En Lev Tolstói i Dostoievski és fora de tot dubte: no hi pot haver
bellesa sense veritat: Ricard San Vicente, pròleg de La zona (2009).
Rien n'est plus beau que le vrai: Nicolas Boileau, Éloge du Vrai (1675).
bellesa sense veritat: Ricard San Vicente, pròleg de La zona (2009).
Rien n'est plus beau que le vrai: Nicolas Boileau, Éloge du Vrai (1675).
5 comentaris:
La zona és un peaaaasso de llibre!!!!
però llegint detingudament a Dostoievski i Tolstói podem arribar a la conclusió que la bellesa només és parcial, perquè la veritat també ho és... i canvia i es capgira i deixa de ser massa apressa.
Per això perseguir la bellesa i la veritat completes són tasques utòpiques (alhora que necessàries).
La fórmula pertany potser primer que a ningú al meu admirat John Keats, que a la seva Ode on a grecian urn ja digué: -Beauty is truth, truth beauty," - that is all/Ye know on earth, and all ye need to know-.
«For sweet relief I'll dwell / On humbler thoughts, and let this strange assay / Begun in gentleness die so away. / E'en now all tumult from my bosom fades: / I turn full hearted to the friendly aids / That smooth the path of honour; brotherhood, / And friendliness the nurse of mutual good.» El principi i el final de la bellesa que és la veritat rau en el sentit de la decència que anomenem solidaritat, allò que adés en deiem fraternitat. Ara bé, això és només una suposició personal. No he de vindre a casa d’altri a imposar res, només faltaria...
Publica un comentari a l'entrada