, una altra
xicona, esta de Canals, li pregunta a un amic si va a un pub de Formentera a burrutxar tots els caps d 7mana. Sembla que el significat està relacionat amb eixir, beure o passar-s'ho bé, però no en puc precisar més. Algú de vosaltres l'empra habitualment?







Actualització: Després d'haver escrit el post m'ha pegat per cercar "borrutxar" i he vist que Cucarella l'havia emprat com a sinònim de "beure" en un post sobre els "botellons" com a forma de borrutxar en massa. També és utilitzada pel mateix Toni de l'Hostal o en altres publicacions de la Ribera i la Costera, alhora que apareix en un estudi filològic de Josep Martines sobre el valencià del segle XIX (possiblement amb material literari de la Ribera). A través d'ell podem saber que "borrutxar" és una variació del verb "berrutxar", que potser prové de "bevurrutxar" o "beverrutxar" ("beborretear" en castellà), és a dir, supose que "beure" amb el sufix -urr, de possible caràcter familiar, augmentatiu i pejoratiu (exactament com ho empra la dona de Toni de l'Hostal en el curt). Ben curiosa la procedència i l'evolució...

4 comentaris:

Xavier ha dit...

La Mare de Déu de Montserrat també és patrona de Picanya, a banda d'Oriola.

De fet, fins i tot s'hi canta el Virolai adaptat (com passa a Mallorca amb l'himne a la Mare de Déu de Lluc).

Montserrat a Mallorca, tens raó, es veu en noms d'home.

Vent d Cabylia ha dit...

No sabia que era la patrona d'Oriola I, pel que es veu, els benedictins de Montserrat els posaren una "denúncia per plagi" als oriolans davant la cort pontíficia! :D

Xavier ha dit...

Vaja! Això dels benedictins no ho sabia... Hehe! ;)

Agustí Campos ha dit...

i el Montserrat de la Vall dels Alcalans, a la Ribera de Xúquer.