dimecres, 29 d’abril de 2009

El caràcter colonial del regne de València

Plantació sucrera (1823). També al regne de València n'hi hagué,
amb el treball forçat imposat a les comunitats musulmanes segregades.

Aprofite que Oscar, un dels primers lectors de Vent d Cabylia, ha tornat a passar-se per ací, després de molt de temps allunyat dels fòrums i dels blogs d'internet, per tal de tractar d'esclarir una qüestió que tenim pendent des de fa vora tres anys. En un post en què, arran d'un congrés que organitzàrem a la Pompeu Fabra sobre la transversalitat del terme 'colonialisme', vaig apuntar apuntava l'enorme potència conceptual que contenia la idea del regne de València com a colònia, Oscar em feia notar que la visió del regne de València com a colònia no era gens suggeridora per a bastir un projecte nacionalista amb projecció històrica, bo i demanant-me una explicació més profunda d'eixe plantejament. Amb tot, malgrat que uns dies després vaig tornar al tema del colonialisme medieval, explícitament vaig deixar la qüestió del regne de València com a colònia per a un altre post.

I vaig anar deixant-ho córrer bàsicament perquè no trobava una explicació ràpida i satisfactòria, però ara, que he hagut de reflexionar sobre la qüestió arran d'una ressenya feta al llibre d'Antoni Mas Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a la Mallorca dels segles XIV i XV, crec que estic en disposició de respondre a un dels principals dubtes d'Oscar: no es tracta del fet que el regne de València o el de Mallorca foren colònies respecte a una metròpoli representada per Catalunya, Aragó o la monarquia feudal catalanoaragonesa, sinó que el procés de conquesta i colonització d'aquells territoris va tindre un caràcter eminentment colonial.

Tot seguint la ponència que Josep Torró escrigué precisament per a aquell congrés, publicada al llibre De Tartessos a Manila (2008), podem dir que si la societat valenciana medieval, com també d'altres nascudes de l'expansió feudal -a Irlanda, Sicília, Brandemburg o Creta-, es pot caracteritzar com a colonial és perquè se sustenta sobre un procés de colonització basat en els mateixos fonaments que singularitzaren les conquestes occidentals posteriors a Amèrica, Àsia o Àfrica: el principi de substitució de poblacions i, inherent a ell, l'aplicació de la segregació social com a principal forma de dominació, que constitueixen trets particulars i definitoris del colonialisme modern.

El principi de substitució de poblacions comportava la voluntat inicial de reemplaçar per complet les poblacions dels territoris conquerits i, quan eixa substitució total no era possible -a causa de la resistència indígena, l'escassesa de recursos dels conqueridors o d'altres motius- l'esmentat principi implicava el domini dels subjugats a través de la segregació. La segregació consistia en la separació social clara dels conqueridors i dels conquerits, als quals s'aplicaven tractes discriminatoris que impedien la seua assimilació o integració general en la societat dominadora. I eixes són precisament dues de les principals característiques de la dominació colonial occidental que va tindre continuïtat del segle XVI en avant, a diferència
d'altres tipus d'expansió històrica -des dels hitites fins als otomans- que es limitaven a controlar les societats conquerides i exigir-ne tributs a canvi o que permetien l'assimilació progressiva de les poblacions conquerides.

Els casos de l'illa de Mallorca i de Menorca, per exemple, són exemples del compliment total del principi de substitució de poblacions: la societat conquerida fou aniquilada per complet i el territori ocupat fou colonitzat de nou. El cas del regne de València, en canvi, resulta un subproducte d'eixe mateix principi: com que els indígenes resistiren, el territori a dominar era més gran i els mateixos grups poderosos n'acabaren trobant profit, es permeté el manteniment de les comunitats natives musulmanes, però segregades (clarament diferenciades i explotades amb més duresa). El cas valencià, de fet, fou un dels primers en què s'assajà eixa fòrmula colonial que combinava la colonització dels conqueridors amb la dominació i l'explotació segregada dels indígenes; després l'aplicarien igualment els espanyols a Amèrica, els francesos al nord d'Àfrica o els anglesos a l'Índia.

És per això que podem considerar com a colonial la societat valenciana medieval: perquè comparteix els trets particulars de conquesta i dominació de les poblacions subjugades que defineixen socialment el colonialisme occidental. No podem dir, en canvi, que el regne de València fóra una colònia en el sentit polític del terme, de dependència colonial respecte a una altra entitat territorial, en un moment, de més a més, en què ni tan sols els estats moderns havien pres cos.

Per tant, haurem de concloure igualment que el mateix títol del llibre pioner de Josep Torró, El naixement d'una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276) (1999), indueix a certa confusió, almenys a nivell divulgatiu, ja que sembla equiparar el regne de València a una colònia moderna. Com hem vist, no es tracta d'això, però crec que bàsicament d'ací provenien els principals dubtes d'Oscar. Tanmateix, ni el regne de València constituïa políticament una colònia, ni la consciència col·lectiva valenciana nasqué com a identitat criolla enfront d'una suposada identitat metropolitana, com tractaré d'explicar en un altre post. Espere, però, que no hagen de passar tres anys.

11 comentaris:

SM ha dit...

Una visió molt interessant del colonialisme a casa nostra. Una vegada vaig discutir amb un valencià sobre el tema i era difícil posar-nos d'acord, potser per a la càrrega negativa que porta el concepte de "colònia". La teva anàlisi va més enllà i és molt encertada.

Oscar ha dit...

"ni la consciència col·lectiva valenciana nasqué com a identitat criolla enfront d'una suposada identitat metropolitana, com tractaré d'explicar en un altre post."

Això, això, Vicent, ni se t'ocorrega tardar tres anys, sanguango. Que si bé pense que m'ha quedat clara esta primera, estic convençut que la segona encara pot ser més interessant.

I gràcies per tot. Un plaer llegir-te, com sempre.

Vent d Cabylia ha dit...

Tot plegat, la qüestió és que si ix el tema en una conversa més o menys col·loquial, s'ha de tindre clar que el regne de València no fou una colònia dependent de Catalunya, sinó que si alguns historiadors defensem el seu caràcter colonial és perquè la societat valenciana medieval practicà un tipus de conquesta i explotació dels indígenes musulmans que es pot considerar plenament colonial (la segregació i l'explotació de la diferència).

La qüestió de la desaparició progressiva d'una identitat ètnica comuna a catalans, valencians i balears, i l'afirmació de les identitats col·lectives separades va per un altre costat.

De res, Oscar. Hi tornarem!

joan ha dit...

Vicent, una anàlisi molt suggerent. No sóc historiador, però diria que el fenomen del colonialisme és bastant complex i cal anar amb compte a l'hora de comparar les seues diverses manisfestacions (imperis espanyol, britànic, etc.), tot evitant les simplificacions.

En tot cas, trobe que cal fer més estudis sobre el fet musulmà en el Regne de València. Per cert, enguany no es commemora el quart centenari de l'expulsió dels moriscos? Un bon motiu per analitzar en profunditat la dualitat cristiano-musulmana en la societat valenciana. Em podríeu recomanar algun llibre sobre el tema?

Vent d Cabylia ha dit...

Cal distingir i fer ben palesa les enormes diferències que hi ha entre eixes pràctiques colonials medievals i el colonialisme o l'imperialisme moderns, alhora de diversos tipus. Conéixer, diferenciar i classificar és fer ciència, però també és fer ciència saber veure les relacions entre uns elements i altres. En eixe sentit, sí que podem identificar unes continuïtats generals en les diverses expansions europees dutes a termes a partir de l'edat mitjana, bàsicament perquè responien a un mateix tipus de societat occidental. En tot cas, des del meu punt de vista, es pot caracteritzar de "colonial" la societat feudal desenvolupada al regne de València, però s'ha de deixar ben clar que les pràctiques colonials medievals no són equivalents als colonialismes moderns per complet, sinó que compartien alguns elements bàsics que ens permeten establir un cert lligam entre unes i altres.

Pel que fa a l'expulsió dels moriscos, en breu publicaré un post sobre la qüestió. Allí recomanaré alguna obra amb més coneixement de causa. Mentrestant, sobre la "visió de l'altre" en aquell mateix període de l'expulsió, pots consultar la tesis de Josep Maria Perceval, que està en línia (cal entrar als pdfs per consultar-la completa).

Anònim ha dit...

El conreu de la canya de sucre va passar el segle XVI a Amèrica mercès als valencians després de la descoberta d'Amèrica per en Cristòfor Colom en nom de la Corona d'Aragó.

Salutacions

Francesc

PREMSA INDEPENDENT DE LA COSTERA ha dit...

HOLA VENT DE CABYLIA SOM ELS EDITORS DE WWW.UNPOBLEMILLOR.NET, ERA PERQUE ENS POSARES UN ENLLAç DIRECTE A LA TEUA WEB, I RECORDAR ALS LECTORS QUE TENIM EN EXCLUSIVA LES DECLARACIONS DE RUS INSULTANT ALS PROFESSORS "GILIPOLLES" EN UN MITIN AHIR

WWW.UNPOBLEMILLOR.NET

DES DE LA COSTERA LIDRES EN INTERNET

PREMSA INDEPENDENT DE LA COSTERA ha dit...

HOLA VENT DE CABYLIA SOM ELS EDITORS DE WWW.UNPOBLEMILLOR.NET, ERA PERQUE ENS POSARES UN ENLLAç DIRECTE A LA TEUA WEB, I RECORDAR ALS LECTORS QUE TENIM EN EXCLUSIVA LES DECLARACIONS DE RUS INSULTANT ALS PROFESSORS "GILIPOLLES" EN UN MITIN AHIR

WWW.UNPOBLEMILLOR.NET

DES DE LA COSTERA UN ABRAçADA

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies per la informació. Este matí he buscat l'àudio i no l'he trobat. Ara, tanmateix, tampoc he pogut sentir l'amic Rus desbarrant. L'enllaç del vostre web em diu: This user is out of bandwidth.

Perpal ha dit...

Per si no ho heu trobat, aquí ho teniu, però no sé si s'ho mereix...

http://www.youtube.com/watch?v=d0KA8A7twzw

joaquim ha dit...

Bé, ja heu pogut escoltar les paraules del que, si no m'equivoque, té totes les paperetes per esdevindre el pròxim president de la Generalitat. No em negareu que Rus té molt més ganxo popular que Rita. Ells sap millor que ningú com connectar amb les masses. Fins i tot li podria donar lliçons al mateix Berlusconi. Camps no és més que una titella cremada que ja té els dies comptats.