Com potser sabreu, fa poc que vaig escriure en Valencia Plaza sobre les conegudes vistes de la ciutat de València fetes per Alfred Guesdon a mitjan segle XIX, en l'article "Guesdon, el mite de Dèdal en la València de 1853" (any en què es van començar a publicar els seus dibuixos de ciutats espanyoles, tot i que el de València probablement es corresponga amb 1854 o 1855, quan ja havia començat l'enderroc de la Casa de la Ciutat, com es pot comprovar en el fet que només hi aparega una torre, en compte de dos). Allí trobareu resposta a moltes de les preguntes que em vaig fer en enfrontar-me a l'anàlisi d'aquelles dos imatges, com ara: qui era realment el seu autor? com les havia fetes? per què havia triat aquells punts de vista? quina era la seua importància real? quins monuments i quins canvis amb l'actualitat s'hi podien observar? Etcètera.
En un principi pensava que Guesdon havia fet els dibuixos amb l'ajuda de fotografies aèries preses des d'un globus aerostàtic, segons diversos autors afirmaven amb rotunditat, com explique en el mateix text. Però la bona qüestió és que després de començar a furgar i llegir els estudis d'uns i altres finalment em vaig adonar que hi havia massa febleses en aquella hipòtesi i que, sens apenes marge per al dubte, l'arquitecte bretó havia fet els dibuixos del natural, arran de terra, gràcies als seus coneixements trigonomètrics, a l'existència de bons plànols i a la seua visita personal a cada ciutat que representava. Em va costar de creure-ho, atesa la perfecció de les imatges, però totes les proves, per activa i per passiva, així ho mostraven.
La sorpresa va vindre quan, després d'haver llançat el text, em va escriure l'arquitecte i urbanista valentí David Estal per a indicar-me que, en col·laboració amb la historiadora de l'art Helena de las Heras i amb el també arquitecte i professor de la Universitat Politècnica de València Pedro Manuel Cabezos, acabava de publicar un article anomenat "Guesdon ayer, Valencia hoy. A la sombra del globo", en el llibre València, 1808-2015. La història continua... (2016), fruit del Segon Congrés d'Història de la Ciutat de València. Hi fan un estat de la qüestió i recullen també la polèmica historiogràfica, arribant, si fa no fa, a la mateixa conclusió. Així que l'alegria de comprovar la coincidència va ser ben gran.
Però, en definitiva, per al que vull aprofitar este post és per a donar difusió a les dos imatges que ells inclouen en el seu article (que em passaren en pdf). La veritat és que és difícil aconseguir bones representacions de les vistes de Guesdon a través d'internet, especialment de la primera que trobareu avall, i és per això que els vaig demanar de posar-les ací, per tal que tot aquell que tinga curiositat puga gaudir-les. En esta que comente, per exemple, s'hi poden vore o intuir a la llunyania (si l'amplieu) Mislata, Aldaia, Campanar i Torrent, cosa que era quasi impossible en la imatge editada que es podia trobar fins ara per internet. Així que eixe és el principal objectiu d'esta publicació: posar-les a l'abast de qualsevol!
Vista de la ciutat de València des de dalt del pont de la Mar (Alfred Guesdon, 1853-1855) |
Vista de la ciutat de València des de dalt del pont de Sant Josep (Alfred Guesdon, 1853-1855) |
4 comentaris:
Gràcies per estos dibuixos i el text que els acompanya. Es admirable que es pugueren fer prácticamente arran de terra, si es que un pont es por considerar una elevació.
Gràcies per compartir
Gràcies per aquesta informació i per les imàtges!!!
Moltes gràcies. Bones reflexions i vistes.
Publica un comentari a l'entrada