Documentant-me per a un minirelat eròtic -o què sé jo què serà- ha caigut en les meues mans una joieta: el llibre Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII, editat per Albert Rossich en 1985. Es tracta d'un recull de 44 poemes de l'esmentada centúria, entre 1600 i 1700, aproximadament la meitat d'ells del conegut literat tortosí Francesc Vicent Garcia, "el rector de Vallfogona", i quasi tota la resta anònims. D'estos darrers no n'havia llegit mai cap i la veritat és que són tot un goig, molt indicats, a més a més, per a les calors estiuenques que ens assalten durant el xafogós mes d'agost. Vos en deixe mostra d'un poema intitulat Una Margarida bella, conservat a la Biblioteca de Catalunya i que descriu les incomparables qualitats com a amant de l'esmentada dona, sempre disposada a complaure al poeta, però també a agafar la iniciativa fins al punt, si ho he entés bé, de deixar-lo exhaust després d'un cunnilingus ("mai he menjat millor cosa!"):
Ella té los pits tan tendres
que les mamelles s'acorren
de vèurer que tot és llet,
tant de dintre com de fora;
cos d'agulla de cosir,
la cintura melindrosa,
lo ventre una caramida [imant]
per lo que atrau i deporta,
més blanc és que mil cotons,
rodonet com una poma;
de les anques no en dic res,
perquè mai li mir la gropa,
sols sé que em fan més servei
que no dos coixins de ploma;
lo conyet, fresc i vermell,
barbaprim, estreta gola,
pareix la rosa poncella
quan li toca el sol la copa,
posat entre les dos cuixes
ab serrells de or que l'adornen,
pareix lo arc de Sant Martí
al mig de dos blanques torres;
[...]
Ella em diu: "Lo meu senyor,
lo meu bé, la mia mona,
lo meu rei, la mia vida
i lo meu Papa de Roma,
vós sou lo meu cotonet,
vós sou la mia persona,
vós sou lo meu regalet,
vós sou la mia amor dolça.
A vós jo tinc de servir
i de vós he de ser tota,
ab vós me tinc de folgar
i ab vós tinc de ser nòvia.
[...]
No voleu que jo em despulle?
Ai, vaja, amor, fora roba,
que és lo millor gust del món
ninguna cosa ens destorbe!
Ai, aguardau-vos un poc,
feu-me alguna catxamona,
que a l'instant allò es prepara
i com més va més s'adoba
(jo no ho dic gens per a mi:
sempre tinc lo vent en popa
per a navegar tal mar
i per ballar tal xacona!).
Faré sempre vostre gust,
puix del meu no en só senyora,
en tot quant vós me maneu
mai faré la orella sorda,
majorment del que em dieu
jo n'estic sempre ganosa;
[...]
Ai pobret, no cuiteu tant:
no vull que perdau les forces.
No us mogau, lo meu cotó,
que ja tiro jo prou coces!
Los talons al matalàs,
alt i baix lo ventre torna,
per amunt i per avall:
No us apar que bé que es porta?
Mirau-me, feu-me un beset,
perquè en gustarem el doble.
No us mateu, deixau-me fer,
que de vós no en vull més goma,
sinó sols que conserveu
plena de coll vostra trompa."
[...]
Per anar més airoseta
s'arremanga fins als colzes
posant-se en tall les polseres,
los cabells i tot s'adorna.
Posada ja en aquest punt,
comença de fer la ronda,
saltant, ballant per la cambra,
dansant la baixa fangosa,
i, estant jo sobre del llit,
de quant en quant se m'acosta,
posa'm la mà a la bragueta
i em toca la cantimplora.
Quan ha fet ja prou la bèstia
i li apar que ja és hora,
recula quatre o cinc passos
i arremet com una onsa.
Ja em despulla, ja m'abraça,
ja em plapa, regala i toca,
ja em besa, ja em frega els pits,
ja em grata, ja em fa pussogues.
[...]
Jo us diré què em succeí
ab esta tan galant mossa:
després de ser-m'hi folgat
algunes trenta mil voltes,
ab astuciosa traça,
com la més subtil rabosa,
me pregà encaridament
la deixàs pujar dessobre.
Fiu-ho per a fer-li'n pler,
puix estàvem a les fosques,
i ella féu la gabieta:
mai he menjat millor cosa!
Se folgà, no cal dir com,
i a mi també em fou gustosa,
però restí tan cansat
que no era bo per cosa.
Veus ací lo que passà,
punt per punt, coma per coma;
teniu-me per escusat,
puix estic en la masmorra.
Servesca açò de disculpa
si no us he tornat resposta
a tres cartes, i açò basta
de ma gustosa història.
