dimarts, 3 de novembre del 2009

El parlar del Camp d'Elx

Gràcies a Extrem sud del País Valencià, el blog de l'activista lingüístic Joan-Carles Martí, he pogut conéixer la pàgina web de TeleElx, la televisió municipal de la tercera ciutat del país. Es pot veure en directe i, a més a més, també es poden consultar els diversos programes en línia a través de les seues diferents seccions penjades al servidor de Vimeo. Pel que sembla la programació és quasi íntegrament en castellà, però hi ha un programa, El Camp d'Elx, que es fa en valencià aprofitant que és la llengua materna de la gran majoria de llauradors dels voltants de la ciutat.

En este sentit, en tant que Canal 9 no s'ha dignat en 20 anys a difondre i donar a conéixer els diferents accents de la nostra llengua, en ocasions se'ns fa difícil saber com s'expressa la gent de cada zona. Ací, a través dels vídeos d'esta secció televisiva podem sentir la manera de parlar dels elxans, que potser coneixem a través dels llibres però no tenim present de manera habitual. S'hi pot copsar la caiguda de la d intervocàlica en quasi tots els casos possibles (poer per poder, menuies per menudies, ajua-mos per ajudar-nos, partia per partida, roà per rodada, quear per quedar), els finals en -iua (cultiuar per cultivar, antiua per antiga), l'ús de ha-hi en compte de hi ha o tota una sèrie de lèxic particular (xiquico, manyacos, astò, tafulles, llimpiar, sacar, llevar per portar, etc.). Ací van uns quants vídeos:














13 comentaris:

joan ha dit...

Vicent, en els 20 anys de televisió valenciana, Canal 9 sí que ha anat moltes vegades als camps de les comarques del Vinalopó a preguntar els llauradors sobre temes d'actualitat i llavors hem pogut sentir com parlen. Ara bé, és cert que mai ha emés un programa monogràfic sobre els diferents parlars locals arreu del País Valencià, com ara el programa "Caçadors de paraules" de TV3, que recorria tot el domini lingüístic a la recerca dels trets característics de cada contrada.

Clidice ha dit...

curiós, no m'han calgut subtítols. M'ha encantat escoltar el parlar d'Elx, sempre l'he vist escrit i pràcticament mai l'havia sentit, gràcies :)

Unknown ha dit...

Benvolgut Vicent Baydal:
Moltes gràcies per aquesta difusió important d'enregistraments elxans. Així m'agrada!

També s'observa la introducció de la normativa en els parlars valencians més perifèrics i com les solucions -entre parlants que no tenen cap ideologia particular ni parti pris- ens arriben tant del català oriental com del català occidental. I, evidentment, fonètica, entonació, arcaismes i castellanismes diferenciats...

Pel que fa a la meúa condició "d'activista lingüístic" m'agrada perquè n'he fet molt d'activisme i en faré més.

A més a més, he publicat -al llarg de trenta anys- treballs diversos de sociolingüística tant a Barcelona com a València, Elx o Alacant; he guanyat alguns premis de poesia i de narrativa en el meu jovent -estic antologat a València-i publicaré un nou llibre de sociolingüística abans Nadal.

Aprofite per fer-ne publicitat, però sobretot per les connotacions que "activista lingüístic" té al País Valencià, fins i tot entre els qui "ens reconeixen" la tasca.

Fins i tot em vaig permetre el luxe de crear la Unitat del Poble Valencià a Elx -mèrit meu que vaig convocar la primera reunió- el 1982a Elx i d'anar de Cap de Llista per Bloc Nacionalista Valencià al Senat per la "província d'Alacant" el 2000 -o ben amunt en algunes llistes autonòmiques i locals. Sense comptar que, per professió, sóc un dels més grans experts en turisme al País Valencià, entre altres coses. Dissabte me'n vaig a Londres a promocionar Guardamar on sóc Cap de Turisme i de Residents Estrangers.

Darrerament, però, em dedique a fer prosa i filologia per la meua condició de lingüista (traducció-interpretació) per la Universitat d'Alacant.

Arribat als cinquanta-i-un un no ha de presumir de res sinó tan sols posar algun punt sobre alguna "i".

Amb una biografia com la meua a València ja apareixeria als códex sobre el valencianisme al País Valencià d'ençà 1974 quan vaig començar a militar -durant el franquisme- malgrat no tenir encara els 16 anys amb testimonis del que dic com és ben sabut a Elx.

Jo sempre posaré per davant la teua condició d'historiador sobre la teua condició d'activista polític, tot i que sabem que ets tant "o més" la segona cosa com ho ets la primera.


Salut jove mestre i estàs en la meua llista d'arròs amb crosta a Elx quan baixes (personalment m'agrada més l'arròs amb conill i caragols.) Al Nugolat, a la partida de Daimés al Camp d'Elx, el fan boníssim.

Gràcies de nou i et seguiré amb interés.
Joan-Carles Martí i Casanova
Elx-Guardamar
http://extremsud.blogspot.com/

jaume ha dit...

¿Elx "la segona ciutat del país"? En tot cas, pel que fa a la població, la tercera, per darrere de València i Alacant. L'autoestima il·licitana de Joan Carles Martí es veu que és contagiosa.

Unknown ha dit...

En algun paràmetre econòmic -com ara l'industrial- som sens dubte La segona ciutat del país tan sols per darrere de València. ;-)

Hi deuen haver dades del que dic a la Internet.

Com a bonica som la primera ;-)

Aquest país necessita més auto-estima. Pensa que fa dos dies encara parlàvem "d'auto-odi".

Vent d Cabylia ha dit...

Eps, gràcies Jaume, ja està corregit!

I Joan-Carles, mâ que eres suspicaç. :D T'he qualificat d'activista lingüístic com et podria haver qualificat d'expert en turisme, però, home, al post li adeia més la primera condició que no la segona. Totes les teues facetes no són excloents!

Joan, sí que se'n senten de tant en tant, així com gent de Monòver, la Vila, Santa Pola o d'altres llocs, però no "tant de seguit" com ací... Monleon sí que feia pel coneixement de la llengua!

maria ha dit...

¿Elx "la segona ciutat del país"? que no siga la quarta...:-D

Unknown ha dit...

Maria:

Si ets provincialista no hi ha dubte! La quarta darrere de Castelló.
Jo, en bona tradició valencianista, no sóc gens provincialista però ja se sap que les diputacions pesen molt.:-D
Vicent:
Plou sobre banyat! En aquest país segons on t'arrengleres es magnifiquen o s'empeteteixen els mérits de cadascú. Coneixem el ramat! I ser "activista lingüísta" ha passat de ser una empresa noble -recorde que ho era Sanchis Guarner, Estellés o el mateix Fuster- a una espècie de "quina pèrdua de temps havent coses més importants que fer en política" a més a més apta tan sols "per a persones de formació acadèmica i professional dubtosa" a ser possible. Si la cosa es diu "catalanisme cultural" ni et dic! Torne a dir que n'estic orgullós i molt orgullós.
Com que el teu Blog magnífic -ho dic jo perquè m'interessa molt- està tan bé i valencianament construït he volgut fer alguna precisioneta mentre no m'isca algun apologeta centralitzat o barcelonetanitzat ;-)

joan ha dit...

Vicent, Monleon amb el seu Show en Canal 9 no sols va donar a conéixer la diversitat lingüística del nostre País, sinó també el nostre patrimoni historicoartístic. Encara me'n recorde que cada vesprada mostrava les imatges d'un campanar i els teleespectadors havien d'endevinar de quin poble era. Quina nostàlgia!

Jesús ha dit...

Si els valencians no existíreu, caldria inventar-vos, Mare de Déu Sinyor...
Au, me'n vaig a treballar de valent a lo trop, a lo trop (no, Joan-Carles?).

Unknown ha dit...

Amic Jesús:

Som la mar de divertits -els valencians- però quan un viatger passa i fa comentaris "por tierra extranya" acostuma a ser més explícit ;-) Hi ha tota una tradició de viagers moros, jueus i cristians que ens descriuen. Conec més el que diuen viatgers medievals i romàntics francesos, alemanys i britànics. Alguna cita sobre Elx espanta!

A lo trop a lo trop (per favor obriu les vocals de "tròp") és com escric jo de vegades però m'agrada fer connexions neuronals fins i tot amb altres correus, altres webs i records volguts de ma infantesa (per ells jo tinc l'ànima presa que hauria dit Llorente vora el barranc dels algadins.)
Aquest tancament de "senyor" en "sinyor" teu no el coneixem per aquí avall però sí que l'he llegit en sainets valencians centrals del XIX. Per gran part del Vinalopó el màxim que sentiràs és un "senyó" català qualsevo, amb "r" final muda, però fa massa sainet barceloní del XIX. Ara, posats a escriure com els germans Quintero em sembla perfecte! ;-)

Salut mestre i a continuació emigre cap a la teua web que són les 7.30 i a las 8 tinc faena seriosa!
Joan-Carles

la sargantana del puig campana ha dit...

Tinc companys de treball que són d'Elx i em pixe quan parlen entre ells, és quan no "disimulen" el seu parlar i començen amb els "xiquica", "llimpiar", etc.

Elx, una ciutat preciosa, una pena que estiga oblidada de la mà de Déu (volia dir de la Diputació i la Generalitat).

Vent d Cabylia ha dit...

Pilar, doncs dis-los que no "dissimulen"!
Salutacions.