No recordava ben bé com m'havia posat en contacte amb
ells. Tinc molt mala memòria, jo, i he hagut de cercar-ho al correu electrònic.
Fou l'1 d'octubre de 2008, fa més de tres anys i mig, quan Felip Bens
m'escrigué en privat per tal de parlar-me sobre el
post que havia publicat aquell dia en resposta al llibre Barres i
corones de Pau Viciano. M'indicava certes coses, tant de caire
historiogràfic com de caire documental, sobre els orígens medievals de la
corona i el blau en la senyera de València per tal de debatre-les i
compartir-ne opinions. En aquells moments em trobava a Florència, on feia un mes
que havia arribat per a desenvolupar una beca predoctoral al European
University Institute. I en un dels meus colps d'inconsciència, en el segon
correu que li vaig contestar, els vaig convidar a ma casa toscana: a ell i als
membres de La Cretina
Comèdia, una tertúlia literària, futbolística i gastronòmica, que s'havia
acabat de formar pocs mesos arrere i que jo coneixia d'oïdes pels comentaris
que em deixaven ací alguns d'ells. En un altre colp d'inconsciència, Felip
m'informava el 9 d'octubre que eren gent de got i gavinet i que estaven
disposats a vindre. A penes unes setmanes després aterraven a Florència tres
membres de La Cretina, amb els quals vaig passar una de les experiències més memorables
de la meua vida. N'hi ha un "Cant Dotzé i Toscà" que ho certifica.
I a partir de llavors, sempre que podia coincidir amb ells a València, assistia a les reunions de La Cretina Comèdia fins a consolidar una amistat forjada a colp de bon menjar, bona beguda i bones xarreres. Tant, que fa uns pocs divendres vam gaudir d'un no menys memorable comiat de fadrí d'un dels seus membres, en el qual estàvem, entre d'altres, Josep Vicent Miralles, Toni Sabater, Vicent Chilet, Vicent Molins, J.R. March, J.L. García Nieves, Felip Bens o jo mateix. Uns noms que no he triat a l'atzar, sinó perquè coincideixen amb molts dels que trobareu signant articles en la segona etapa del Lletraferit, una revista que l'editorial L'Oronella, fundada i dirigida pel mateix Felip, va publicar ininterrompudament entre 1996 i 2008. Com molts de vosaltres sabreu, L'Oronella ha estat una de editorials més actives -segurament la principal- en publicar textos en Normes del Puig i, en conseqüència, l'antic Lletraferit també es feia en eixa normativa. Ara, però, presenta una novetat molt important: també inclou articles en normes de l'AVL -la meitat en el primer número. Ho explica el propi Felip Bens en el seu text de presentació, titulat "Fe sens obres, morta és":
I a partir de llavors, sempre que podia coincidir amb ells a València, assistia a les reunions de La Cretina Comèdia fins a consolidar una amistat forjada a colp de bon menjar, bona beguda i bones xarreres. Tant, que fa uns pocs divendres vam gaudir d'un no menys memorable comiat de fadrí d'un dels seus membres, en el qual estàvem, entre d'altres, Josep Vicent Miralles, Toni Sabater, Vicent Chilet, Vicent Molins, J.R. March, J.L. García Nieves, Felip Bens o jo mateix. Uns noms que no he triat a l'atzar, sinó perquè coincideixen amb molts dels que trobareu signant articles en la segona etapa del Lletraferit, una revista que l'editorial L'Oronella, fundada i dirigida pel mateix Felip, va publicar ininterrompudament entre 1996 i 2008. Com molts de vosaltres sabreu, L'Oronella ha estat una de editorials més actives -segurament la principal- en publicar textos en Normes del Puig i, en conseqüència, l'antic Lletraferit també es feia en eixa normativa. Ara, però, presenta una novetat molt important: també inclou articles en normes de l'AVL -la meitat en el primer número. Ho explica el propi Felip Bens en el seu text de presentació, titulat "Fe sens obres, morta és":
Algú vorà en este nou "Lletraferit" renúncies o abdicacions; hi haurà qui veja inclús un esforç estèril. Nosatres nomes veem un eixercici de generositat imprescindible. De "Lletraferit" cap ad aquells als qui obri les portes. Dels que accepten l'invitació cap a "Lletraferit". I de tots cap al valencià. Som usuaris de la llengua -escritors, periodistes, investigadors, historiadors, professors, fotògrafs...- que senzillament volem fer una revista cultural en valencià, de qualitat, un producte que considerem precís i inajornable. Nos necessitem els uns als atres per a reviscolar un "Lletraferit" que -no ho oblidem- estava en coma després de tres anys sense vore la llum. Nos necessitem per a oferir-lo, units, a la societat valenciana.
Portada del primer número de la nova singladura del Lletraferit
La qüestió és que, a partir
d'ara, L'Oronella també començarà a publicar llibres
en normes de l'AVL. Quant a la revista, personalment m'agradaria que tota ella
estiguera escrita en esta mateixa normativa perquè, de forma objectiva, sé que
la combinació de totes dues no ajuda en absolut a la normalitat lingüística.
Però quan Felip ens proposà reflotar el Lletraferit -a Andreu Tintorer, a Josep Vicent
Miralles, a Toni Sabater i a mi, que formem el Consell de
Redacció- ja vam tindre extenses i profundes discussions sobre la qüestió.
Finalment, després de molts estires i arronses, prevencions mútues i esforços
de comprensió dels uns als altres, vam concordar que es publicara així: uns textos en normes del Puig i uns altres en normes de
l'AVL, i esperaríem a vore què passava. Si la revista és ben acollida, si va
malament, etc. Sabem que és una decisió arriscada, però, en relació amb això, com també s'explica en la presentació esmentada, és evident que nosaltres no som qui ha de posar fi al conflicte
lingüístic, sinó les institucions corresponents. En este sentit, tant de bo Lo Rat Penat i la RACV -o altres
associacions com la PJV- facen prompte el pas d'adoptar la normativa de l'AVL,
que és la que té tot el futur del poble valencià per davant. Personalment, no desitge una altra cosa.
Mentrestant, ens centrarem a
fer una revista de qualitat, el més atractiva possible, i amb els temes dels
quals disfrutem tots plegats i pensem que val la pena donar a conéixer. El
número #01 d'esta nova etapa és un exemple d'això. Arranquem amb una entrevista
a Carsten Jensen, l'autor de Nosaltres, els ofegats (2006), una
de les obres que més ha fascinat a tots els amants de les novel·les marítimes
gràcies a la història de Marstal, un poblet de la costa danesa que es revela
com una mena de Macondo mariner. A continuació, trobem una recreació literària
dels fets de Vinatea, des de la seua fugida del regne de València
després d'assassinar la seua esposa en 1313 fins a la seua conversió en un
heroi popular en enfrontar-se a la reina Elionor en 1331-32. Després parlem
d'un fet realment interessant i desconegut, "el Leviatà del
Politècnic", una balena varada al Perellonet que es tractà
d'exposar com a escultura a l'esmentada universitat, però que ha acabat amb els
seus ossos en un fosc magatzem. Tot seguit, una bella i evocadora visió del Barri
de l'Agulla, un preciós nucli històric construït en 1932, prop del que
després seria l'Avinguda del Cid de València. Més tard, "La ciutat
ficcionada", una veritable classe magistral de com els llibres i la
literatura ajuden a construir les identitats, tant a nivell personal com
col·lectiu i territorial.
Després, uns suggeridors
passejos per la mar d'Oliva, per la ciutat de Boston i pel
monument a Teodor Llorente que es troba a la Gran Via Marqués del Túria
de València. És, de fet, el text que enceta un article sobre el poeta valencià
com a "tòtem recuperat" per al valencianisme i les lletres
valencianes. A continuació ve l'audiovisual: un repàs a l'atractiva
figura de Tran Anh Hung, autor de pel·lícules com L'olor de la papaia
verda o Norwegian wood, una entrevista a Pau Martínez, actual
director de L'Alqueria Blanca, i un excel·lent fresc de la música d'Arthur
Caravan. Continuem amb el descobriment d'una figura realment oblidada, Josep
Ballester Gozalvo, cabanyaler, fundador del Llevant i ministre d'Afers
Exteriors del govern de la República en l'exili. I, finalment, acabem amb una
sèrie de columnes sobre aficions i vicis diversos: la nit, a través del pub
Calypso i del conegut a València com a forn dels Borratxos, el
futbol, centrat en l'extravagant figura de Mario Balotelli, el bon menjar,
al Baret de Miquel a Dénia, i el sexe, amb una remembrança literària del
Rei Arlot, una mena d'amo de la Pobla de les Fembres Pecadrius -el
bordell de València- que va existir entre els segles XIII i XIV.
Evidentment, no puc amagar que
m'agrada el resultat i no precisament perquè hi haja participat jo, ja que
simplement em limite a escriure el text sobre Vinatea. És mèrit dels redactors,
entre els quals, realment, no en sabria destacar cap, ja que tots els articles
m'agraden molt. Potser els d'Àgueda Vitòria -la nostra benvolguda comtessa
d'Angeville- i els de Toni Sabater siguen els meus favorits, però no n'hi ha
cap dels altres que els desmeresca. Tant Josep Vicent Miralles com Felip Bens,
Ernest Granell, Eugeni Machancoses, Andreu Tintorer, Artur Ahuir, J.L. García
Nieves, Paco Bosch, Vicent Molins, Vicent Chilet o J.R. March, han escrit uns
textos magnífics, de molt bon llegir. A la qual cosa, cal afegir les
fotografies que ha fet Diana Baidal. En conjunt, hem intentat mantindre un cert
ordre: dos entrevistes, quatre reportatges i una sèrie de seccions fixes
("Planetari", sobre literatura, "Obrador", sobre arts,
"Fites", sobre espais urbans o arquitectònics, "Esp(l)ais",
sobre naturalesa, "Bitàcora", sobre ciutats del món,
"Topografies", sobre llocs oblidats de València, "Temps
moderns", sobre cinema, "El Discoplay", sobre música,
"Bestiari", sobre personatges urbans, "General de Peu",
sobre futbol, "Gargamell", sobre bars i restaurants, i "Memòria
de l'entrecuix", de tema eròtic).
64 pàgines en conjunt, que ens
agradaria ampliar progressivament en propers números, estenent, alhora, la
nòmina de col·laboradors. Esperarem, en tot cas, a vore com és rebut este
primer exemplar de la nova etapa del Lletraferit. Si voleu seguir-lo per
la xarxa, podeu fer-ho a través del seu facebook
i el seu twitter, així
com del seu blog, que seran activats
durant la setmana vinent. També en podeu copsar un tast visual en el seu espai de promoció i, per
descomptat, podeu comprar físicament la revista en la majoria de quioscos de la
ciutat de València o demanant-la directament a
L'Oronella. També tindreu ocasió de fullejar-la i adquirir-la en
una presentació que farem el divendres 8 de juny a les 19 h. a la Sala d'Actes del monestir de Sant Miquel dels Reis. Ho recordaré
novament quan s'acoste la data, però, ara, com demà me'n vaig una setmaneta de
vacances a l'illa dels 83 quilòmetres quadrats, ja vos ho dic: esteu tots
convidats!