dilluns, 22 d’agost de 2011

100 anys de Valor: El geni de les paraules


Bausset va fer 101 anys l'altre dia. Hui, Valor en faria 100. Una generació de valencianistes, com Sanchis Guarner -que en compliria 100 d'ací a 18 dies-, dels que van fer valencianisme del d'abans i després de la guerra civil espanyola. Més o menys catalanista, però centrat en la raó, d'una banda, i en la potenciació i l'ús fidel de la llengua, d'una altra. En eixe camí, Valor va esdevenir folclorista, lingüista i novel·lista, tot destacant en cadascuna de les tres coses. Així, molts de nosaltres hem estat introduïts a la lectura en valencià a través de les seues Rondalles valencianes (1950-1958), molts de nosaltres hem aprés a conjugar normativament els verbs valencians gràcies a La flexió verbal (1983) i molts de nosaltres hem gaudit llegint obres de narrativa tan importants com Sense la terra promesa (1980) o Temps de batuda (1983). 

En qualsevol cas, com supose que ens passa als que estem en la trentena, el meu record més pregon sempre anirà lligat a la seua primera faceta, ja que en l'escola -cap als 12 anys- llegíem els seus reculls de rondalles. En concret, recorde vivament un d'aquells contes populars, El gegant del romaní, que vaig llegir una mica abans, en agafar-lo dels prestatges del meu germà i que em va fer saber que, a més de "romer", també li podíem dir "romaní" a aquella planta. Hui n'he repassat el text [pdf] i he pogut arribar a entendre per què em va quedar gravat a la memòria. Supose que, per primera vegada en la meua vida, m'assabentava d'un fum de paraules noves, com ara fényer, espernegada, criançons, ataüllar, perxonades, esbalaïtvoliana, aidar, botzar, esparpellat, ferreny, mot, atifells, raors, esclavó, engalipar, eixordador, embronquinar, esbarrallar, espuntar, eixerit, garrida, batle, etc. 

Alhora, també hi trobaria paraules i formes que coneixia, però que no havia vist mai escrites enlloc, com sutja, garbell, companatge, guaitar, saragüells, estisores, jas, algeps, falconarro, jaca o fluixanga. I, així mateix, també em sorprendria el fet de trobar les frases fetes que sentia a casa, però que no havia vist mai en altres textos fins a aquell moment: au, mut!, tu no estàs bo del cap, tota la santa nit, tire-li veta, xiquet del dimoni, parlaràs pels colzes, no hi hauria mans, no es va encantar un moment, sense saber com ni com no, etc. Tot plegat, aquell "gegant del romaní" em feia aprendre coses noves, consolidava el valencià que havia sentit a casa i potenciava l'estima per molts dels usos particulars de la llengua. Em va agradar molt el primer Valor que vaig llegir i uns anys després, quan vaig veure una imatge seua per primera volta, vaig pensar que potser ell mateix es tractava d'un ser màgic. 

No debades, s'assemblava sorprenentment a un altre dels personatges irreals de la nostra adolescència, el Geni Tortuga. I no ho dic amb irreverència, sinó que qui compartisca generació amb mi sabrà que ho dic des de la més profunda admiració i simpatia cap a Enric Valor i Vives, el geni de les paraules, el mestre de la llengua i de l'escriptura que ens ha ensenyat a emprar millor el valencià. Servisca este post com a homenatge i reconeixement a la seua figura i al seu valuós llegat.  


8 comentaris:

vpamies ha dit...

Hem anat a raure a la mateixa rondalla, Vicent i hi coincidim en molt de lèxic sorprenent que Valor va saber conservar i revitalitzar.

1entretants ha dit...

Moltes gràcies per participar a l'homenatge a Enric valor! Salutacions!

Guerau ha dit...

Jo també vaig gaudir de les delicioses rondalles de Valor a l'escola. Tant, que fa uns anys vaig comprar-me la col.lecció completa per tornar a llegir-les i també llegir aquelles que em faltaven. En total són 36 rondalles. Em semblen poques. Crec que arreu del País Valencià se n'hauria pogut arreplegar encara moltes més. Quantes malauradament deuen haver-se perdut en l'oblit... No vull ni pensar-ho.

Per cert, ara me n'assabente que Bausset és un dels signants de les Normes de Castelló. Jo que em pensava que l'últim signant viu era Joan Simó, a qui la presidenta de l'AVL Ascensió Figueres anà a visitar fa anys, poc abans del seu traspàs. Ho vaig llegir en un comunicat de premsa de l'AVL d'aleshores. En queda encara un altre més, de testimoni viu de les Normes?

Quadern de mots ha dit...

Quin sort!!!, jo no he estudiat cap rondalla a l’escola, i les que recordo no sé si són de l’Enric Valor (fa una mica de vergonya reconeixeu-ho, però és la meva veritat).

M’estic passejant per blogs on no he passat mai, i d’un en salto a un altre, espero veure’n molts.
Gaudir de les ressenyes y dels recull de mots és tot un plaer. Felicitats.

Vent d Cabylia ha dit...

Guerau, doncs no tinc ni idea d'això de les Normes del 32. Supose que no en queda cap altre viu, però no tinc informació al respecte.

Quadern de mots, al sistema educatiu valencià és normal llegir les "Rondalles" arreplegades per Valor. Un plaer que et passes per ací. Salutacions!

Coralet ha dit...

haha, sí que s'assemblen!!

Llum Sánchez P. ha dit...

Hola,Vicent,et done les gràcies sincerament per la teua magnífica aportació al meu blog. Ha estat una sorpresa molt agradable. Jo també compateisc lateua admiració pel gran mestre Enric Valor com no podria ser d'altra manera, a qui vaig conéixer personalment i guarde d'ell una afectuós record tant per la persona com pel gran escriptor i pel gran defenssor de la llengua i la cultura d'aquest País Valencià que encara ens neguen. També t'agraisc que tan bon punt m'hages fet memòria del nostre estimat personatge, Tornaré sobre la seua obra i la tindré sempre present tal com es mereix. A més sóc de l'opinió que hem de conservar les formes pròpies preferentment.
Cordialment

Ah, t'he afegit als meus blogs preferits.

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies a tu, Llum. Salutacions!