ADN-València, 24 d'abril de 2008, p. 4Hosti, flipat m'he quedat quan he rebut l'avís este matí. Hui a l'edició de València del diari ADN Esperança Costa publica l'article "Valencia en un blog", en el qual parla amb els autors de Testigo Accidental, Malva-rosa Connection i El blog de Julià Alvaro, i afig un parell de recomanacions entre les quals es troba Vent d Cabylia, que, malauradament, és l'únic blog escrit en valencià.
Almenys m'alegre molt que la definició de Vent d Cabylia siga "Las comarcas al poder". Com ja vaig dir quan vaig intentar deixar el blog, "he tractat, d'una manera o d'una altra, de fer país". De la mateixa manera que fa poc Vicent Martínez em contava en una entrevista per a Pàgina26 que l'Espai País Valencià és un pont efectiu entre valencians i catalans, també m'agrada que este humil blog puga servir d'alguna manera per a estrènyer llaços entre els diversos valencians que naveguen per la xarxa. Això em dóna forces per a continuar.
De fet, he descobert que preferisc dedicar una estona a escriure en el blog que descansar de moltes altres maneres. Em relaxa més i m'aporta més com a persona. Quin món el de la blogosfera! Havia tornat de facto i ara hi torne oficialment (i m'acomiade fins el dilluns).
14 comentaris:
Oh, quina alegria! Benvingut de nou a la secta. Posats a ser addictius a alguna cosa, és millor ser addicte a un blog que a qualsevol altre tipus de droga :-)
Vicent, no cal que abuses, potser escriure tooots els dies és excessiu. Jo per exemple, tinc la diana en 10 notes al mes - i em preocupa tant quedar-me curt com passar-me'n. Preferim prendre Ventdcabylia amb una freqüència menor que morir sobtadament de sobredosi :-))))
Benvingut - si és que vas marxar...
Emili
Benvingut de nou! (Encara que pensava que ja havies tornat fa temps hehe)
Xè, crec que t'estàs aficionant a això de deixar-ho i tornar-te a agafar. Tu el que vols és que et pugen les visites i els comentaris i no saps com fer-ho. ;-)
Benvingut de nou!!
Esperança Camps? Vols dir que no t'ha traït el subconscient?
I tant, anònim, se me'n va el perol. Ja està corregit, era Esperança Costa (a la qual aprofite per agrair-li l'esment).
Marta, Emili, Blai i Taronget: Me'n vaig anar durant quinze dies, i ara em dedique a escriure favades de fàcil escriptura i lectura. Les eleccions de maig de 2007 van acabar amb bona part de les meues esperances d'influir políticament des d'ací i les discussions sobre "la nació dels valencians" m'han llevat de moment les ganes de continuar per ahí, si més no, a nivell teòric. De fet, amb la tesi no done per a més.
Mentre hi continue havent gent interessada seguiré contant el que puga oferir i el que em passe pel cap. Salut!
Vicent, jo mateix he tingut la sensació (la tinc darrerament) que el preu que he pagat per "mantenir" el blog en temps difícils ha estat la davallada general de l'interés, o del suposat nivell de les notes que penge últimament. Espere que arribe l'estiu, o que passen un poc les vacances per a escriure d'uns quants temes que tinc a la llista però mai em venen al cap... Però millor continuar que abandonar, sempre - relaxar-se és un motiu més que suficient per a continuar.
Pel que fa a la reflexió sobre la nació dels valencians et diré dues coses que semblen contradictòries però no crec que ho siguen. Primer: crec que la "reteorització" de l'estatus nacional dels valencians s'ha de fer més enllà de les seues conseqüències pràctiques o polítiques - a estes alçades, després de milions de neurones cremades en qüestions identitàries, no hauríem de tindre expectatives de transformar esforç intel·lectual en èxit polític. Hem de buscar l'èxit polític sense fer-lo dependre massa de les "idees" - una miqueta de Maquiavel ens hauria de bastar com a teoria política, almenys ara per ara.
Segon (i aquesta és una intenció sincera, creu-me): tinc pendent una relectura (més o menys profunda, fem el que podem) de les teues pròpies notes sobre valencianisme. He trobat, en els teus textos, més d'un argument i més d'una postura sobre els temes valencians que resultaven molt pròximes a les meues, però amb una diferència: el que en el meu cas eren simples intuïcions mig desinformades (prejudicis, puc dir-ho obertament), sovint tu has sabut presentar-les amb dades a la mà, amb arguments adés històrics, adés electorals. La generació que ens ha precedit ha abandonat (bé, no tots) progressivament un cert monolitisme fusterià originari, o dominant, durant les dècades passades. Per a la gent de la nostra edat, que no hem rebut (almenys no necessàriament) aquella herència, que no hem perdut les batalles de la transició sinó que hem vist perdre les de la democràcia, els problemes i les possibilitats dels valencians són distintes - només per això les hem de repensar responsablement. Si no pots fer-ho ara, ací, per "fascícles", ja tindràs ocasió: el dia que pugues presentar-les ordenadament, en paper o com siga, has de saber que les examinarem amb cura.
(Osti quin rotllo t'he fotut...)
A tots ens ha passat que la inspiració ha pegat a fugir com si el dimoni l'acassara, però passat un temps retorna com el fill pròdig.
Els de la Gossa Sorda han enllaçat el teu blog! ;)
Vés a mirar els comentaris del post "15 anys sense Guillem Agulló" del bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/88650/#comments on el cantant ho comunica.
Salut!
I que faríem nosaltres sense un 'top' de la blogosfera valenciana??
Meravellosa frase: estrènyer llaços entre els diversos valencians que naveguen per la xarxa.
Molts abraçots
La meva enhorabona, Vicent! Aquestes coses fan molta il·lusió :D
Emili, les aportacions metodològiques sobre la nació dels valencians les faig precisament des d'una perspectiva apolítica (encara que en el rerefons hi haja una preocupació política). Això és el que em toca la moral, que la gent no sàpiga distingir els àmbits (o jo no els sàpiga fer veure com a diferents).
Corpi, la inspiració no havia fugit, sinó els ànims... Gràcies per passar-te per ací.
Sònia, gràcies per haver-los avisat. A més, no sabia com agrair-los l'enllaç i ara ho podré fer.
Nineta, espere que anara bé per la ràdio. Besets.
Caterina, gràcies i avant.
Enhorabona xiquet, eres un crack!
Si vols saber més coses del GR-7 (En Europa E-4), mira ací:
http://www.cma.gva.es/areas/montes/viasverdes/vias/red_senderos/pdf_gr/GR7_00.pdf
T'he enllaçat a una pàgina oficial de la nostra benvolguda Generalitat, perquè siga més creible.
Des del Peloponeso... uff!
Jorge, jo ahí no veig que arribe a Grècia... que no, que és conya... m'ho crec i done fe.
Despús-demà a les 8 m'enfunde el meu almussafes o la duem clara...
Publica un comentari a l'entrada