diumenge, 1 de novembre del 2009

Sostres no és Soprano

Despús-ahir Salvador Sostres va escriure un dels bàrbars articles als quals ens té acostumats, tot defensant la tasca de Prenafeta i Alavedra com a soldats i patriotes catalans. En compte de callar la boca i esperar a veure si són condemnats o no pels greus delictes dels quals són acusats, bramava que Espanya no és ningú per venir a jutjar-nos. Mare meua, si tinguera màniga ampla no vull pensar què faria este tipus de gent... Ahir l'escriptor gironí Josep Maria Fonalleras li contestava des de les pàgines d'El Periódico, bo i comparant-lo amb Tony Soprano:
Segons Salvador Sostres, ara resulta que Alavedra i Prenafeta són dos soldats. ¡Ostres! Dos mariscals de camp, més aviat, o dos brigades, nomenclatures militars més adients a la seva còrpora o al seu capteniment. Deixem-ho en soldats. Dos patriotes, diu SS, dos gudaris. És ben curiosa aquesta identificació castrense tan nacionalista [...] «Si han fet de més o de menys per continuar contribuint a la resistència nacional em sembla molt bé», afirma SS. De més o de menys. I és clar que sí: no res, quatre minúcies, unes quantes estafes, un parell de requalificacions. [...]

Les opinions abrandades de Sostres les hauria pogut signar Tony Soprano, perquè semblen ben bé les d’un mafiós. Així de clar. Dir «haver fet de més o de menys», i parlar de qüestions estètiques quan ens referim a principis ètics, és fer servir un llenguatge estrictament
criminal, ple d’eufemismes, sarcàstic. Són soldats que, en lloc de disparar o de posar bombes, es dediquen a fer de més o de menys, perquè «sempre hi ha qui s’embruta les mans perquè no te les hagis d’embrutar tu». És una bona i patriòtica definició, sí senyor. Jo en tinc una altra, que està gravada en llatí als tribunals americans: «Que es faci justícia encara que el cel s’enfonsi».
Per favor, senyor Fonalleras, Tony Soprano té molta més classe que Sostres. I, a més, estima els aneguets, no els fa paté!


7 comentaris:

Jesús ha dit...

Sobre el patriotisme de Prenafeta hi ha un comentari ací. Sobre el procediment penal que aplica eixe Joan Monleon de la magistratura que és el jutge Garzón, se'n parla ací. Sobre Sostres, no he trobat cap comentari que faça justícia a eixe Jiménez Losantos, eixa Cristina López Schlichting, eixa Curri Valenzuela que perpetra rots en l'Avui.

Alexandre ha dit...

En Jesús troba a faltar més comentaris sobre en Sostres a la catosfera. Però que voleu que us digui: que un opinador decideixi donar la cara per qui ha deixat clar que són els seus amics tampoc em resulta massa irritant: no enganya ningú. És més, aquesta lleialtat em resulta commovedora. I com els altres ja som prou grandets per jutjar la qualitat dels argument "fer de més i de menys" i etc., jo no m'escandalitzaria gaire. O m'escandalitzaria proporcionadament.

Per altra banda, que se sospiti sistemàticament del bombero torero de la judicatura espanyola i un dels instructors més destralers de la història, també serà sempre saludable.
I en darrer terme, des d'una perspectiva estrictament sobiranista, Sostres té raó en una cosa: que la Audiencia Nacional, intervingui en qüestions catalanes és una penyora colonial i si no s'accepta la legitimitat espanyola no es pot acceptar cap intervenció d'este hereu del Tribunal de Orden Público en l'àmbit català, sigui detenir corruptes o jutjar cremadors de reials fotos.

(Jo he de confessar que, amic com sóc de l'humor gruixut, el Sostres em fa esclatar qualque riallada de tant en tant. Per exemple quan diu que "no hi ha major corrupció que haver fet dos tripartits" i estirabots de l'estil).

Jesús ha dit...

No, no en trobava a faltar. De fet, n'havia trobat, però no venia al cas. Si ens posem en clau sobiranista («que la Audiencia Nacional [¿/awdj'enθja naθjo'nal/?], intervingui en qüestions catalanes és una penyora colonial»), haurem de pensar aleshores que la vista oral que li estan fent a en Millet en català i a Barcelona és una pura acció d'administració «cipaia»; que els nostres són sempre els nostres, facen el que facen, perquè ho faran per amor i no per deler de domini, com fan els «altres»; i que «Katalan gudariak gara / Katalunia askatzeko. / Gerturik daukagu odola / bere aldez emateko» (tot seguint la lògica del Sostres). Ja m'imagine el Prenafeta i l'Alavedra anant al juí (si mai n'hi haurà) amb l'uniforme de sometent, l'u, de timbaler del Bruc amb barretina, l'altre. A l'alcalde de Santa Coloma, socialista, de què el vestiríem? En clau sobiranista, de nou, puix que del de Santa Coloma Sostres no en diu ni pruna, què hi direm? Li podrem aplicar això de «si han fet de més o de menys per continuar contribuint a la resistència nacional em sembla molt bé i tindran sempre el meu reconeixement, el meu agraïment i la meva amistat»? L'aliança (per confirmar-se encara) dels Prenafeta i Alavedra amb un alcalde socialista, «espanyolista» i perifèric, devia ser pura estratègia per a reeixir a la meta final, no? Pura clau sobiranista, tot. Pur «orgull del tercer món», tot plegat. No sembla que per a criticar el Garzón calga tirar fora el trellat, el forrellat i, dit amb un gal·licisme ben expressiu, el nadó amb l'aigua del bany. Andrés Boix, en el vincle que us enllaçava, ho feia amb purs arguments jurídics i aprofitava més que anar pegant rots pel món, a parer meu.

Tu llegiràs el Sostres, Alexandre, com ara jo m'escoltava el Jiménez Losantos de bon matí, no? Un substitutiu de la cafeïna. Gràcies a Déu Nostre Sinyor, el Jiménez Losantos ha perdut molt darrerament. Tanmateix, el Sostres i els seus paperots sembla que tenen un club de fans adelerat i complaent. Veges per on, hi haurà un punt en què convindré a En Sostres, parafrasejant-lo: «Hi ha la propaganda espanyolista, que un cop més mira de tractar-nos com si fóssim retardats mentals». Si en llevàrem «espanyolista» i hi deixàrem «propaganda» només, estic segur que hauríem arribat a un universal lingüístic.

Vicè ha dit...

Ser Tony és molt difícil!!

Alexandre ha dit...

Sí, Jesús, es clar que llegeixo Sostres de tard en tard i en clau perversa. Diguem que quan estic de bon humor i em llisquen per sobre els efectes secundaris de segons quins discursos, em poden arribar a divertir certs girs retòrics que en Sostres, com en Losantos, fa amb força amb més enginy que les versions més mediocres d'ambdós que pul·lulen per premses i ràdio tant catalana com espanyola.

Dit això: jo faig un raonament que et serà familiar perquè era el que feia el plorat Ortiz amb els tribunals franquistes: si hom no accepta la legitimitat d'un sistema, els judicis que emet tampoc poden ser legítims, ja es tracti d'una condemna purament política o d'un robatori de gallines per un delinqüent comú. Per tant, si mantenim que la legalitat espanyola és una imposició que ha d'ésser erradicada, tant se val que parlem de la vista oral a Millet que d'un judici de mala mort per faltes. Tot és paper mullat. No dic que sigui o deixi de ser la meva postura, sinó que dins la lògica d'un estricte independentisme, em sembla que el sil·logisme funciona.

Jesús ha dit...

Estic molt d'acord amb tu, Alexandre.

Coco ha dit...

Jo només puc dir que estic molt agraït a Salvador Sostres per tot el que he aprés d'ell en esta vida.