Impressionant la reacció dels bloguistes valencians que han volgut donar un últim adéu a Joan Monleon. De totes les edats, de totes les ideologies, en la llengua que siga: Monleon va ser un referent inesborrable per a bona part de la societat valenciana. Per als de la meua generació, com han apuntat Marta Insa, Xavi Bellot, Sandra Capsir, Marc Forner o Manuel Pérez, El show de Joan Monleon era un programa que ens divertia tots els dies i alhora ens donava a conéixer, com qui no vol la cosa, el país des del sofà de casa nostra. No debades molts dels que llavors érem xiquets o adolescents hem volgut deixar testimoni del nostre agraïment: Andrés Verdeguer, Dani, Aina, la Comtessa, Josep Aparicio, JR, Puçolenc, Mandíbula Afilada, Natxo Andreu, els Bandolers, Quique, Blumun, Bernito, Bernat Ortolà, Sergi, Carles Puig, Arien, Gelan, Oconowocc, Jivare, Jota, El Grifo, Antonio, Kambei, Cristian, Clio5mil, José Luis, Juan Carlos Vendrell, Luis Guillot i molts altres.
Hi ha hagut records des del món de les falles i n'han parlat des d'Amadeu Fabregat fins a Morera passant pel blog que recorda l'humorista Tolo. També alguns dels que el conegueren abans que nosaltres o ben de prop, com ara Pep Albinyana, Ferran Martínez, Salvador Montalt, Nap i Col, José Vicente Ortí, Àngel Canet, Josep Blesa i Josep Vicent Frechina, que ens han recordat ben oportunament que Monleon fou alguna cosa més que un presentador de televisió: tot un personatge, tot un artista i tot un lluitador. El seu record romandrà durant molt de temps en la nostra memòria, com demostra la reacció de la blogosfera i al mateix facebook, on més de 100 persones han comentat el darrer missatge del personatge creat com a Joan Monleon:
Hi ha hagut records des del món de les falles i n'han parlat des d'Amadeu Fabregat fins a Morera passant pel blog que recorda l'humorista Tolo. També alguns dels que el conegueren abans que nosaltres o ben de prop, com ara Pep Albinyana, Ferran Martínez, Salvador Montalt, Nap i Col, José Vicente Ortí, Àngel Canet, Josep Blesa i Josep Vicent Frechina, que ens han recordat ben oportunament que Monleon fou alguna cosa més que un presentador de televisió: tot un personatge, tot un artista i tot un lluitador. El seu record romandrà durant molt de temps en la nostra memòria, com demostra la reacció de la blogosfera i al mateix facebook, on més de 100 persones han comentat el darrer missatge del personatge creat com a Joan Monleon:
La vida és com la paella russa, de vegades toca el garrofó com de vegades la carxofa. Lo important és ser bona persona, com jo crec que ho era...
haguera passat per València, Joan Monleon hauria aparegut en un dels seus films
13 comentaris:
La lamentable i trista pèrdua de Monleon posa de manifest que el País Valencià necessita de mites moderns. Cal gent com ell, comunicadors, artistes (sobretot i en especial als mitjans) que s'adrecen a la gent com ell ho feia, sense dogmes, amb la feina ben feta i amb una idea clara de país. Amb això ja n'hi ha prou.
Bona recerca la del post, bona faena Vicent!
Entre els homenatges al Monle destaca l'article de Fabregat aprofitant l'ocasió per a justificar algunes actuacions(infames) seues com aquella d'utilitzar el senyal de TV3 per a emetre Canal 9 i que provocà que durant alguns dies no es poguera vore cap de les dos programacions. Quant al "fracàs d'algunes ideologies" sembla que a ell i al seu "capo" Lerma tampoc els ha anat massa bé. En realitat l'única "ideologia" de Fabregat ha sigut el travestisme.
(Emili)
¿I el meu article en la portada de Valencianisme.com? Ja la tinc en el meu blog amb imàtgens. :-P
Com moltes persones, pense que en Joan Monleon i el show que conduïa durant els primers anys de Canal 9 feu molt més per la vertebració del País Valencià que qualsevol altra iniciativa, i això és fàcil de comprovar veient la resposta que ha causat la seua mort en tots nosaltres.
Valencians de tota classe, de tota ideologia retenen i retindran en la memòria moltes frases, cançons i moments divertits d'ell i del seu programa i això no ho aconseguix molta gent.
Tot i què al principi recorde (i això que jo era prou xicotet) que s'alçaren algunes veus contra el programa posant en dubte la seua adeqüació al que deuria de ser una televisió pública i de qualitat, com podem comprovar hui en dia (veient en que s'ha convertit TVV), el temps ha fet justicia a Joan i la seua manera de fer televisió i espectacle.
Llegint-lo com a foraster curiós, no deixa de sorprendre'm l'article de l'Amadeu Fabregat. Segurament ha de ser significatiu que l'única cosa que li ve de gust escriure en valencià en tot l'article siga «Senyora, li ha tocat la clòtxina». A més, el que diu Fabregat («Creo recordar que la idea inicial del programa era prácticamente ninguna o, mejor dicho, Joan Monleón haciendo lo que pudiera ocurrírsele poco antes de comenzar la emisión. […] Los telespectadores acabaron por tomarse en serio lo que para nosotros sólo era un juego provocador») es contradiu amb el que deia Joan Monleon mateix en l'entrevista a Ràdio l'Om que enllací ahir: preparar el seu xou era una carregada de faena (com no podia ser d'una altra manera). I això, des del principi. I fa llàstima que Fabregat aprofite un programa com el de Monleon, que va fer que els valencians reemplaçaren les 'hutxes' per les «vidrioles», per a escriure: «El popularísimo "show" les parecía [...] poco "normalitzat" , nada "normalitzador"». Estic molt d'acord amb el que explica Emili i em ve a la memòria el que digué el mestre Javier Ortiz en el seu obituari: «[lo] he escrito porque no quisiera que el día en que me muera cualquier gacetillero inútil arruinara mi muerte con una necrológica burocrática y de circunstancias.»
PD: Vicent, diria que Tolo no ha degut escriure cap elogi pòstum de Joan Monleon perquè sembla que Tolo es va morir l'any 1975.
Puçolenc, ja he afegit el teu escrit!
Jesús, també he corregit això de Tolo: el blog el fan en el seu nom, però evidentment no pot ser ell...
A mi Joan Monleón em quea bé, però, he de ser sincer, jo era un dels més ferotges crítics del seu programa. Em pareixia, ja en aquella època, "cutre salsitxero", i encara em seguix pareguent. Monleón ha segut un showman desaprofitat per la mediocritat de Canal 9 com tants i tants valencians. Però no vingau ara a dir que si aquell programa era molt valencià, que si vertebrava i totes estes coses. Ni crec ni vullc creure'm que ho digau sincerament. Tampoc crec just reduir la seua imatge al Chou del Canal Nueve. I torne a dir que era un personatge que em resultava simpàtic.
Que ell descanse en pau i que nosaltres sàpiam aprofitar allò bo dels nostres notables i tingam criteri per a rebutjar allò roïn.
Salut i bon any a tots.
¡Moltes gràcies, Vent!
Òscar: sí, sincerament, mil voltes sí.
Alguns del nord, més encertadament o menys, també recordem Monleon i seguirem sent monleonistes.
Per què al nord se n'ha parlat tan poc? No val la pena parlar-ne.
Del que feia al canal 9, en sé poca cosa.
La glossa al Monleón ja l'he feta en aquesta mateixa bústia vicentina; però va més en la línia d'Oscar: l'home de país, profundament 'panvalencià'. Jo hi afegiria 'catalanista' convençut per molt que això coga a alguns que si saben alguna cosa més que els seus pares és gràcies a aquesta eina 'infernal' que tinc a les mans.
Em quede amb el Monleón que va popularitzar el meu 'Xe que agust" del carrer on va nàixer mon pare al raval d'Elx: la Teulera. Hauria d'haver-ho pronunciat 'xa qu'a gust' però ningú es perfecte. I això en un moment on tothom a València estava/està convençut que Elx era/es al Reialme de Múrcia.
Encara no he aprés la cosa facileta del blavet amb enllaç però escolteu si us plau (valencianisme del segle XVI):
http://www.youtube.com/watch?v=W8g69tE-99o
Pel que fa a Fabregat tan sols recordar que quan va prohibir dues o trescentes paraules per 'poc valencianes' i 'massa catalanes' a Canal 9 vaig tenir l'honor de veure publicat un article meu al 'Levante' on vaig demostrar que almenys 80 de les prohibides eren l'única manera que coneixia de dir-les i com jo el veïnat.Deu estar a l'hemeroteca que no trobe la còpia. Hauré de reclamar-la.
Recorde que volia que li diguera 'perilla' al que sempre he dit 'bombeta". I 'acatxar' quan el verb 'ajupir' m´és natural. Això passa per fiar-se un del de la sifoneria.
El més trist és que vint anys després seguim en alguns fòrums i places gairebé de la mateixa manera: i tenim la Internet!
Glòria i pau als nosters herois!
Monleon tenia una cosa molt apreciable: feia qualsevol cosa. Diguem que no tenia sentit del ridícul i això té molt de mèrit.
Igual te'l veies fent de dona que de cura que de qualsevol marcianada. Bé, això és un actor ¿no trobeu?.
Salut i bon humor des de Novelda.
Per acabar-ho de rematar, Monleon era un granota declarat. Ahir per fer sinistre doblet, també va caure Iván Zulueta. I en Jesús recordava per aquí la nafra encara oberta de la pèrdua recent de Javier Ortiz. I mentrestant, tants malparits que no passen ni un refredat, home!
sense dubte ha deixat marcada molta gent (perquè tot i ser recordat -al menys per la meua generació- pel programa de Canal Bou, va ser una persona molt polifacètica). Personalment crec que va ser un mestre fotent-se'n molt bé de la coentor valenciana.
Publica un comentari a l'entrada