Des dels inicis de la blogosfera valenciana Toni de l'Hostal va encunyar el terme "lobby valldalbaidí" per designar un pioner grup de bloguistes de la Vall d'Albaida: Àngel Canet, Pep Albinyana i Sergi Gómez, als quals s'han afegit posteriorment Adrià de Tot a floretes, Juli Fenollar, Lluís Miquel Segrelles o Cèsar de Jo sóc aquest que em dic. Es tracta d'una petita xarxa interconnectada que conforma el que en podríem dir una "blogosfera comarcal", ja que es lligen uns a altres, es deixen comentaris, s'influeixen en els escrits, etc.
Poques comarques valencianes han funcionat així respecte a la blogosfera (potser els blogs de la ciutat de València en temps d'eleccions), però ara, des de fa uns pocs mesos, sembla haver irromput amb força una incipient blogosfera saforenca-riberenca protagonitzada per parelles, familiars, amics i coneguts que escriuen coses força interessants i, com els valldalbaidins, s'interrelacionen cibernèticament al voltant de: Juli Capilla, Emili Morant, Marta Insa, Rosa de Lletres ballen, Jordi Puig, José Mª Peiró [de la Safor], Ricard Peris (en solitari durant molt de temps), Tobies Grimaltos, Urbà Lozano o els autors de Tirant a fotre [de la Ribera]. Benvinguda siga esta nova xarxa intercomarcal i llarga vida per a ella.
12 comentaris:
El que em crida l'atenció és que tant d'espai i possibilitats com té la xarxa -i sempre posen l'exemple de la globalització com que podem mantindre relacions amb gent d'Austràlia, o de la Xina-, i en canvi, la tendència natural és la de xerrar amb la gent de la comarca, la que tens més a prop -amb el meu cas, moltes voltes, amb la gent amb qui em prenc el cafenet els diumenges després de la paella. És divertit.
Bé, nosaltres a Vilafranca tenim (teníem) la comunitat Blogger Vilafranca, però ara està bastant morta. De fet entrem i ens comentem les nostres fricades així que d'interès portes enfora no ne té massa.
Confesse que, "des de sempre", he mirat amb una saníssima enveja com la Vall d'Albaida se situava a l'avantguarda de la blogosfera valenciana, i almenys des de fa uns mesos he intentat "reunir" (bé, vull dir enllaçar, com a molt) la gent de per ací prop (de la Safor, concretament) que diu alguna cosa interessant a la xarxa.
La sensació que he tingut durant bona cosa de temps (i deu ser injusta, perquè sempre hi ha més gent a la xarxa de la que trobes) és que per cada "blogger" a la comarca hom trobava deu escriptors "dels de tota la vida", entre poetes, narradors, articulistes de premsa i filòsofs de butxaca (ara sense bromes: molta gent amb molts premis, però pocs blogs). Eixa classe de ciberactivisme local, i de suport a la gent que té ganes de contar coses, és una espècie de penitència redemptora que m'he imposat per aquest vici sovint egòlatra i autista que és el d'escriure. A vore si amb el nou any "pesquem" algun blogger més pel tram final del Serpis...
No deixa de sorprendrem el teu blog. Seguisc llegint sempre que puc, quan tinc temps. Que quan no estic treballant intente escapar-me a qualsevol indret del món. Em donaren una bèca de treball a Algèria però finalment no vaig anar. Era la reconstrucció d´un antic hospital militar francés. M´entusiasmaba a la idea, però van haver atentats, i vaig decidir quedar-me a treballar. Més endavant, vindrán coses noves.
Un bes molt fort i feliç any
M'ha agradat la idea de la blogosfera PV 50 . Ara caldria promoure un encontre dels membres d'aquesta blogosfera i que la Fundació Bromera el finançara.
Crec que la blocosfera pot esdevindre una taula de salvació per la cultura valenciana. Aquest canal de comunicació presenta les característiques perfectes per a poder oferir una plataforma a una cultura minoritària com la nostra. I un exemple és aquesta "xarxa" que ha aparegut i que has batejat de forma molt convenient.
En el meu cas, sempre m'he deixat dur molt per les noves tecnologies. Recorde els inicis d'internet ala UAB (el segle passat....) I el cas del blog és un exemple: He passat per etapes eufòriques inicials fins a llargs terminis d'oblit. També he anat alterant els continguts més pseudocreacions literàris fins als comentaris més banals, passant per fotografies, enllaços... De vegades faig un tomb pels arxius i pose cara de vellet recordant la seua joventut.
He mantingut el "vaixellbloc" molts mesos a la deriva esperant bons vents, i ara, amb aquests xarxa, sembla que bufen vents favorable per fer rodar de nou nous posts... Que no s'ature.
Gràcies Vicent per la teua tasca "enllaçadora"
PS: Això del finançament de la Fundació Bromera està un poc complicat.
I el més curiós de les blogosferes comarcals (com la PV 50) és que la majoria dels temes que tracten ni tan sols són locals. Amb tot, sempre hi ha un llenguatge implícit comú que apropa uns blogs a uns altres.
Per cert Ricard, això del finançament bromeril ho planteges al patronat i voràs que prompte ho teniu apanyat... ;-)
Anònima, molt bon any per a tu també. Veig que continues buscant-te la vida la mar de bé. Quan vaig a València sempre estic per Beni, o siga que algun dia haurem de quedar. Que vaja molt bé!
He de confessar que jo em vaig sumar al projecte Tirant a Fotre (una mena de ludoteca perpetrada per uns desventats genials) quan el tren ja estava en marxa.
Per tant, em considere un inquilí que des de l'atalaia privilegiada de la finestra del seu pis llogat pot albirar els terrats dels edificis veïns, encara que molt sovint, per vergonya em coste aguaitar sense enrojolar-me.
Per cert, si es proposa algun tipus de reunió que siga al voltant d'una taula i per a esmorzar o dinar. Si s'accepten altres denominacions per a designar a aquest protocol·lectiu digital jo opte per algun de més endèmic, que sé jo, "Samarucs i fartets".
Una salutació des del País de la Muixeranga
No sé si apunta una xarxa marinera (de les marines Alta i Baixa, vull dir), amb blogs com A tall d'invocació, d'Enric Balaguer o Anotacions rizomàtiques de Joan Carles Ortega o Nausica de Carles Mulet i segurament d'altres que ara se m'escapen.
El problema és que no estan tan cohesionats com els de la Ribera-Safor, és a dir, que no es lligen tan a sovint, es deixen comentaris, fan referències, etc.
I de bloguistes joves de la Marina també n'hi ha un grapadet més (una part d'estos sí que està més cohesionada): Hic et nunc, Garrot des de Pego, El racó d'Agostinet, Òscar,No hi havia a València, El vol de l'home ocell...
A la Marina (Alta, de moment) el que tenim és un planeta amb els blogs agregats: http://marinaalta.pikaspart.com
I encara que la majoria de blogs entre ells no estan massa "connectats", si que existeix prou comunicació entre els benissencs (Els borrellons del melic, Palote Crew, ooopb.com!, El racó de Xavi, No hi havia a València,...) i els pedregueros (Hic et nunc, El vol de l'home ocell) amb molts comentaris d'uns als altres.
Publica un comentari a l'entrada