dimarts, 17 de novembre del 2009

Rodríguez Tortajada, el president proscrit

Vicent Chilet, Levante-EMV (16.XI.2009)

Ahir hi hagué interés, molt d'interés, al si del món valencianista (polític i esportiu) pel reportatge que Vicent Chilet va publicar al
Levante-El Mercantil Valenciano sobre Josep Rodríguez Tortajada, el president del València CF entre 1936 i 1939, "proscrit" en tant que malgrat la seua activa actuació al front del club durant la guerra civil, encara no ha estat reconegut de manera oficial. Ell ho explica molt millor que ho puga fer jo -els mítings a Mestalla, l'homenatge de València a Catalunya, la condemna franquista, el compromís valencianista- així que em limitaré a enllaçar l'article tal i com va ser publicat en pdf (ací, ací i ací) i en imatge (ací, ací i ací). Gaudiu-lo!

7 comentaris:

joan ha dit...

Què estrany em sembla tot açò. Sembla més fantasia que no realitat. Sobretot tenint en compte que des de la Transició s'ha intentat instrumentalitzar el club als servei del blaverisme conservador.

Si comencem a remenejar els documents dels anys 30, estic segur que ens trobarem nombroses i increïbles sorpreses. Més encara després de dècades de silenci i manipulació.

Vicent, hi ha avui dia molts historiadors que es dediquen a investigar els fets de la II República i la Guerra Civil? Trobe que cal un revisió profunda, i sobretot imparcial, de la història d'aquell temps.

Toni En Blanc ha dit...

Mai haguera dit que el València CF haguera tingut un president així...

Nomdedéu ha dit...

saps si era família dels Durà i Tortajada?

Vent d Cabylia ha dit...

Enric, no ho sé del cert, però em pareix que no.

Joan i Toni, el valencianisme de preguerra, aquell de la "llengua valenciana", la "senyera amb blau" (com a "nacional", sense demonitzar l'altra) i de la germanor amb els catalans, va tindre més importància de la que ens pensem. Potser perquè tenia una base sòlida fonamentada en la identitat territorial valenciana, aquella que molts sentien com a "natural".

La veritat és que desconec si hi ha algú dedicant-se a estudiar el valencianisme dels '30 des de les Facultats d'Història valencianes. Crec que no, però no ho sé segur. Sí que s'estan fent treballs com els de Santi Vallés o els d'Agustí Colomer, però des d'altres àmbits. Així mateix, hi ha l'estudi de Pau Viciano, "La temptació de la memòria", sobre quatre figures intel·lectuals del primer regionalisme valencià.

Oscar ha dit...

Segurament es tracte d'una mitificació de la història, però sovint tinc la sensasió que, en molts aspectes, la dels anys 30 era una societat més democràtica i més valenciana que la que tenim o patim ara. Sembla que el valencianisme era més "normal", que no ara. Partits valencianistes de dreta i d'esquerra, diaris valencianistes, revistes en valencià, associacions vàries,... Ja dic, segurament es tracte d'una mitificació, però collons, quin tuf a normalitat incipient! Hui en dia la societat és molt més complexa i el valencianisme menys valencià, menys normal, almenys per a mi.

Vent d Cabylia ha dit...

Oscar, pense que normalitat valencianista en els '30 no hi havia en absolut. Potser et pareix a tu perquè el valencianisme majoritari que hi havia sí que era el que tu comparteixes, que segurament tenia més capacitat per ser transversal que el majoritari hui en dia. Però les dificultats i les lluites polítiques també eren d'una intensitat bestial (ara bé, hi havia d'altres factors, com una menor castellanització, que podien fer pensar en una progressió geomètrica que el franquisme tallà de socarrel).

joan ha dit...

Seria molt interessant, fent un exercici d'història-ficció, tractar d'imaginar com seria el valencianisme avui dia si no hi hagués tingut lloc el "alzamiento nacional" del juliol del 1936. En eixe context fictici, em pregunte quina haguera estat la posició ideològica de Joan Fuster. Hi ha hauria hagut llavors una batalla identitària blaverisme versus pancatalanisme?

A veure quan inventen la màquina del temps que ens permeta tornar enrere i redreçar la nostra història.