dimecres, 18 de novembre del 2009

Cognoms valencians, d'origen català i aragonés

Un nou blog a la blogosfera valenciana

Ahir, via Seguidors del blog i via Valencianisme.com, vaig descobrir Catalans i aragonesos, un nou blog, fet per Sílvia, que es dedica a anar penjant en la xarxa l'ingent recull de cognoms de valencians originats en topònims catalans i aragonesos que ha realitzat durant els darrers anys, bo i emprant la ferramenta de cercadors de cognoms de l'INE de la qual ja en vam parlar ací mateix. Diu que té recopilats vora 2.000 que pertanyen a un 1.000.000 de valencians, un 20% de la nostra població. I, a més a més, acompanya cada entrada amb una fotografia del topònim en qüestió i va situant-los sobre el mapa: Selma, Alcover, Querol, Ubieto, etc. Una delícia, vaja.

Si l'anàlisi topoonomàstica medieval va servir a Enric Guinot per deixar clar que la colonització del regne de València durant els segles XIII i XIV va estar protagonitzada majoritàriament per catalans, especialment a la zona litoral, ara blogs com este ens permeten tractar la qüestió -la de mirar als nostres orígens- amb la normalitat que es mereix. Visca la blogosfera!

10 comentaris:

Tadeus ha dit...

M'he estat mirant el blog de Sílvia i té la seua gràcia. A més, un detall important és que l'autora deixa clares les limitacions de la seua recerca. Diu que va començart com a entreteniment personal i també diu: "procuraré abstenir-me de fer interpretacions més enllà de l´obvietat de les dades". Està bé reconéixer les limitacions. Jo crec que, efectivament, la recerca feta per Sílvia és un divertimento sense cap mena de rigor científic. En onomàstica s'ha d'anar molt en compte amb allò de "l'obvietat de les dades". Allò que sembla obvi pot ser perfectament fals. A més, no té sentit parlar de topònims catalans o de la Franja d'Aragó sense acudir al Onomasticon Cataloniae de Coromines. Seria com estudiar el Tirant lo Blanc sense llegir el Tirant lo Blanc.

No conec molt bé (de moment) el llibre de Guinot, però independentment del que es puga pensar d'eixe llibre cal deixar clar que hi ha un abisme entre el que podríem anomenar recerca científica i el que es puga dir en blogs més o menys pintorescos.

Vent d Cabylia ha dit...

Doncs et recomane el llibre de Guinot. Ve a confirmar la sensació que tot medievalista valencià té, però ningú abans havia sistematitzat: que eren molts més els colonitzadors catalans que no els aragonesos (però estos, alhora, formaven un gruix significatiu).

joan ha dit...

En qualsevol cas, no hem d'oblidar que la distribució territorial dels cognoms en l'actualitat (segle XXI) és el producte d'una evolució demogràfica al llarg de més de set segles, on factors com ara l'índex de natalitat o l'emigració cap a l'exterior també s'han de tindre en compte. Si els Blasco, per exemple, han sigut molt prolífics en tindre fills, el seu cognom ha pogut estendre's amb facilitat sense necessitat d'una onada immigratòria especialment nombrosa. I tambe pot ser que molts cognoms s'hagen perdut degut a l'emigració de valencians cap a altres territoris.

L'únic mètode que trobe rigorós seria la tasca ingent de capbussar-s'hi en els arxius parroquials, on consten dades com ara el naixement, la filiació i l'origen. Ara bé, aquests arxius no van ser introduïts fins al Concili de Trento, a banda que molts d'ells es van perdre en la Guerra Civil del 36.

Silvia ha dit...

Hola!, sóc la del blog pintoresco. Gràcies per citar el meu blog, Vicent.
Per suposat que no tinc cap pretensió, però dins de la frivolité he procurat que fóra una frivolité seriosa, llegint tot el material que he pogut trobar: nomenclàtors oficials, llistes de pobles abandonats, de toponímia medieval. L'Onomasticon no el tinc, ja m'haguera agradat, ja. De tota manera el problema no és Catalunya, és Aragó, que no ha merescut encara una investigació del nivell de l'Onomasticon.
L'obra de Guinot la vaig llegir farà uns deu anys i em va agradar molt.

Tadeus ha dit...

L'Onomasticon és referència obligada quan es tracta de toponímia del domini lingüístic valencià/català. No crec que hi haja cap altra àrea lingüística romànica que tinga una obra comparable, pel seu caràcter exhaustiu i minuciós. A més, es pot consultar en moltes biblioteques públiques. Sílvia, crec que et resultaria molt útil consultar-lo.

Intentaré llegir el llibre de Guinot pròximament (ja el tinc localitzat en la biblioteca del meu poble). Un dels temes que tracta, no sé si de refiló o amb profunditat, és el de la situació lingüística dels valencians en el moment en què es produeix la conquesta. Eixe tema m'interessa. Hi ha una 'communis opinio' segons la qual la població valenciana pre-jaumina era pràcticament al 100% arabòfona, amb una presència de parlars romànics merament anecdòtica. En llibres com ara "Las lenguas prevalencianas" (1986), de Federico Corrientes et alii, es descriu esta situació. M'imagine que Guinot va en la mateixa línia.

Jo no sé fins a quin punt es tracta d'un tema resolt, o si es podria replantejar d'alguna manera (cientifica, no patriotera). No per demostrar suposades secessions lingúístiques, sinó per intentar entendre millor estos moments de la nostra història. Però en fi, això és un altre debat, i dels bons.

Ferran ha dit...

No sé on veus el debat, Tadeus, tu mateixa dius que hi ha un 'communis opinio' i després opines que no és un tema resolt. M'agradarà que ens dones almenys un indici que indique per què no és un tema resolt, o ens indiques com creus que cal replantejar una cosa tan evident. De fet, el dia que algú trobe un indici, no ja una prova, almenys un indici, que un sol valencià pre-jaumí parlava alguna cosa que no fóra àrab, li hauran de fer un monument per haver trobat l'agulla al paller.

I l'Onomasticon és, certament, molt molt exhaustiu pel que fa al contingut. Recull fins i tot alguns noms de partides agrícoles. Altra cosa és la interpretació lingüística que en fa Coromines, perquè de vegades encerta de forma raonada, però moltes altres no són més que pures especulacions o opinions seues sense cap fonament.

Silvia ha dit...

Hola Tadeus, m'he passejat pel teu blog i m'agradaria opinar sobre el post del 21 d'octubre, des del punt de vista d'una valenciana capitalina de parla castellana. A vore si trobe temps perquè jo ara deuria estar estudiant el Mitjà. M'examine despús-demà i ací estic, escrivint en valencià sense títol i sense Onomasticon.
Jo vaig quedar impactada (i no des del punt de vista positiu) per Coromines fa un temps, quan vaig llegir que tenia l'opinió de que el meu cognom (que és un poquet raret, però només un poquet) podia ser mossàrab i de mossàrab res, simplement és producte d'un procés d'assimilació fonètica fàcilment comprensible.
El meu blog és d'una frivolité seriosa perquè almenys no ixen mossàrabs.

Tadeus ha dit...

Ferran: en el meu comentari no faig cap afirmació taxativa ni afirme que hi haja cap debat. Tampoc conec la qüestió a fons (de moment) i volia saber, de mans dels experts, si realment el tema està tancat o no. Sembla que sí, doncs m'alegre molt. Seguiré indagant. La ciència està en continu moviment.

De Coromines i l'Onomasticon ja hem parlat per ací alguna vegada. Té molts aspectes discutibles però hi ha una cosa clara: funciona com a excepcional banc de dades toponímiques del territori de parla catalana. Per això el mencionava.

Silvia, bona sort en l'examen! El meu post del dia 21 d'octubre no parla dels mossàrabs però sí que pot resultar polèmic. Espere els teus comentaris. Pel que fa als cognoms, recorde que Coromines (no sé si en l'Onomasticon o en algun altre escrit) deia que el cognom 'Soriano' no procedia de la ciutat de 'Soria' sinó d'una paraula àrab. Ho pose com a exemple de fins a quin punt es pot especular en qüestions onomàstiques.

Anònim ha dit...

Com a "client" dels blogs de Baydal i Sílvia, m'atreviré a donar la meua opinió quant al tema de Coromines i l'Onomasticon.
Ningú no pot negar-li al senyor Coromines la seua grandíssima categoria com a filòleg. Ara bé; dit això, haig de retraure-li la seua afició a trobar arabismes i mossarabismes quan es tracta de noms valencians.
Per a mostra, un petit exemple: "Casa Fuset" a Ontinyent: diu que "no havent-hi explicació catalana cal suposar-lo mossàrab o bé arabisme ..."
Pense que la primera interpretació lògica hauria de ser manifestar que es tracta d'un cognom procedent del topònim aragonés Fuset (actualment Used) ja que el cognom Fuset existia a Ontinyent ja a l'edat mitjana, independentment del significat primitiu del topònim. Ja dic que es
tracta d'un exemple entre els cinquanta que podria esmentar ...
(Per cert, ja que parlem d'este cognom, conec un Fuset originari de la Ribera Baixa que afirma que procedeix d'un soldat francès de Napoleó que es diria Fousset, Fosset o Foussette. A veure si ho aclareix algú d'esta branca.)
Bé: això és tot, de moment.
Salut i força (Emili)

Silvia ha dit...

Tadeus, a vore si penje el comentari al teu blog la pròxima setmana, després del mitjà.
Respecte al topònim Fuset, Emili, bingo! Estes són les variants segons la Toponimia Medieval Aragonesa:
USED: Used, Fused, Usset, Oset, Fuset, Hused.
La història del soldat francés no diré jo que no siga certa, però hauria de demostrar-ho documentalment. De moment el teu amic estarà comptabilitzat amb la resta de Fusets.
I ja que estem a casa de Vicent, adopte un to respectuós (que açò ja sembla el 13 Rue del Percebe, el veïnat bloguer més verduler) i aprofite per agrair el seu comentari d'avui al meu blog.