divendres, 20 de novembre de 2009

Formentera, l'illa que va pertànyer a un valencià

De sa natura sia fèrtil

Qui haja anat a Formentera i s'haja detingut un moment a llegir qualsevol guia o fullet turístic sabrà que l'illa no va ser poblada de forma permanent fins el segle XVIII, quan la monarquia anà cedint terres al patró eivissenc Marc Ferrer, que n'organitzà la distribució. Tanmateix, és molt menys conegut que anteriorment, vora tres segles abans, la mateixa monarquia atorgà l'illa a Joan de Vallterra, doctor en lleis pertanyent a una família cavalleresca valenciana -d'origen navarrés, a Valtierra- que va ser jurat de la ciutat de València. Segons declarava una carta de 1422 escrita pels mateixos governants del cap i casal -i transcrita per Agustín Rubio-, la concessió de l'illa, llavors deserta, es feia pels servicis d'aquell en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim:

El senyor rey, havent esguard als serveys a aquell fets per lo honorable mossén Johan de Vallterra -hu de nosaltres, jurats- en les expedicions de Nàpols, li ha donada una illa deserta de les illes de Eviça, apellada Formentera.
La intenció de Vallterra era construir-hi una fortalesa per facilitar la defensa contra els musulmans i promoure la població de l'illa.
Jassia que de sa natura sia fèrtil, emperò, per quant és massa propínqua a Barberia e no y ha alcun fort o subsidi, no y gosa habitar alcun, abans a vegades hi han cativat molts christians qui de Eviça passaven per conrear, per sa sterilitat, e y han fets de grans dans moros de Barberia. [...] Lo dit mossén Johan ha en gran voler e ferm propòsit de poblar la dita illa de christians e fer-hi una força... serà refugi de molts confluints en aquella illa.
Tot plegat, com argumentaven els mateixos jurats de la capital per aconseguir una exempció fiscal en favor del nou senyor de l'illa, la població d'una porció de terra fins llavors "buida" augmentaria la Cristiandat i -sobretot- crearia una nova font de producció agrícola i rendes senyorials:
Serà Déu loat, la christianitat augmentada e, fet aquí refugi de christians, la illa darà fruyts, axí spirituals, per edifficació de església e laudació de nom de Déu, com temporals, per cultura de les terres hermes, jassia fructíferes e amenes.
Tanmateix, l'illa continuaria deserta durant molt de temps, fins a l'època de Marc Ferrer, destinada fonamentalment a l'ús que segurament li va donar nom: ser una reserva addicional de forments, conreats de forma esporàdica pels eivissencs que s'hi acostaven de tant en tant.

8 comentaris:

Àlex ha dit...

Ara, quan hi torne com tots els estius, m'enrecordaré que aquella "bella terra" va pertànyer a un "Vallterra" :-)

Josep Lluís ha dit...

Interessant anècdota històrica. Així que ací, "de forment, més d'un gra..."

Salut

Toni de l'Hostal ha dit...

Tot siga que no mos toque exiliar-mos allí i fundar una colònia valenciana; ara, jo sé d'u que no tindria reparo en viure en una isla, o com?

P.S: jo me demane un tossalet pâ seguir vixquent en una Alcúdia!

Marta ha dit...

No coneixia eixa anècdota -i això que he estat alguna vegada en Formentera-. Però sí havia sentit que havien utilitzat algun illot de les pitiüses -no em referisc a Formentera ni Eivissa, sino a algun pedrot dels que reïxen més-, per enviar-hi soldats a morir d'inanició.

Vent d Cabylia ha dit...

Àlex, bonic joc de paraules.

Josep Lluís, tot i que hi ha diverses teories sobre el nom, la més coherent sembla eixa.

Toni, tu que tens mà al Govern Balear mira a vore si ens la canvien per alguna comarca. Més que Alcúdia allà tindràs Mola, però bé, la podem rebatejar. A mi em trobaràs a Es Caló...

Marta, n'hi ha diversos casos, alguns de terrorífics...

Comtessa d´Angeville ha dit...

Quines ganes de tornar allà!

Vent d Cabylia ha dit...

Avise si s'apropa a l'illa, senyora Comtessa!

Puçolenc ha dit...

¡Xe que prolífic que eres! ¡Tu escrius cada dia i jo cada quinze! xD
Gràcies per l'entrada, ben interessant.