dimarts, 26 de setembre del 2006

Moviment pel decreixement

Hi ha un límit

En els
comentaris de l'altre dia al post sobre Ferran Torrent, l'horta de València i el creixement econòmic vaig anunciar que parlaria una mica sobre economistes que denuncien la insostenibilitat del creixement econòmic sense límits tal i com funciona en el sistema econòmic actual, el capitalisme.

A casa nostra dos dels més destacats són,
Joan Martínez Alier, un clàssic de la perspectiva ecologista aplicada a l'economia, i Arcadi Oliveres, que ha treballat especialment sobre la irracionalitat de l'armamentisme i sobre les insolidàries relacions entre països enriquits i empobrits a través del deute extern i les desiguals relacions comercials internacionals. Però ara només voldria parlar -de passada- d'un corrent de pensament econòmic que ha pres força a França recentment: el moviment pel decreixement.

El pare del concepte va ser l'economista romanés Nicholas Georgescu-Roegen al seu llibre The Entropy Law and the Economic Process (1971), traduït al francés com La décroissance. Entropie - Écologie - Économie (1979) -text complet-. En ell introduïa les variables ecològiques dins les anàlisis econòmiques arribant a la conclusió que segons la segona llei de la termodinàmica, la llei de l'entropia, és físicament impossible mantindre un creixement material sense límits a causa de la degradació ineluctable dels recursos naturals. Per això proposà un decreixement econòmic, que que actualment ha estat rebatejat com a decreixement sostenible.

En els darrers anys, com he dit, el moviment ha pres força en França, on s'ha format un Parti popular pour la décroissance, i, sobretot, un Institut d'études économiques et sociales pour la décroissance soutenable, que funciona com a centre d'estudis, recursos i difusió de les investigacions i anàlisis realitzades sobre una qüestió que sembla evident a qualsevol persona amb sentit comú: els paràmetres físics de l'ecologia global terrestre no es poden obviar en cap teoria econòmica. Precisament, fa a penes una setmana, l'Institut va editar La décroissance pour tous, de Nicolas Ridoux, que únicament per 8 euros -més despeses d'enviament- ens ofereix tout ce que vous voulez savoir sur la décroissance sans jamais avoir osé le demander.

A grans trets, la idea fonamental del moviment pel decreixement sostenible és que tots els habitants del món no poden adoptar el mode de vida occidental sense que el planeta Terra se'n ressentisca i els recursos naturals s'esgoten, i abans que el decreixement "s'impose" per "causes naturals" i provoque crisis i guerres és millor trobar un punt de decreixement occidental i creixement dels països empobrits per tal que tots puguem gaudir d'un nivell de vida acceptable. Tot açò ens pot sonar a utopia, encara més en un païs que està en mig d'una corba ascendent de creixement que ha permés uns nivells de vida material impensables fins fa no res. No obstant això, sembla que als que ho pensem així no ens queda una altra opció que pressionar i organitzacions com l'Institut d'études économiques et sociales pour la décroissance soutenable semblen una bona eina per fer-ho. La projecció internacional d'ATTAC, dedicada a aconseguir el control democràtic i la regulació solidària dels mercats financers -amb l'eradicació dels ignominiosos paradisos fiscals entre altres mesures- sembla un bon exemple a seguir.

3 comentaris:

Àlex ha dit...

Hola:

Hem canviat l'adreça del bloc del tripartit valencià, ara ens podreu trobar a http://tripartitvalencia.blogspot.com/

Moltes gràcies

Pere Boix- Politòleg

Anònim ha dit...

Jo ja estic fins al gorro de que les promeses de gairebé tota la caterva de polítics que tenim siguen sempre de progrés i de creixement econòmic.

De totes formes, a mi totes els conceptes eixos de sosteniblitat, creixement sostenible o fins i tot ecologia m'han semblat invencions del capital per a referir-se al medi; a vore com podem fer-ho per a seguir xuclant del pot de la forma més eficaç. Però clar, si el sistema en si no el podem desfer, que no se jo quines alternatives hi hauria, hem d'usar els seus plantejaments.

Vicent, després digues que no eres l'especialista, redell quina informació que has tret!

Vent d Cabylia ha dit...

M'he limitat a "donar a conèixer", que es del que es tracta internet.

El "decreixement sostenible" afirma que el "desenvolupament sostenible" és impossible i una fal·làcia en tant en quant no és factible si en fa ús tota la humanitat. Ara la Xina, la Índia, Sudàfrica o Brasil, després tota Àfrica? O la solució és tancar-los amb murs i patrulleres mentre nosaltres continuem creixent i fem sagnant les brutals diferències?

Crec que l'ecologisme és necessari i "real", però al nostre país i estat encara no ha agafat força. Només fa 25 anys que "gaudim" d'una democràcia liberal i únicament a una autonomia (i molt recentment) ha governat un partit que es defineix com a "ecosocialista": a Catalunya, on els moviments socials estan més mobilitzats.

A altres llocs, com França o Alemanya, hi té moltíssima més força, però allà duen, si més no, 60 anys o més de democràcia liberal. Esperem que ací un altre colp d'estat o nova dictadura no ens segue generacions senceres de gent d'esquerres mobilitzades i puguem millorar la situació.

GDLC
Ecologisme:
Conjunt de corrents ideològics, força heterogenis, que tenen en comú la voluntat d'assolir un nou ordre social basat en els principis de l'ecologia concebuda com a ciència totalitzadora.
Ecologia: Part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi.