Voldria parlar de la Mort,
voldria, però no sé amb qui.
¿I a qui parlar de la Mort?
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Jo sóc aquell assassí
que matava per plorar.
Des que em vaig fer assassí
no tinc ganes de plorar.
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Voldria parlar de la Mort,
voldria, i no tinc amb qui.
Parlaré amb la meua Mort.
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Jo sóc aquell assassí
que matà a la seua Mort.
Mala sort.
Tingueu llàstima de mi.
voldria, però no sé amb qui.
¿I a qui parlar de la Mort?
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Jo sóc aquell assassí
que matava per plorar.
Des que em vaig fer assassí
no tinc ganes de plorar.
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Voldria parlar de la Mort,
voldria, i no tinc amb qui.
Parlaré amb la meua Mort.
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Jo sóc aquell assassí
que matà a la seua Mort.
Mala sort.
Tingueu llàstima de mi.
Vicent Andrés Estellés, "Canta l'assassí"
Els dies, el carrer, totes les coses
Els dies, el carrer, totes les coses
3 comentaris:
Estellés sempre serà un gran.
Hui tots els bloggers estem "units".
Felicita'l si el veus, de la meua part.
Sóc un seguidor fidel del teu bloc, que trobe molt interessant i que m'ajuda a compendre millor la realitat del nostre País Valencià.
I avuí m'afegisc des del meu blog a la diada a Vicent Andrés Estellès...qui em va ensenyar a estimar-me la llengua, ja fa més de vint anys quan el vaig descobrir.
La mort, cosa de la vida.
Bon recordatori de Vicent Andrés Estellés
Salut, gràcies per ser-hi, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!
Publica un comentari a l'entrada