Fa un temps, cercant informació sobre El virgo de Visanteta, l'obra més coneguda de Josep Bernat i Baldoví del qual enguany se celebra el bicentenari del seu naixement, va aparéixer en la pantalla del meu ordinador l'article de José Antonio Cerezo "Impresos eróticos españoles en prensas clandestinas (1880-1936)", que estudia els peus d'impremta i els pseudònims humorístics de la literatura eròtica d'eixe període, tot oferint alhora un primer catàleg d'impresos. Al costat de les obres de "Ricardo de la Verga", el "Padre Melacasques" o el "Barón de Polla Tiesa", s'indexa la de Bernat i Baldoví, escrita en vers y una poqueta brosa per una Musa més puta que les gallines, i també una altra, d'"Ambrosio el de la Carabina", que em va cridar l'atenció per haver-la vist anteriorment al portal de la paròdia teatral espanyola de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
Es tracta de l'obra de teatre Don Juan Notorio: burdel en cinco actos y 2.000 escándalos, publicada fa 135 anys, en 1874, en temps de la Primera República, a l'"Establecimiento Jodeográfico Ultramontano" de Sanlúcar de la Barrameda, que ara m'he entretingut en llegir per damunt. I vaja! Pegueu-li una miradeta si voleu i ací vos en faré cinc cèntims. Es tracta d'un duel dialèctic i físic entre Don Juan Tenorio i Don Luis Metía (digo Mejía), acompanyats a un bordell, entre d'altres, de les prostitutes Paca Avellana i Rita Mamellas. Els susdits ensenyen al públic unos hermosos miembros que causan la admiración de las putas congregadas, i comencen a fer gala del seu historial sexual amb hòmens i dones. Comença Don Juan parlant de les seues correries a Roma i a Nàpols, del bujarrón emporio, on posà un cartell a la porta de sa casa:
Es tracta de l'obra de teatre Don Juan Notorio: burdel en cinco actos y 2.000 escándalos, publicada fa 135 anys, en 1874, en temps de la Primera República, a l'"Establecimiento Jodeográfico Ultramontano" de Sanlúcar de la Barrameda, que ara m'he entretingut en llegir per damunt. I vaja! Pegueu-li una miradeta si voleu i ací vos en faré cinc cèntims. Es tracta d'un duel dialèctic i físic entre Don Juan Tenorio i Don Luis Metía (digo Mejía), acompanyats a un bordell, entre d'altres, de les prostitutes Paca Avellana i Rita Mamellas. Els susdits ensenyen al públic unos hermosos miembros que causan la admiración de las putas congregadas, i comencen a fer gala del seu historial sexual amb hòmens i dones. Comença Don Juan parlant de les seues correries a Roma i a Nàpols, del bujarrón emporio, on posà un cartell a la porta de sa casa:
Búsquenle los mamadores,Amb el resultat que: en medio año que mi presencia gozó Nápoles, no hay culo extraño que con amor y sin daño no lo fornicara yo. Por donde quiera que fui al muchacho me tiré, a la viuda la jodí, al clérigo forniqué, y a todos gusto les di. Don Luis contraataca amb la seua estada a Flandes, on tingué una suerte tan bestial que fornicamos en Gante y en la casa episcopal a los pajes más preciosos; ¡aún de alegría me crispo al recordar sus hermosos culos! ¡Y al buen obispo le echamos doce cuantiosos polvos! ¡Qué gozo el nuestro! Posteriorment passà a França, on també posa un cartellet a la porta de casa:
cérquenle los pajilleros,
páguenle bien los señores:
a todos joderá fieros,
nadie sentirá dolores.
Parará aquí algunos meses,Amb tot, fan recompte de la llista dels hòmens jodidos i les dones folladas, i guanya de lluny Don Juan: desde una princesa real al más miserable esclavo... ha recorrido mi nabo toda la escala social. Don Luis accepta la derrota però li fa veure que encara hi ha una cosa que no ha aconseguit, el virgo de una novicia que esté para profesar, repte davant del qual Don Juan afirma que li sobraran a penes sis dies per a aconseguir-lo, ja que n'empra: uno para calentarlas, otro para enloquecerlas, otro para prepararlas, media hora para joderlas y nada para dejarlas. Abans d'anar-se'n del bordell, però, les dones presents reclamen l'ús dels seus membres, ja que com diu Paca Avellana: No me iré, que ya hasta el moño inundada estoy de leche: no me iré sin que se me eche un polvo o más en el coño. ¡Yo os adoro, y por mi vida siento, y justo es que se entienda, tras de oír tanta jodienda no poder ser yo jodida! L'escena acaba en una:
y no trae más intereses,
ni se aviene a más empresas,
que a lamerlo a las francesas
y a joder a los franceses.
Jodienda general. Paca Avellana se tiende en el suelo, se abre de piernas y sufre el violento empuje de la picha de Don Luis sin proferir el menor grito, antes por el contrario relamiéndose de gusto. Rita Mamellas se sube encima de la mesa y se pone de culo a Don Juan, que se la tira a lo perro, mientras que la Cristobalina le menea los huevos para que le venga más pronto. Un comparsa se lo lame a ella. Todos los espectadores, ante ese bellísimo cuadro, siéntense animados de nuevo, y agarrando a las putas sobrantes las joden a diestro y siniestro. La orquesta debe tocar... se los cojones durante esta escena.La història continua amb la conquesta de Doña Ana Pantoja i la novícia Doña Inés de Zorra per part de Don Juan, qui envia una carta a esta darrera mitjançant la monja Brígida, que just abans de donar-li-la parla amb ella dels pensaments luxuriosos que li vénen recurrentment al cap, conversa que acaba amb una escena lèsbica en què Brígida, que tiene una palmatoria en las manos para alumbrar a Doña Inés mientras examina el libro, saca con presteza la vela de la palmatoria, ábrele las bellas, redondas y blanquísimas piernas a Doña Inés y con mucho tacto se la introduce con acompasados movimientos, besándole al mismo tiempo las riquísimas tetas. La carta sedueix la jove Inés, que es rendeix als encants de Don Juan; l'escena següent, evidentment, és el seu encontre sexual:
Desabróchale el vestido, le saca las tetas, se las palpa, le mama los pezones; luego le toca las pantorrillas, le da su lengua, le riza y desriza los pelos del chumino, le mete el dedo, le frota el clítoris; hace que ella le menee los huevos, le empuñe el instrumento, le dé besos en el prepucio, etc., etc. Todo esto queda a cargo del actor... y sobre todo de la actriz... y sobre todo de ambos a la vez.Els tradicionals versos d'amor són substituïts per uns altres molt més pràctics: ¿No es verdad ángel de amor que en este lecho caliente podremos tranquilamente fornicar mucho mejor? Tanmateix, després d'haver aconseguit el seu repte, Don Juan es veu abocat a un terrible càstig: la impotència el duu a un hospital de malalties venèrees, on Rita Mamellas, amb el sexe sifilític, sin ningún pelo y lleno de llagas, le coloca su boca sobre su coño horrible [per tal de contagiar-lo], mientras tanto uno de los bujarrones se prepara a darle por el culo. Doña Inés, no obstant això, apareix en l'últim sospir com un àngel salvador, allibera Don Juan i li retorna la seua potència. Quina història!
8 comentaris:
Dins dels Cants de noces dels jueus catalans de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Curial, 1974, apareix: «Al tehallel passà qui primer donà / sa filla al zaqen, qui la·n féu zonà». Si saps que al tehallel es referix a Levític xix, 29 («no degradaràs la teua filla a la condició de prostituta»), que zaqen val tant com «vell» i que zonà és, precisament, «pendenga» (de la subespècie a sou), el to de la cançoneta ja està dit. Per alguna raó, el vell no té mitjà ni gana de ficar-se en guàrdia amb la xiqueta i la xiqueta, desconhortada, malmaridada i pitjor cardada, acaba desitjant seguint la tonadeta que la (mala?) fortuna la faça ben prompte almanà, és a dir, «vídua», hem de suposar-hi que amb la intenció de trobar-se algú millor que li endolcixca el parrús. Vol fer-se’m memòria que la cosa és com del segle xiv, però potser m’hi enganye.
Açò s'embruta...
"Les (er)rates són les darreres que abandonen el vaixell" (o el barco): on he escrit "pendenga", voldria haver-hi dit "pendanga".
S'embruta potser, mestressa Maria, però no perd la poesia inherent a l'evocació lírica dels caralls i dels parrussos: "Lloat siga Déu que ha posat el plaer més sublim dels hòmens en els conys de les dones i el de les dones en els membres de les dones", xeic Annafzauí, L'hort perfumat del delit arriscat, s. xv. I no patiu, que més endavant dins el llibre el bon xeic s'hi ocupa d'altres variacions homoeròtiques dels plaers més sublims. Bé, no tan sublim com menjar-se una paella sense albergina, però ja anem fent...
Carai, quin destarifo! On diu "el de les dones en els membres de les dones", s'hi ha de dir "el de les dones en els membres dels hòmens", per seguir una lògica cartesiana de gènere.
S'embruta per què, dona? La història de la llibertat d'impremta i de pensament, siga en temes polítics, filosòfics o sexuals, ben bonica que és. D'altra banda, "El virgo de la Visanteta" és més "agrometafòrica" que el "Don Juan Notorio", però també és ben forteta...
Refotre cóm s'hem alçat hui... havia començat a escriure animalaes, però millor me calle... que ja ho embrutaríem massa
Jo coneixia uns versets de Don Juan Tenorio, no se si seran d'esta obra que comentes:
"No es verdad, angel de amor,
que en esta apartada orilla,
mi polla con mantequilla,
entra y sale mucho mejor"
Cordialment
Sobre el particular, potser t'haja d'interessar este blog. Clar i català i en estat naixent encara...
Publica un comentari a l'entrada