dijous, 21 de setembre del 2006

Torrent, València i la cultura burgesa

Sóc un entusiasta de les novel·les de Ferran Torrent. El vaig començar tard i, si més no, des de fa 4 o 5 anys tots els estius en llig un parell. Potser no és una meravella d'estètica literària però les històries, les explicacions polítiques, els paisatges i sobretot els diàlegs enganxen, especialment si eres valencià. Ara, acaba de publicar Judici Final, que completa una trilogia sobre la societat i la política valencianes al voltant de l'imaginari valencianot Joan Lloris. La promoció ha començat mogudeta, segons ens informa Tirant al cap, i potser siga una bona senyal sobre el contingut de les seues peripècies novel·lesques.

Este estiu he tornat a Butxana, Barrera i Tordera i he llegit Cambres d'acer inoxidable. Entre altres perles sobre l'urbanisme expansiu de la ciutat de València, Torrent deixa caure algunes com estes:

A la zona est, al voltant del Palau de Congressos, els edificis creixen com bolets al bo i millor de la temporada. Era, deien, la part amb més futur de la ciutat. L’especulació no s’havia imposat debades en un indret que, a l’hora de definir les solucions, bandejava el dèficit històric en infraestructures socials que necessitaven els barris de Campanar i Benicalap per tal d’afavorir els nous interessos residencials. [...] Un parell d’anys, a tot estirar, i no quedaria res que identificara la zona amb la barreja d’horta i d’indústria que durant molts anys l’havia caracteritzada. (p. 29)

Abans d’arribar a València van travessar poblets que coexistien amb polígons industrials i amb petites parcel·les de tarongers o bé de qualsevol producte agrícola. A l’Horta Nord encara es veien zones agrícoles si fa no fa extenses. Però només era una qüestió de temps. (p. 126)

Entraren a la carretera d’Alacant. Des de l’eixida sud de la ciutat fins a la segona gasolinera van tardar deu minuts; deu minuts entre polígons industrials esguitats ací i allà de petits camps que encara mantenien, com una mostra arqueològica, els cultius tradicionals de l’horta. (p. 144)

El paisatge forma part de la memòria i el seu estava destruït tret d’una casa que restava dreta, envoltada no gaire lluny dels edificis bigarrats d’una ciutat que evitava la malenconia. (p. 189)


Només un parell de comentaris. Per una banda, m'agradaria pensar que part de l'Horta Nord encara té salvació -ho sent Andarella, la Sud està clar que no en té, sobretot si els tècnics de Conselleria continuen delitant-se amb els seus plànols de carreteres i vies de ferrocarril-, però supose que com afirma Torrent és qüestió de temps, tant se val 20 com 50 anys.

Per altra banda, quant a que València és una ciutat que evita la malenconia em sembla que Torrent s'equivoca. València provoca una gran malenconia entre una part de la seua població, especialment perquè no substitueix la destrucció constant per la construcció d'un model de ciutat que entusiasme eixe sector de població, que es torna malenconiós. No sóc barceloní i no puc parlar de primera mà -sempre parles amb més respecte sobre allò que "és teu"- però em sembla que Barcelona sí que és una ciutat que evita la malenconia en tant en quant sobre la destrucció construeix projectes de futur, netament burgesos, que tendeixen a la universalització social. I és que d
esprés d'anys i anys d'investigació (projecte del ZIF de Bielefeld sobre Burgesia, allò burgés i societat burgesa) els estudiosos alemanys encapçalats per Jürgen Kocka ja ens van avisar que la burgesia es defineix a través de la seua cultura, que esta cultura es troba en la tradició de la Il·lustració i que la cultura burgesa duu en ella mateixa la tendència a la universalització i exigeix l'aburgesament de la societat sencera com a dinàmica implícita. Si observem la trajectòria històrica de la burgesia, malgrat les resistències i les incerteses, tot això sembla una evidència. I la cultura burgesa dominant de Barcelona té unes arrels il·lustrades molt més fortes que les de València, per això ens pot satisfer als burgesos i petit-burgesos.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Per complementar el tema de l'accidentada promoció del llibre, no et perdes el comentari de JJ Isern al seu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/25732/

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies. Tot s'aprofita...

Anònim ha dit...

Per ací per Sueca, com per tot, les obres son una constant, em sembla molt trist no poder recordar que era abans tal rotonda o tal supermercat inagurat fa poc més d'un any. La veritat es que, tot plegat no tinc clar que siga bò per a l'equilibri psicològic, personalment em trobe mes a gust si no veig canviar massa l'ordre de les coses.

Altra cosa és que les coses canvien per a bé. No et se dir si tens raó tu o Torrent, però si no recordes una cosa difícilment pots tindre malencolia.

Per cert que ja tinc plans en el de l'Hostal per a assaltar als Guixots el dia d'Alfonsia Front!.

Salut

Vent d Cabylia ha dit...

Ja s'estranyen els europeus quan diuen que Espanya encara està en obres a diferència dels seus països. Sobta anar per ahí i no vore grues; a quins extrems hem arribat.

I res, jo estic dubtant a quin concert anar: si Rosa, David Civera i el germà de Francisco toquen el mateix dia que els mallorquinetos a Carcaixent ja vorem... (ja em passareu els plànols per furtar totes les Clemenules i les Navelines del terreno).

Anònim ha dit...

Sempre dic que l'Horta Nord és la meua pàtria xica (el País Valencià és la gran), i la veritat és que m'entusiasma esta comarca, més quan més temps porte vivint fora d'ella (abans a la Safor i ara a la Plana). Crec que, a hores d'ara, és la partida de l'Horta que millor es conserva, més genuïna. És en la que la gent jove més viu com abans i manté eixes tradicions i formes de ser de la comarca. O tal volta em cegue l'estima que li tinc, no sé. Però tampoc no està exempta d'intents d'especulació com el fracassat, de moment, tercer cinturó de l'Horta. Em pense que la única cosa que pot salvar-la és la viabilitat econòmica del camp i això trobe que és més complicat.

I que dir del cap-i-casal? El meu menut poble està tan prop en distància de la ciutat com lluny en la forma de vida. Encara recorde com el meu estimat avi, que va viure la major part de sa vida en una barraca, hi havia dies que s'alçava ben matí, es mudava, es posava la gorra dels diumenges i es carregava un fardell al muscle dient: "M'en vaig a Valéncia." En la meua ment d'infant m'imaginava un misteriós i interminable viatge cap als perills de la gran ciutat. Quin monyicot!

Per cert Vicent, ja estava bé de vacances, no? M'alegre de que hages tornat a donar la llanda.

Anònim ha dit...

Com diria Toni de L'Hostal "El millor poble és el d'un mateix"
Per cert, de quin poble eres xiquillo?.


Jo alguna vegada he anat per Foios i per Meliana i allò pareix prou arregladet encara, però guardeu-se, que Burjassot és ja quasi un parc temàtic d'horta. Però bé, fins que aplege al nivell de l'Horta Sud encara queda.

Eixe és el problema, que les formes de desenvolupament canvien, i no esta clar del tot que siga per a bé. El VicentB que és l'especialista deuria d'investigar-ho.

Salut

Anònim ha dit...

Sí Óscar, sí, ja era hora que tornara a donar la llanda que ens té abandonats. Diuen que s’estava molt bé a les platges de la Cabilia. I encara diu que ho va a deixar, el poca-solta.
Per cert, el teu avi encara era d’un poble, la meua família vivia dins del terme municipal de la ciutat i també deien anar a València.

Al de Sueca: anem a vore, de que parla el furta taronges este del blog, amb plànols i tot, que sou una màfia? que me l’esteu marejant massa, home. A vore si anem a tindre que cridar a Mr. Cabasset que li pegue una cabotà d’eixes que només ell sap donar, perquè açò no pot ser, que son tots igual, que ja està bé de furtar-nos les taronges, que damunt s’emporten les grosses i ens deixen el rebuig.

Per cert, el bloguero, a vore si alguna vegada quan m’esmentes a un post ho fas per a alguna cosa positiva, que sempre m’estic lamentant. Ah, al final no te’n portares les carabasses.

I ara parlant en serio, crec que tens raó amb el que dius de que València, el seu mode de creixement, sí provoca malenconia a un sector de la població, als que són conscients del que passa, però em sembla que Torrent no es referia a un grup concret, sinó al conjunt, a la massa (amb perdó), i ahí, ahí, malenconia no en té ningú. ¡¡ Que grande es Valencia Eduardo!! (Rita citada per Xavi Castillo)

I Josep, també en serio, les formes de desenvolupament fa molts segles que no canvien, sols és que ara s’acceleren, i la tècnica permet que siguen més profundes, però el que n’hi ha darrere és el mateix.

Au, salut a tots. Açò sembla un fòrum.

Vent d Cabylia ha dit...

Òscar:
No et cega l'estima, l'Horta Nord és la millor conservada amb diferència. Hi ha solucions viables per mantindre-la però no hi ha voluntat política per fer-ho.

I les vacances són l'estat natural de l'home, almenys és el meu. Ai, quan arribe la renda bàsica...

Josep:
Sóc del millor poble del món. València, barri de Sant Josep. Tota la meua família és de Benissa però la immigració estil "Cuéntame" ja se sap...

L'especialista en l'Horta és Andarella. Vicentb sóc jo i els regadius m'interessen, però no sóc expert. Experts hi han (ara estan publicant al Levante-EMV una sèrie d'anàlisis i propostes), però la classe política, els "tècnics" i els constructors tenen altres projectes.

Andarella:
Som renegons de mena...

A Carcaixent sobren taronges i mandarines. O convertixen les cooperatives en discoteques o mantindrem segrestada la collita.

Crec que Torrent es referia a la "ciutat", a la classe política que la representa ja que és la més votada elecció rere elecció. Però jo volia dir que, malgrat això, no és un projecte integrador.

La forma de desenvolupament occidental, des de fa 1.000 anys aproximadament és la tendència al creixement expansiu. Ara tenim formes per expandir-nos amb molta més eficàcia i per això "estem tant rics". Pegarà la petardâ algun dia? Sembla que si anem pel mateix camí, sí...

Anònim ha dit...

Xe, pos que voleu, si no vos conec que no em veniu a vore ni res com ha de saber qui es l'especialista en que, si veniu per Sueca organitzarem una razzia de comandos furtataronges...

Eixe plan de l'asalt a Carcaixent es un bon meeting place pâ assolar la regió i fermos en el material del sector productiu-taronger Carcaixentí.

Voleu dir que una societat agrícola tendeix a l'expansió del territori d'una forma tan depredadora com una economia d'industries i serveis, però amb menors efectes?, no ho havia pensat aixina, però te el seu sentit.
Clar, jo em referia al canvi que veig als meus voltants, on abans hi havia camps ara hi ha adossats.

Salut
Xe, hauràs de posar un xat!

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, a grans trets els sistemes econòmics feudal i capitalista s'han caracteritzat pel creixement sense fi (fet que, tot s'ha de dir, ha provocat crisis brutals). Les causes profundes són llargues d'explicar però nítides. Els economistes ho saben però mentre vaja bé doncs tira-li Martí; també hi han que ho saben, ho denuncien i proposen alternatives, en el pròxim post parlaré una mica, però la història ens diu que les polítiques de prevenció no es prenen fins que no ens peguem la batacà de nou.

I, res, una vegada amb la collita de taronges de Carcaixent segrestada, podríem fer el mateix amb Albelda, que és de La Pobla. L'anem alimentant de Clemenules, ens ix de bades el segrest, i ja tenim dos pobles valencians agarrats pels collons. Ha, ha, ha, serem els amos del País Valencià. Tremola, Fumanxú!