dimarts, 28 de juny del 2011

El futur de les diputacions

Mentre continue traduint papers per a optar a una beca postdoctoral d'una fundació alemanya, comprove que a la primera edició de l'Informatiu apareix la meua columna incompleta (sense els darrers dos paràgrafs). En conseqüència, mentre se soluciona el problema, podeu llegir ací el text sencer. D'altra banda, aprofite per agrair les moltes felicitacions que he rebut via correu, blog i facebook per la lectura de la tesi doctoral de l'altre dia. Va anar molt bé, la veritat: cum laude (tot i que això no és massa difícil en esta època) i, sobretot, el goig de certificar que la investigació ha valgut la pena i podrà suposar un avanç significatiu en el coneixement de la història política, fiscal i identitària valenciana dels segles XIII i XIV. Quan tinga tots els arxius de vídeo a la meua disposició, tractaré de pujar les intervencions que tingueren lloc en la mateixa lectura. Mentrestant, continuaré amb el blog un poc abandonat a causa d'una nova mudança i la faena acumulada en este darrer mes...

Actualització: ja podeu llegir la columna a l'Informatiu
.


El País Valencià, dividit en cinc regions

A iniciativa del líder de Compromís, Enric Morera, un dels principals temes discutits en el debat d'investidura de Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana fou el futur de les Diputacions provincials. Morera proposà eliminar-les per costoses, clientelars i supèrflues, davant la qual cosa Camps les defengué com a administradores de servicis indispensables per als pobles mitjans i menuts, així com per la seua forta implantació territorial, és a dir, perquè la majoria dels valencians no entenen el nostre país sense les Diputacions com a contrapés al centralisme exercit per la ciutat de València. De fet, este darrer punt, el del castellonerisme i l'alacantinisme com a fets identitaris contraposats a un valencianisme global, de Vinaròs a Oriola, és en realitat un altre dels aspectes que el dirigent del Bloc Nacionalista Valencià voldria capgirar amb la supressió de les Diputacions.

Tanmateix, precisament per això, la seua proposta podria tornar-se en contra dels interessos electorals de Compromís, ja que la posició del PP resulta ben còmoda i senzilla en este tema: assenyalar la modificació provincial com un acte de centralisme del cap i casal en contra de la necessària distribució administrativa del poder autonòmic. No debades, la premsa amb
seu a Castelló i a Alacant s'afanyà a prendre partit per eixa postura, bo i titulant l'endemà del debat: "Camps defén el paper de les Diputacions". En conseqüència, cal anar amb peus de plom i sembla necessària una posició molt ben estudiada per tractar de guanyar la batalla davant la ciutadania des d'un bon principi. Val a dir, cal canviar el "NO a les Diputacions" per un "SÍ a una altra cosa", però sembla que esta altra cosa encara no està definida, o, si més no, Compromís no l'ha feta pública encara. [Continua a la columna de l'Informatiu]

6 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Vicent:

Deixar una illa duna moderada-alta catalanitat lingüística el 2011: una gran part del Vinalopó Mitjà i el Baix Vinalopó actual dintre d'una regió amb l'Alt Vinalopó. l'Alacantí i el Baix Segura és una sentència de mort administrativa per al valencià a l'Extrem Sud.

Com se solucionaria això? Doncs afegint l'Alt Vinalopó a l'Alcoià (al capdavall pretendre que Villena i Biar són de comarques diferents és no saber que el que més es veu des de les dues localitats és el castell medieval de la vila veïna) i afegir la Marina Baix a la part de l'Extrem Sud.
I la puresa de les comarques centrals és una fal·làcia que podria acabar per caure assetjada.

Un poc de trellat d'estratègia militar que ets doctor medievalista!

La cosa quedaria repartideta i els minoritzats serien ells. I res no diu que Alacant haja de ser la capitalitat d'aquest sud extrem. Ai, diré veritats però se'm cauran damunt uns quants. I per què no Elx a mitjan camí entre Alacant i Oriola?

Guerau ha dit...

Primer que res la meua enhorabona pel títol de doctor. Què és això que optes a una beca postdoctoral d'una fundació alemanya? Que penses fer el postdoctorat a Alemanya?

Quant al teu article en l'Informatiu, et felicite també. Com molt ben dius, no es tracta de dir "NO a les Diputacions", sinó de presentar-hi una alternativa.

Entenc que un ciutadà de Novelda puga identificar-se amb la província d'Alacant, però de ben segur que no s'identifica amb la seua Diputació, per la senzilla raó que no té la possibilitat d'elegir els membres de la corporació provincial.

A banda del dèficit democràtic inherent a les Diputacions, al País Valencià s'hi afegeix un altre problema: la nomenclatura. Hi ha una província amb el mateix gentilici que el País. Enric Morera ja ho va fer palés en el discurs d'investidura de Camps: "Un ciutadà d'Alcoi és valencià? Un ciutadà de Nules és valencià?"

Ara bé, si volem reorganitzar territorialment el País Valencià, hem de tindre en compte la punyent sentència del Tribunal Constitucional de l'any passat sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya, en referir-se a les projectades "vegueries catalanes" amb què es pretenia substituir les províncies. Així que propose que siguem més espanyols i "conservadors" que els mateixos constitucionalistes tot recuperant la primera divisió provincial, la de les Corts de Cadis, amb les quatre províncies originals: Alacant, Castelló, València i Xàtiva. Aquesta última vertebraria les Comarques Centrals, que ja existeixen a hores d'ara com a projecte de cooperació regional finançat amb diners de la Unió Europea.

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles: enllace eixe mapa, però, com dic implícitament al text, jo no sóc partidari d'una província de comarques extremomeridionals, sinó més bé d'una demarcació única en què les comarques es puguen mancomunar (sense arribar a instituir províncies, sinó simplement mancomunitats). En eixe pla, podria ser perfectament factible el que dius d'unir esforços entre el Vinalopó i l'Alcoia o entre la Marina Baixa, l'Alacantí i el Camp d'Elx.

Guerau: gràcies per les felicitacions. No vull fer el postdoctorat a Alemanya, sinó a Anglaterra, però hi ha una fundació alemanya que dóna 100 beques per a projectes d'història que impliquen mobilitat des del teu país d'origen (com seria el cas de traslladar-se d'Espanya a Anglaterra). I en això estem...

Sobre el que proposes de la quarta província, pense que no solucionaria moltes coses, sinó que, contràriament, com diu Joan-Carles, seria un problema afegit per al valencianisme i la identitat valenciana a l'Extrem Sud. A més a més, segurament es formaria una nova identitat provincial, diferent a la castellonenca, valenciana i alacantina...

Guerau ha dit...

Vicent, per què tenim por a plantejar la divisió territorial? El problema de fons, com ja he apuntat en el meu comentari anterior, és la coincidència entre la denominació global del País i d'una de les seues parts: València. De fet, no és estrany escoltar periodistes dels mitjans de comunicació d'àmbit estatal parlar d'un esportista català, sense especificar-ne la província (barceloní?, gironí?, tarragoní?, lleidatà?), i, a continuació, parlar d'un esportista alacantí o castellonenc. El nom fa la cosa... i, és clar, això ens trosseja dia rere dia el País...

D'altra banda, el fet és que, abans de la divisió provincial, en l'època foral el Regne de València, malgrat el seu centralisme ben remarcat: "Ciutat e Regne", similar al de les repúbliques italianes d'aleshores, tenia llavors, però, una certa divisió territorial basada en governacions i lloctinències. Una pregunta natural és, per tant, quina seria hui l'estructura territorial del País sense el Decret de Nova Planta. Potser com el País Basc, per exemple? Allí les identitats alabesa, biscaïna i guipuscoana estan històricament molt arrelades, fins a l'extrem que el sistema electoral basc atorga arbitràriament el mateix nombre d'escons en el parlament autonòmic a cada província (25), sense atendre a cap criteri de proporcionalitat demogràfica entre elles. Ara bé, tothom té clar que tant els alabesos, com els biscaïns i els guipuscoans són tots ells bascos. Podem dir el mateix dels alacantins, castellonencs i ...?

Allò que vull dir és que, tot i trobar adient la proposta de divisió comarcal com a agrupacions de municipis per a la prestació de serveis comuns, caldria plantejar a més l'agrupació de comarques per tal de vertebrar el País en grans àrees que contraresten la tendència centralitzadora del Cap i Casal. De la mateixa manera que ho han intentat els catalans amb les seues vegueries fins que el Constitucional els ho ha impedit. Això sí, tornant al problema de fons, la denominació de cada àrea territorial hauria de ser diferent a la de la respectiva capital.

No crec que per fomentar el projecte de les Comarques Centrals, per exemple, els seus habitants vulguen deixar de ser valencians. Jo mateix, que he nascut i m'he criat al Cap i Casal, no m'estic de reclamar un model territorial descentralitzat. Que potser no tenim un altre mecanisme per integrar les comarques del sud que no siga la imposició d'un model territorial uniprovincial?

Vent d Cabylia ha dit...

Podria ser, Guerau. Si més no, la desaparició del terme "València" hauria de ser un dels aspectes imprescindibles. Amb tot, continuaríem tenint el problema nominal de la ciutat, el gentilici ciutadà i el gentilici del país...

D'altra banda, continue pensant com Joan-Carles pel que fa al sud. El projecte de les comarques centrals perjudica la seua valencianitat entesa des del valencianisme. Precisament, pel que fa a la divisió territorial històrica, fins on sé la governació d'Oriola va ser l'única que va crear una identitat pròpia, diferent a la valenciana, ja que l'altra governació era directament la de València i les lloctinències sembla que no van generar cap mena d'identitat.

En qualsevol cas, com deia, jo seria partidari que Compromís encarregara un estudi tècnic i ben pensat sobre la qüestió, amb dades econòmiques i raons polítiques, històriques, socials, culturals, etc. No sé si no hi ha diners per a fer-ho o ningú no està disposat o com, però pense que seria la millor manera de desenvolupar el debat sobre les províncies.

Guerau ha dit...

Vicent, si eliminàrem el nom actual de la província de València ja seria un gran pas cap a la cohesió territorial del País.

En aquest sentit, tot anant més lluny encara, en una conferència de Joan F. Mira fa anys jo mateix vaig proposar la creació d'un nou nom per al nostre País per tal de solucionar el problema nefast que ocasiona l'ambivalència del mot "València". Malgrat ser fill del Cap i Casal, no m'estic de dir que m'agradaria que el meu País tinguera un nom propi diferent al de la capital, com ara els nostres veïns aragonesos (Saragossa) o catalans (Barcelona). Mèxic i Kuwait, per contra, es poden permetre el luxe de l'ambivalència toponímica, però un País sense Estat com el nostre necessita una personalitat ben definida per tal de reforçar tant la cohesió interior com també la projecció exterior, si no vol diluir-se en la maror de les regions espanyoles.

Pel que fa a la identitat de la governació d'Oriola en temps forals, com a historiador en deus tindre més informació que no jo. Seria interessant conéixer fins a quin punt una ciutat com Elx s'identificava amb la governació de la qual formava part.

En el teu article proposes una descentralització del poder autonòmic mitjançant la creació de seus territorials arreu del País. Jo aniria més lluny encara i faria servir el nostre Estatut, que ja ho preveu (art. 5.2), per tal de seguir l'exemple d'Alemanya, on les seus centrals de moltes institucions de la República no es troben ni a Bonn ni a Berlín, sinó arreu del país, com ara el Tribunal Constitucional a Karlsruhe i el Banc Federal a Frankfurt.