dijous, 19 de novembre del 2009

De pressa sense pressa amb la certesa d'anar bé

Esta nit festassa a la Sala Mirror

Hui comença l'Inquiet, el Festival de Cinema en Valencià organitzat per la Fàbrica de la Llum en estreta col·laboració amb la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Picassent. És un exemple de coses ben fetes, passet a passet, des d'una òptica valenciana, adreçada a activar la nostra societat sense renunciar a la germanor i els projectes comuns amb catalans i balears. Però sense subsumir-se, sense oferir penyores que es consideren "irrenunciables". I ho dic pel nom del festival, al qual ja vaig fer referència fa dos anys quan Vilaweb tractà d'"obviar-lo" en retallar sense miraments el cartell anunciador -de manera similar al que "passà" fa poc amb la bandera de València de la carta portolana de Vallseca. El cartell d'enguany no hi havia manera de retallar-lo però s'han entestat a dir que l'Inquiet és un festival de cinema català. Si l'Inquiet és un festival de cinema català, haurem de concloure que la Sagrada Família és valenciana, dic jo...

Per què determinat catalanisme es nega a plantejar les coses amb la normalitat amb què es comencen a formular des del nostre país? Per què posar pals a les rodes i dificultar la tasca de construcció del País Valencià? Com ja vaig dir fa dos anys, fer les coses en clau valenciana -a banda que des del meu punt de vista és allò coherent amb la societat i la història valencianes- permet superar molts conflictes i arribar a molta més gent. Els anticatalanistes sempre estaran ahí -han convocat una manifestació "pacífica" demà a Picassent-, però quin ressò social tindran si van contra un acte que promou la llengua valenciana? Poquet. Fent les coses així, en canvi, sense renunciar al nom propi i dirigint-se prioritàriament als valencians -que és el que ens interessa-, s'ha pogut comptar amb ajudes de la Generalitat Valenciana i la Catalana, de RTVV i TV3, del Levante-EMV i de la mateixa Vilaweb. I l'AVL també ha estat present, bo i donant suport institucional fins i tot en la presentació pública del festival.

I no ha passat res, no ha caigut el cel ni els catalans han deixat de voler participar perquè es diga "Festival de Cinema en Valencià". Ans al contrari, dins de la plena normalitat que hauríem de donar-li tots -una mateixa llengua, dos noms, estàndards policèntrics- s'ha aconseguit l'ajut d'uns i d'altres, s'ha aconseguit suport institucional i s'aconsegueix que els valencians s'estimen la llengua sense vergonyes de cap tipus, alhora que es mostra palesament que els nostres veïns catalans i balears parlen el mateix (i no tenen cap problema si nosaltres li diem "valencià"). Una vegada en marxa pot semblar molt fàcil "acceptar-ho", però me'n conec uns quants que van considerar un sacrilegi que es convocara fa cinc anys un festival de cinema en valencià on es volia encabir la resta del domini lingüístic. Una bona mostra d'aquella actitud encara ressona en alguns àmbits, com els que continuen dient que açò és un festival de cinema català. Quant n'aprendrem?

Supose que no ens queda una altra que seguir la màxima orxatera: anar de pressa sense pressa amb la certesa d'anar bé.


25 comentaris:

Clidice ha dit...

a mi si em diuen que la meva llengua és el valencià ... doncs bé, cap problema. Em sembla un debat estèril i una mica massa polititzat, la realitat científica és la que és, digueu-ne com volgueu, al final tot dependrà de les ganes de manipular dels amos dels quartos, diners, calers, doblers ... Mentre no necessiti subtítols per entendre a algú que parli en valencià, per a mi és el mateix. Ara, el seu nom? digueu-li xocolata, si voleu.

mestretites ha dit...

No ens caurà el cel damunt per dir valencià a la llengua. Però et caurà el cel damunt, si tornes a fer reflexiu el verb caure... :-) Ja li va passar a l'Asterix, i va acabar trinxat.

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies, mestretites (no sabia que existia eixa paraula), ja ho he corregit. Segur que eres el fundador d'este grup de fèisbuc! :D

Clidice, no cal que anomeneu "valencià"a la llengua que parleu els catalans. Simplement respectar i comprendre que al País Valencià es diu "valencià", i que, com la normativitzem amb unes normes comunes i ens entenem a la perfecció, doncs és una mateixa llengua amb dos noms.

Unknown ha dit...

També cal respectar que hi ha valencians que volem dir-li català i llengua catalana. O hi hauria d'haver alguna prohibíció.
Si organitze un Festival de Poesia Catalana a Elx seré, per això,menys valencià?
Vet aquí la qüestió i que vinguen i es manifesten.
La sinonímia té aquestes coses. Com si volen fer un Festival de Poesia Valenciana a Sitges!
No parlem ara d'estratègia sinó del que és: una llengua amb dos noms? Puc emprar el que em done la gana? S'ha de prohibir que un valencià li diga català al País Valencià? No hi ha cap tradició d'això també i al llarg de tots els segles?

aurora ha dit...

Vicent, no ho entenc. T'has entestat amb el tema i no pares: un post rere l'altre amb el mateix sonsonet. Ara resultarà que l'enemic d'un festival en valencià és el catalanisme (o cert catalanisme, com tu dius). Per l'amor de déu. No sé si tens la possibilitat de llegir El Mundo cada dia, però en cas de no fer-ho, t'ho recomane com un bon exercici per veure fins a quin punt el que dius sols està a dins del teu cap. Et recomane que li prestes atenció a la campanya que han orquestrat entorn el cinema en català (a Catalunya) i així t'adonaràs de qui és el vertader enemic.

Clidice ha dit...

Tinc molt clara que la vostra postura ha estat una evolució derivada de tot d'accions polítiques. Lo meu padrí matern era d'Albocàsser, al Baix Mestrat, i tenia molt clar en que parlava i què era: ell parlava i era català. En aquells temps, ara no ho sé, no els diguessis pas que eren valencians, t'haguessen pegat una bona galtada. Ara ho voleu dir així? cap problema, em sembla que mireu massa cap amunt. Ei, de superbonrotllo eh! :)

Vent d Cabylia ha dit...

Molt bé, Joan-Carles, però és que estem parlant d'un fet concret: que hi haja qui es negue a dir que l'Inquiet és un "Festival de Cinema en Valencià" quan eixe és el seu nom. Si es fa un Festival de Poesia Catalana a Elx jo no li canviaré el nom, el respectaré i au, perquè eixa és la voluntat dels organitzadors. No interpretaré el que em vinga de gust en funció de la meua ideologia. Qui està dient de prohibir res? Estem dient que si algú fa una cosa d'una determinada manera -en este cas dir-li a l'Inquiet "Festival de Cinema en Valencià"- el mínim que poden fer els que volen ajudar-lo és respectar la seua tria.

Aurora, el que vull dir és que si algú fa les coses d'una determinada manera per aconseguir sumar esforços, no pot ser que d'altres -que en teoria estan al seu costat- posen pals a les rodes. Enlloc he dit que el catalanisme siga enemic d'un festival en valencià, sinó que s'ha d'anar amb molta cura i precaució -en tots els sentits- si volem fer que el valencianisme avance. Per això em pregunte que quan n'aprendre'm (a fer les coses amb molta intel·ligència i cura). Sobre el cinema en català a Catalunya, què vols que et diga, el meu país, desafortunadament, no té eixe problema perquè estem a anys llum de plantejar coses així. Em preocupa més conscienciar la gent de fer país.

I, una altra cosa, repassa't els darrers 50 posts si vols: crec que només 3 parlen del catalanisme. La resta: pirateria, el programa de Nadal, la llengua al sud valencià, la blogosfera valenciana, Sostres, la corrupció dels polítics, la participació de tot el domini lingüístic en 365 contes, el valencianisme dels '30, la pilota valenciana, l'anticatalanisme barroer del cas Chapí, els crits a Hereu, la necessitat de parlar valencià a la capital, frases fetes, etc.

Unknown ha dit...

Amic Vicent:

Sí pero no. El missatge que s'envia des de determinada ideologia equidistant és el que tu mateix envies per molt que hi passes de puntetes i et cite:
"Simplement respectar i comprendre que al País Valencià es diu "valencià"

Doncs, al País Valencià hi ha Departaments de Filologia Catalana i llicenciats en filologia catalana que no poden exercir amb el títol que tenen malgrat el Tribunal Superior de Justícia i un ús comarcà semi-normalitzat de català i no sempre des d'Acció Cultural del País Valencià perquè la cosa amera persones de sigles diverses amb exemples esparsos i tot de càrrecs públics comarcans del PP fins a independentistes catalans passant per totes les sigles que hi ha al bell mig. Dóna per a una tesi doctoral per als qui tant s'estimen exhumar papers i documentació per demostrar que hem tergiversat la història del país en els darrers cinquanta anys.
El dia que vulgues et presente més d'un centenar d'elxans -de pare i mare catalanoparlants per si hi ha algun dubte- que li diuen valencià i català a tothora.
A això em referia i no deu anar per tu però la cosa em preocupa perquè si algú s'estima València i el seu país és un servidor i quan creies que ja s'havia acabat torna a començar.
Al País Valencià es diu valencià, però també es diu català i en conec alguns que diuen alacantí i fins i tot monovero i ja El Bou d'Elx (1885) explicava les diferències entre el València de València i el valencià de la terra des dàtils. Segons el Bou feien falta 300 diccionarios (sic) perquè ens entengueren i veritat que no és cert?

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, no te'n vages per la tangent. Jo mateix vaig fer públic ací que des del meu punt de vista el nom internacional i comú de la llengua hauria de ser "català". I també vaig fer recompte dels ajuntaments que havien llevat el requisit lingüístic de valencià (Alboraia, Benicarló, Carcaixent, Ontinyent...). I també denuncie l'anticatalanisme paranoic del PP.

Però és que no estem parlant de tot això, estem parlant de la reticència a reconéixer que també se li pot dir "valencià" a la llengua sense trencar la seua unitat ni ser un blavero secessionista ni res d'això. Per què es pot denunciar que el PP amaga la paraula "català" en una òpera i no que Vilaweb amaga la paraula "valencià" en un cartell o una bandera amb blau en un mapa històric? Evidentment, a nosaltres ens ofega el PP i hem de lluitar contra això, però no cal que ningú ens pose pals a les rodes si decidim fer les coses d'una determinada manera.

Estic segur que als organitzadors del Festival no els importa dir que hi està present la llengua catalana, però si han triat dir-li "de Cinema en Valencià", per les raons que siguen, això s'haurà de respectar.

Toni ha dit...

Redéu sí que han aconsegit coses estos xicons!! A poc a poc, sí senyor. Les coses ben fetes i en "valencià". Ep! català, no! que això ho diuen els catalanistes i no els valencianistes.
I potser hi haurà algun dia que ho aconseguiran i tot...
Pagarà la pena sacrificar el vot d'una part (catalanista)del país per cercar el vot valencianista (que avui no existeix)?
Ale, doncs, a fer país.

Unknown ha dit...

Les raons al País Valencià són sovint prosaiques. Que vols subvenció de l'AVL o de la Generalitat Valenciana? Doncs, li has de dir "valencià" per molt que li hauries dit "català"perquè sinó no et donen un cèntim. Puc publicar una obreta a l'AVL posant-li "català"? La pressió que rebem alguns dels activistes més actius del país és constant. Aquí els Encontres de Poesia Catalana al País Valencià els vaig fer l'any 1979, 1980, 1981, 1982, 1983 i hi havia diners per fer-los des de València i des de Barcelona. Es deixaren de fer perquè un passà a fer altres coses. I així unes quantes coses més.

I després és la profecia que s'auto-realitza. Et diran: a molts els ha entrat el seny i s'han posat a dir "valencià" perquè dir-li "català" tot i la unitat de la llengua és un exotisme. És això eixir-se'n per la tangent o la cosa aquella de sempre de "que se noten los efectos sín que se noten los cuidados."

I et diran sigues catalanista però no ho digues i després t'inclouen en el 4% que diuen "valencià" sempre sense haver-te demanat permís. Així no es juga i alguns acabem fent faena però enfora dels partits polítics. I és una pena!
Com que sóc un "activista" valencià sé molt bé el que vull dir i el que passa. Visc i patisc aquí. Ara, el dia que vulga fer un article llarg sobre aquest tema l'hauré de fer al meu blog que aquí estic de visita.
Bona nit amic meu,
Joan-Carles

Vicent Terol ha dit...

"s'han entestat a dir que l'Inquiet és un festival de cinema català. Si l'Inquiet és un festival de cinema català, haurem de concloure que la Sagrada Família és valenciana, dic jo...".

Com diu Aurora, Vicent, continues amb tenacitat o cabuderia (dit no despectivament i sí tractant de definir millor una actitud) amb la mateixa cançoneta.

Fas trampa amb l'argument. Saps massa bé que el terme català s'ha utilitzat i s'utilitza per a referir-se a un mateix àmbit lingüístic. Cosa que no ocorre amb l'adjectiu "valencià". Fins i tot, em sona que tu estaves d'acord amb emprar "català" a nivell internacional quan es parla de la nostra llengua.

Si ningú s'ha queixat que el festival es diga així! Simplement hi ha gent que prefereix parlar de festival de cinema català, perquè parteix de conceptes diferents als teus. I trobe que ho hauries de respectar. Per a molts, dir-li català s'apropa més a la definició del que ells entenen és eixe festival. I punt.

Però no. Els problemes que pateix el nacionalisme valencià són deguts al catalanisme. En fi...

Vent d Cabylia ha dit...

Vicent, el que em dol profundament és que jo em pensava que els que estaven de part de la raó, la veritat i la transparència érem "nosaltres", els nacionalistes i d'esquerres, però em cau l'ànima als peus quan veig que no: que s'obviaren documents que podien provar que el blau a la senyera existia en el segle XV, que es manipulen cartells per amagar coses o que es retallen les fotos per tal que mostren una determinada visió associada a la ideologia pròpia.

Poden ser peccata minuta -sobretot perquè no es fan des del poder- però em dol moltíssim i no me'n puc estar de denunciar-ho. I encara més entristit observe que hi ha qui és capaç de justificar eixes manipulacions siguen les que siguen. Si manipular un cartell o dir el que no és, es tracta d'una qüestió de partir d'uns altres conceptes, llavors es pot justificar tot. Hi ha certes coses per les quals no s'haurien de passar, com amagar la veritat. Que es diu "Festival de Cinema en Valencià", doncs es diu, es mostra i no passa res. Que al segle XV hi havia una bandera amb blau, doncs es diu i no passa res. Igual que des de l'altra banda si el valencià prové del català perquè el regne va ser poblat majoritàriament de catalans, doncs es diu i no passa res. Que, per això mateix, el més lògic és que el nom comú siga el de procedència, "català", doncs es diu i no passa res. Que la quadribarrada també és una bandera valenciana, doncs quin problema hi ha? La qüestió és no enganyar, mostra sempre totes les cartes, ser respectuós i tindre cura amb el que creuen els altres.

Ingenu de mi pensava que això era fàcil de fer entendre. Entre l'anticatalanisme visceral, però, mai no vaig albergar cap esperança de comprensió per raons evidents. Tanmateix, pensava que entre la gent que suposadament està de part de la raó, estes coses d'amagar i dir la seua en funció exclusiva de la ideologia no passaven. Que enganyat estava...

Unknown ha dit...

Amic Vicent:

Tens tota la raó en el teu darrer comentari. A mi em preocupa també i m'ha preocupat sempre. Ara, es diu poc que el moviment nacionalista al País Valencià ha segut -fins 1962- cosa de València i rodalia i que el nacionalisme que tu i jo compartim és cosa de tot el país. Aquest és el gran canvi i la gran aportació fusteriana. Al capdavall, València té poc més del 20% de la població del país. Una gran ciutat però petita per a no ser contestada. Faig descriptivisme.

Hi ha uns altres exemples íntimament relacionat amb la croada anti-catalana "onomàstica" que no unitarista.

Tan sols cal haver conegut personalment -per edat vaig tenir aquesta sort malgrat que tenien vora 60 anys i jo poc més de 20- a persones com Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Fuster per no dir Manuel Sanchis Guarner.

Doncs, algú/ns els han fet evolucionar a tots tres "post-mortem" i canvien fins i tot el títol del Curs Mitjà de Gramàtica Catalana adaptada al País Valencià del Sr. Enric Valor quan l'han de citar. Fins i tot es parla de fer una adaptació a les normes evolucionades de l'AVL dels escrits de Joan Fuster, escrits per ell, en català central. El canvi de norma fa que els seus escrits esdevinguen totalment incoherents en molts aspectes. Parlem d'intel·lectualitat?

Aquests amb qui vaig parlar em em van dir personalment que es considerava català -o que els valencians formaven part d'una nació catalana més ampla. El Sr. Valor amb un accent de la Foia de Castalla i el valencià més preciós que he escoltat mai en ma vida amb aportació moderada però evident de tot el territori lingüístic. Tenia jo poc més de vint anys i ho tinc tot publicat. Hauré d'exhumar les meves converses amb Valor.

Amb Fuster no s'atreveixen a tant -tot i els intents- però Fuster no estava a soles com es vol fer creure el Sanchis Guarner de 1980 no era tampoc el jove filòleg dels anys 30 ni el valencià proscrit a Mallorca els anys 60 ni el de la correspondència amb Fuster els anys 50. Ens parlen d'evolució però aturen l'evolució d'uns altres que foren i ja no hi són.Tu ets historiador i saps que els personatges històrics canvien al llarg de llur vida.

És el que passa i -malauradament- ho fan tots. Si penses ser un historiador honest al 100% tindràs un amic a Elx per a tota la vida. Ara prepara't per a denunciar també alguns neo-constructivistes. No oblides, però,que la cosa tindrà conseqüències electorals i -el que és pitjor- conseqüencies personal i ets molt jove i tens tota una vida per davant...
Ànims!
Amb tot el meu afecte,
Joan-Carles.

Unknown ha dit...

Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster i Enric Valor.

Hauria d'editar-ho tot!

Joan-Carles

Vicent Terol ha dit...

Jo no he justificat la manipulació d'un cartell, però sí el fet de dir-li festival de cinema català. És una opció respectable i coherent des d'uns pressupòsits que no són els teus, evidentment.

En tot cas, crec que la reacció teua és desproporcionada i que li dones massa transcendència a l'assumpte.

L'enemic és l'espanyolisme: la defensa d'un Estat on les actuals regles de joc condueixen a l'extinció de la nostra llengua. I qui diu llengua, en el nostre cas almenys, diu una manera de veure la realitat. Una cultura.

Anònim ha dit...

Hola a tot@s:

Com ja s'ha dit moltes coses i s'han obert molts debats al voltant de la qüestió, no faré més afegits.
Com a opinió subjectiva, Vicent sap, la raó, només dir que el dia que el festival es puga anomenar, simplement, festival de cinema, haurem fet de la normalitat la nostra existència. Això és el que pretén el festival Inquiet, fer normal, PER A TOTS, allò que encara es veu com a cosa extarordinària.
Salut per a tots!
JULIO GOMEZ.

Vent d Cabylia ha dit...

Vicent, no crec que el post tinguera un to de desproporció ni d'agressivitat ni res d'això (això pot dependre de l'actitud amb la qual es llija). Pel que fa a la qüestió concreta de "cinema català", per qüestions generals -no del nostre cas concret- pense que s'ha de dir "cinema EN català", "literatura EN castellà" o adjectius substitutius com ara "anglosaxó", "francòfon", etc. I, vist des de fora, no m'agradaria que es perdera la normalitat perquè la cosa es polititze tirant per terra el treball prudent i coherent de la gent del festival. Tant de bo s'avance cap al que diu Julio.

Joan-Carles, sí que és veritat que Valor, Sanchis Guarner i Andrés Estellés variaren les seues posicions al llarg de la seua vida (i precisament en funció de l'evolució del paradigma valencianista majoritari). Però també és cert que sense la capital no hi pot haver un país ben articulat; a vore si trobem l'equilibri... Pel que fa a les qüestions intel·lectuals, ja dic, pense que es pot exposar un projecte subjectiu explicat per determinades raons però sense amagar totes les possibilitats legítimes que hi ha ni, sobretot, modificar les coses per fer-les vindre a la teua riba.

Oscar ha dit...

La coherència, a voltes, és massa complicada, Vicent. Però el senyor Terol sembla tindre part de raó en que has exagerat un poc. La cosa és tan òbvia que no cal fer grans debats. Si algú et fa sentir-te com un "Las Provincias" més, envia-lo a pastar fang. Així de senzill. Sé que no ho faràs, però almenys, si no saben vore quina és la diferència potser és un problema de miopia i caldrà que els recomanes algun bon metge. O tal volta els que exageren són ells quan només saben vore allò que no els apanya, és a dir, el granet d'arena dins de la muntanya de posts de variats temes? La meua solidaritat des del respecte i la discrepància. Jo no estic d'acord en dir-li a la llengua només català internacionalment, d'ahí la discrepància, però respecte les teues raons.

Unknown ha dit...

Per què si prems damunt del nom d'Òscar la cosa va directament a la pàgina inicial de Valencianisme.com?
És Òscar una doble denominació de Valencianisme.com?
Pensen/pensem tots els qui hi estem abonats -a Valencianisme.com-com ell?
Des de la discrepància però també el respecte més absolut?
De quines coses parlàvem pel que fa a l'objectivitat?
La miopia deu afectar tant la relació d'Elx amb València com la relació de València amb Elx llevat que no hi crec perquè sé que la cosa no és tan sols geogràfica i que València fa de capitalitat de moltes coses: entre elles -i des de fa segles- del poc o molt catalanisme (cultural o polític) que hi ha al País Valencià.

Oscar ha dit...

No, Joan Carles, saps que no, no et faces el llonguis. Jo pose la web de val.com per a que sàpien que sóc l'Oscar que allà escrivia amb eixe nom, res més. Tu també escrivies allà i deies el que pensaves, no? Doncs no tractes de fer-te el desmenjat.

Jo no he parlat d'objectivitat sinó de coherència. I Vicent, i parle per mi i la meua observació, és coherent quan escriu este post, encara que, com dic, també és obvi el que denuncia. La miopia és no vore que parla de tot, que denuncia l'espanyolisme sempre que pot i que estes "denúncies" que fa del valencianisme catalaniste són peccata minuta al costat de la resta de temes dels que parla.

Però si vols parlar de miopia en térmens de centralisme només et diré que, sent com sóc de l'Horta (i ben honrat que estic malgrat que ad alguns els semble un pecat), he viscut a Petrer i he compartit pis amb gent d'Alacant i d'Elda. També he viscut a la Plana encara més temps. I et diré, que no hi ha cosa que més unisca l'espanyolisme i el catalanisme que l'anticentralisme valencià (jo l'anomene provincianisme). Sé que no t'agradarà este comentari, i creu-me que no està fet a mala idea, però alguns feu central l'anticentralisme en el vostre discurs i això, em sembla a mi, és una mala pràctica.

Unknown ha dit...

Em dic Joan-Carles Martí i Casanova i tu?

Ara, si no saps llegir el que he escrit en el meu missatge anterior la culpa, evidentment, no és meua.
Amb tot el meu afecte,

I no has de remetre a Valencianisme.com perquè supose que deus escriure a més fòrums també. Déu meu que simplistes podem arriba a ser.

Joan-Carles Martí i Casanova

Oscar ha dit...

A mi em diuen Oscar, encantat. Però pots dir-me Josep, si t'apetix.

Unknown ha dit...

Evidentment, no tornaré a parlar amb qui no dóna noms i cognoms o quan no tinga clar amb qui parle.

Crec que en això tinc no sols la raó sinó tota la raó del món.

Darrerament el país està poblat de fantasmes virtuals.

Salut!

Vent d Cabylia ha dit...

Cavallers, una mica de tranquil·litat, per favor...