Resseguint aquell post de cerques escrit en ocasió d'un altre que van fer la Marieta i el Dani, parlaré d'algunes de les paraules i expressions més estranyes mitjançant les quals la gent arriba a Vent d Cabylia. En primer lloc, si Dani té el monopoli dels rovellons a Vilafranca, jo semble tindre'l dels moniatos, perquè en arribar la tardor allà que fa la gent cap ací a la recerca de boniatos, moniatos, pastissets de moniato, pastissets de moniato de almela, com es fan els moniatos al forn, dis-me algo dolcet: moniato... Una altra de les cerques clàssiques és la del nom del blog, escrit de mil maneres (kabylia, cabyria, cabyla, cabília), o la del meu nom, generalment en la seua forma correcta -la qual cosa és d'agrair-, però ara hi ha hagut una novetat que m'ha deixat bocabadat: algú ha arribat ací posant al Google me caguen la mare que parí a vicent baydal. o_o
Així mateix, un altre dels hits dels darrers temps és la cerca d'informació sobre noms mallorquins, noms catalans i noms medievals, mentre que es manté ferm el mite d'Emilio José Martí Gómez, Milio José Martí Gómes, Emilio José tot complet o simplement Emilio Jose hostia. Per la seua banda, la literatura i la música en valencià són altres dels camps abonats a l'arribada al blog: en el primer cas sembla que triomfen Els neons de Sodoma de Xavi Aliaga i també els Plagis d'Urbà Lozano i en el segon, a banda d'Arthur Caravan, Senior i el Cor Brutal, Hugo Mas, Compartir dóna gustet i Pepe Botifarra megaupload, destaquen cerques una mica més friquis com ara les de timó timonet dels Ovidi Twins, mohatros les valencianes i el virgo de viçanteta de toni de l'hostal o els mítics Pantaix.
Evidentment, també les qüestions politiconacionalistes són objecte d'introducció al blog, com ara la gent que demana valencians unim-nos, la que afirma que la nació no s'acaba al senia, la que vol saber sobre Pere Fuset al GAV o la que es formula dos qüestions clau: el percentatge de valencians que se senten més espanyols que valencians i si hi ha alguna forma de ser d'esquerres sense ser catalanista a valencia. En tot cas, sempre hi ha qui ho soluciona tot recorrent a Unamuno i el seu Levantinos, os pierde la estética. Altrament, a banda dels pixavins i els pixapins, hi ha certs pobles, com Monòver, La Sella i Roca Cuiper, que fan arribar ací. De la mateixa manera que un dels àmbits més destacats és el de les cerques "calentes", ja siga per fixacions especials en Violeta la d'Orxata, fotos de les monleonetes o Carolina Ferre capturas desnuda, per voler vore tetas sublimes o pel·lis porno com La follera mayor i Excursionistes calentes, o per tindre ganes de pagar per sexe al puticlub fabri puig barcelona, a l'Amara club topless o a un lloc on facen mes que massatges a carcaixent.
Finalment, per acabar-ho d'adobar, m'he quedat al·lucinat amb el que arriba a cercar la gent al Google. Des de coses que realment poden ser útils, com ara remeis Florència mosquits, herbes per al renyó, comprar cannoli a Barcelona, què és l'INEM o informació sobre supositoris, fins a d'altres que poden decidir la seua vida, per exemple, saber què paga més la pena, si viure en un poble xiquico o en la ciutat. I també hi ha qui cerca autèntiques ucronies històriques -si els moriscos s'hagueren quedat-, expressa estats d'opinió -no m'agrada la tatiana sisquella-, vol saber sobre la bellesa sublim de Dostoievski, o fa una petició ben adequada a estos temps de crisi però a la qual ací no es trobarà resposta: vull guanyar diners.
Així mateix, un altre dels hits dels darrers temps és la cerca d'informació sobre noms mallorquins, noms catalans i noms medievals, mentre que es manté ferm el mite d'Emilio José Martí Gómez, Milio José Martí Gómes, Emilio José tot complet o simplement Emilio Jose hostia. Per la seua banda, la literatura i la música en valencià són altres dels camps abonats a l'arribada al blog: en el primer cas sembla que triomfen Els neons de Sodoma de Xavi Aliaga i també els Plagis d'Urbà Lozano i en el segon, a banda d'Arthur Caravan, Senior i el Cor Brutal, Hugo Mas, Compartir dóna gustet i Pepe Botifarra megaupload, destaquen cerques una mica més friquis com ara les de timó timonet dels Ovidi Twins, mohatros les valencianes i el virgo de viçanteta de toni de l'hostal o els mítics Pantaix.
Evidentment, també les qüestions politiconacionalistes són objecte d'introducció al blog, com ara la gent que demana valencians unim-nos, la que afirma que la nació no s'acaba al senia, la que vol saber sobre Pere Fuset al GAV o la que es formula dos qüestions clau: el percentatge de valencians que se senten més espanyols que valencians i si hi ha alguna forma de ser d'esquerres sense ser catalanista a valencia. En tot cas, sempre hi ha qui ho soluciona tot recorrent a Unamuno i el seu Levantinos, os pierde la estética. Altrament, a banda dels pixavins i els pixapins, hi ha certs pobles, com Monòver, La Sella i Roca Cuiper, que fan arribar ací. De la mateixa manera que un dels àmbits més destacats és el de les cerques "calentes", ja siga per fixacions especials en Violeta la d'Orxata, fotos de les monleonetes o Carolina Ferre capturas desnuda, per voler vore tetas sublimes o pel·lis porno com La follera mayor i Excursionistes calentes, o per tindre ganes de pagar per sexe al puticlub fabri puig barcelona, a l'Amara club topless o a un lloc on facen mes que massatges a carcaixent.
Finalment, per acabar-ho d'adobar, m'he quedat al·lucinat amb el que arriba a cercar la gent al Google. Des de coses que realment poden ser útils, com ara remeis Florència mosquits, herbes per al renyó, comprar cannoli a Barcelona, què és l'INEM o informació sobre supositoris, fins a d'altres que poden decidir la seua vida, per exemple, saber què paga més la pena, si viure en un poble xiquico o en la ciutat. I també hi ha qui cerca autèntiques ucronies històriques -si els moriscos s'hagueren quedat-, expressa estats d'opinió -no m'agrada la tatiana sisquella-, vol saber sobre la bellesa sublim de Dostoievski, o fa una petició ben adequada a estos temps de crisi però a la qual ací no es trobarà resposta: vull guanyar diners.
11 comentaris:
Aleshores no sabria ben bé dir si "todos los caminos condusen a Roma" o si "los caminos del señor son inescrutables"...
La veritat és que són ben pintoresques algunes de les cerques per les quals arriba la gent als blogs (elmeu inclós).
Hola vicent, fa temps en els enllaços mensuals vas posar l'adreça d'un blog que era la d'un membre d'un conjunt o grup en música en valencià, les lletres del grup eren un poc de l'edat mitjana però amb un toc de joglars. El blog recorde que era verd, el que no recorde és el nom del grup ni l'adreça. Quan va passar el mes, vas canviar les adreces i no el vaig poder trobar o arribar a entrar de nou, concretament tenien un disc compartit a un lloc de música de llicència lliure, però no era jaamloo (la francesa, no sé com se diu tampoc).
Francesc, i tant que la gent busca coses estranyes...
Anònim, potser et referisques al blog Cagant Ferro, que crec recordar que abans era més verdet, i el grup deu ser Pelandruska, que té blog i myspace. Ara, són joglarescs però no tenen lletra a les cançons...
A mi m'apareix molta gent cercant "escatologia catalana". Encara rai que vaig escriure un post amb aquest títol, sinó la relació em resultaria una mica ofensiva. O potser és que hi ha tants interessants entre els lectors del país en matèries teològico-apocalíptiques?
enorme! per a que després diguen que la gent només busca "tetas y culos" en el gugle!! :) - per cert, espere poder-te conéixer personalment el dissabte a Sueca!! Salut!!
Mãemeua, Sueca serà una festa!
la millor és 'Pere Fuset al GAV'!
Ie, tall de sanguangos, que allí anem a treballar, de 9:30 a 19:30 h.!
Senyor meu Jesucrist, a qualsevol cosa li diuen treballar! Molta barra és lo que n'hi ha. Lliure, concretament i de ben segur, després de les set i mitja. Així vos eixiran la morfologia, la sintaxi i altres xiques del muntó...
Jo no em recorde com vaig arribar al teu blog,però és un plaer llegir-te!
Falcata, un plaer!
Jesús, parla el filòleg de professió. :DDDD Por em fa la Comtessa esta amb una botella de Cerveró a la taula...
Publica un comentari a l'entrada