Entre les moltes coses que vaig aprendre amb la investigació sobre la croada de Jaume II contra Almeria en 1309, hi hagué una d'anecdòtica i superficial, però que no m'estic de compartir-la. El meu tutor de tesi m'indicà que podia fer servir com a sinònim de "ribera magrebí" (per a referir-me als intercanvis entre els nassarites de Granada i els marinís de Fes) el terme geogràfic "mar d'Alboran", que és la part del Mediterrani que comprén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de Gata pel nord i Orà pel sud, és a dir, això:
Mar d'AlboranCorrents, me n'aní a cercar l'etimologia pensant que tindria origen àrab amb eixe "Al-" i quasi... El nom del mar d'Alboran procedeix de la menuda illa que hi ha indicada en el mateix mapa de dalt, l'illa d'Alboran, pertanyent a l'Estat espanyol, tot i estar més a prop d'Àfrica (a 55 km.) que d'Europa (75 km.). A penes si fa 640 metres de longitud per 265 d'amplària i alberga únicament un far alçat a les darreries del segle XIX i un destacament militar que s'hi instal·là en 1997, al compàs de l'increment de l'arribada de barques amb immigrants africans. A continuació podeu veure imatges de tot això, de la seua petitesa, el far i la gent interceptada "gràcies" a la base militar:
Doncs bé, la qüestió és que el nom de l'illa, segons expliquen escadusserament la majoria de fonts que hi ha disponibles a internet, com la Historia natural de la isla de Alborán, prové d'un mariner tunisià que navegava al servici de l'Imperi otomà durant el segle XVI, en l'època en què els germans Barbarrossa i Dragut senyorejaven el sud de la Mediterrània occidental. El seu nom era Mustafà ben Yusuf al Mahmud ed Din, però el seu malnom era Al-Borany, "tempesta" en turc, un mot amb el qual acabà designant-se l'illot després que el corsari se l'apropiara i hi instal·lara la seua base d'operacions per tal d'atacar les costes ibèriques. Com deia, la qüestió no passa de la simple anècdota, però, mira, no passa res per aprendre alguna cosa més...
