dimecres, 1 d’abril del 2009

Post de cerques

Mira si tenia raó Marieta... Aprofite un enviament del DALC per a dir-li:
Molt divertit el post de les cerques. Sempre n'he volgut fer un però mai m'hi me posat. Potser aprofite ara i el faça arran del teu.
A la qual cosa ella em contesta:
Els comentaris al bloc. Ni al facebook ni a un email :-P
Tot seguit, com a bon xiquet, li deixe el comentari al blog:
Això seria un bon meme. Molt divertit! Sempre he volgut fer un post d'estos i encara no m'he llançat. Potser aprofite el teu i n'hi faça un esta setmana.
A penes un parell d'hores després Dani d'El Cadafal responia:
Va Vicent me mole la idea del meme.
I de seguida ja tenia publicat el seu post amb les cerques més estranyes que han dut gent a parar al seu blog. Personalment era un post que volia fer des de fa almenys un any, quan em vaig divertir moltíssim llegint les cerques que havien dut al Diari atemporal i interestel·lar de Miquel Simon. El problema que tinc, però, és que el meu comptador de visites només conserva les paraules cercades de les darreres 6.000 visites, així que no tinc possibilitat d'oferir les més divertides "de tots els temps" sinó de les darreres setmanes. Siga com siga, triaré unes quantes de les que tinc registrades a dia de hui.

Cercant, cercant

N'hi ha de tot un poc, però el que més m'ha sorprés és la quantitat de gent que arriba cercant dolços i productes de mercat: des dels pastissets de almela, el flaó de les coves de vinromà o els dolços típics suecans fins al moniato roig, el magraner enano i la llonganissa de boqueria, passant pels escaparates de pastisseries de pasqua o els millors carquinyolis de la ciutat. No els hauré pogut ajudar massa, com tampoc a les dones que esperen un fill i buscaven lletres de cançons de embarassades (això existeix?) i gimnàstica per a embarassades o als que necessitaven ulleres i volien saber el preu de oftalmòleg a geltrú, als ornitòlegs que cercaven com era la vida de l'ocell a oriola o als inversors immobiliaris que desitjaven conéixer les últimes naus llogades a la plana o el preu del cortó a pollença.

Hi ha qui fa associacions
de noms i conceptes un tant estranyes: ximo company climent politica pancatalanista, toni cucarella williams f1, autoodi toni mollà, Pau Viciano blavero, Antoni Furió PSPV, maulets accepten la senyera amb blau o on nosaltres mirem la senyera ell veu la estanquera. Contràriament, també hi ha els clàssics com emilojose marti gomez, emilio jose entrevista a un xiquet per el canal de la costera, san emiliojosé i els que cerquen les lletres de manel ens en sortim o informació sobre Yuri Alemany, l'home de Carolina Ferre, i els transportes femer (sembla que tots acaben ací).

Un altre clàssic és el de les cerques de tema sexual:
you tube coños, www.comeme la poll a.com o torrent la follera mayor. I qui sap si qui buscava la Veu de Manel Rodríguez Castelló també ho feia amb foscos desigs carnals. Qui m'ha preocupat una miqueta ha estat algú que potser s'acabava de dur un bon espant i ha anat corrents al google a cercar: Me caguen la puta mare quina figa més regran i, com no trobava bona solució, ha tornat a intentar-ho amb me cague en la puta mare quina figa més re gran. Uns altres s'han fet preguntes transcendentals com ara quin dia canvia la hora, quin és el lloc que ocupa el català dins de les llengües romàniques, quina ciutat és senitja, per quina paraula pot ser substituït no dir ni pruna o què és la sobirania popular. Finalment, hi ha qui cercava els xistes de pajarera, un pobre borratxo del Comtat, però qui més m'ha sorprés ha estat qui volia conéixer un chiste de wittgenstein (de nou, això existeix?).

Com diu Dani: més gent s'anima a desfer les interioritats de sa casa?


12 comentaris:

maria ha dit...

Jo crec que la persona de la figa regran (re gran) i la del 'chiste' de wittgenstein deuen ser la mateixa, que després de l'ensurt de la figa s'ha passat a la filososfia...
PS: la paraula al diccionariet l'acabe de penjar, dotorejador.

Comtessa d´Angeville ha dit...

L'Alcoià???? Perdona Baydal, però se diu El Comtat, ejemejemejem!!!! Que és de Benilloba!!!!!

Comtessa d´Angeville ha dit...

(per Pajarera, estic parlant de Pajarera)

Vent d Cabylia ha dit...

El Comtat, això existeix? Que és brooooma! Doncs res, rectificació fet. Vosté perdone ;-)

Anònim ha dit...

M'han fet riure tan el teu post com el de "El meu país...
quines coses tan estranyes...
6000 visites en unes quantes setmanes! però això és com un super-vendes!!!
:D

maria

FONTER ha dit...

Vicent, aquest no és el lloc, però aprofite per preguntar-te si pots fer alguna entrada amb més informació respecte a la notícia que "el cantar del mio Cid" podria estar escrit en "àrab de València" i valencià ambans que en castellà. La referència hui en pàgina26.

Salvador Macip ha dit...

M'apunto a la idea! Encara que em temo qeu les meves no seran tan divertides...

Dani ha dit...

si no parlares tant de banderes i colors (en amor!) no t'arribaria gent estranya buscant Pau Viciano blavero...

Vent d Cabylia ha dit...

Dani, el cacau mental que ha de tindre algú per cercar això ha de ser prou important, però si abans havia llegit este article no m'estranya que puga haver arribat a pensar-ho...

Fonter, ja m'agradaria tindre temps per a dedicar-m'hi amb certa profunditat, però em sembla que no podré. En tot cas, el caràcter de gesta i fins i tot d'arenga als cristians que lluitaven contra els musulmans de certs passatges del Mío Cid inval·liden al meu parer els arguments de Dolores Oliver, que a primera vista em semblen un tant "naïfs". No sé com definir-los millor, però en tot cas per a explicar-ho amb trellat hauria de dedicar-hi un temps que ara per ara no tinc...

Andarella ha dit...

Si em permets, Vicent, potser m'equivoque però crec deduir que Fonter pregunta una altra cosa, segurament producte d'una lectura massa ràpida. Ni a Pàgina 26 ni enlloc més diu que la proposta d'esta dona siga que el Mio Cid s'escriguera en “àrab de València” ni en “Valencià”, diu que va ser escrit en “llengua àrab”, per un senyor que era àrab i vivia a València, i potser també en “llengua romanç”, és a dir, en “mossàrab”, que no té res a vore amb el nostre valencià.

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies per l'explicació! Efectivament, havia llegit massa ràpid...

FONTER ha dit...

GRÀCIES PER LES ACLARACIONS