Sanz Biosca, músic i poeta

L'engoliment progressiu
de germen supranacional
col·lectiu d'existència
positiva es duu a terme
adobant suc aprovinciat
d'escorça combinat amb
romanç pla d'infinitud a
parts iguals: un repapieg
agredolç, malaltís, on
riuades disseminades
d'empapussats venerables
van succeint-se al voltant
del remolí i la llosa genitores
trinant piu-piu tot xuplant
enfervorits primícia seminal,
compost fertilitzat dels
sentiments imaginats,
cuquera, podrimer essencial
sense ni tast ni nom,
reconeixença i deure
populars i rebaixats, no cal dir.

He pogut trobar este text, juntament amb 172 més, al llibre electrònic gratuït que ha publicat Josep Sanz Biosca, Plaça de Nàpols i Sicília (encants, puces i il·luminats). L'esmentat músic ontinyentí, professor del Conservatori Superior de Música de València, té el bon humor d'arribar a presentar-se com a un honourable professor imbecile who, handled by the Ancient God's grace, write verses and compose music at his old age. I, com ell mateix afirma, el seu llibre és una aproximació poètico-compulsiva a les històries que omplien de vida la Pça. de Nàpols i Sicília, seu antiga del 'Rastrell' a la ciutat de València. Ningú no podrà negar la compulsió dels seus escrits, que, de fet, li donen una força especial a certs passatges, especialment si s'acompanyen i es contrasten amb les seues pròpies composicions musicals, algunes de les quals també estan disponibles a la xarxa; per exemple, Vine, vine Vinalesa: