dimarts, 21 de juny de 2011

"De rahó e d'egualtat"

De vegades, la documentació medieval et sorprén per la semblança dels temes amb l'actualitat. En realitat, la situació era radicalment diferent, però en ocasions els fons dels raonaments eren exactament els mateixos...

Recaptador medieval en un segell d'ivori, Yorkshire Museum

Corre l'any 1323 a València. Per primera volta que sapiem els dirigents municipals mostren el seu enuig davant les peticions econòmiques del rei: el comú de la ciutat deu una quantitat important de diners a causa d'anteriors subsidis concedits per a la conquesta de Sardenya, un afer expansionista que bàsicament interessa al monarca i als grups de poder que obtindran terres i rendes en aquella llunyana illa. Comença, per primera vegada en la nostra història, el problema del deute públic. Però, lluny de corregir, els reis insisteixen en la seua política de guerra contínua i al llarg dels següents vint anys despleguen campanyes anuals contra els genovesos, els merínides o els mallorquins. Les despeses i el dèficit, evidentment, van a càrrec dels súbdits, de manera que la situació esdevé insostenible: el deute de la ciutat es multiplica per quatre i no queda una altra solució que establir i augmentar els tributs.


Els regidors de la ciutat, en connivència amb el rei, opten pels impostos indirectes sobre els productes bàsics, que, com hui en dia, reparteixen la càrrega fiscal de manera injusta, sense atendre a la riquesa de cadascú. Tanmateix, en 1346 una part dels habitants de la ciutat impulsa al Consell a feu un tomb en la política fiscal,
com les gents sofiren grans càrrechs per les imposicions. Proposen simple i planerament la solució més senzilla, la que els sembla de rahó e d'egualtat: una taxació directa de tots els ciutadans en funció del seu patrimoni, de forma que pagarien una quantitat cada mes, destinada a cancel·lar els impostos indirectes establerts sobre el consum. Així, calculaven que, a més de pagar el deute públic, encara sobrarien diners per a invertir-los a favor de la ciutat, el que seria gran profit de la cosa pública, a alleujament de la major partida d’aquella. [Continua a la columna de l'Informatiu]

Cap comentari: