divendres, 28 de juny del 2013

"I love roast peppers". Estellés en anglés (II)

M'han passat moltes coses des de l'últim post que vaig publicar ara fa cinc mesos. Entre d'altres, he iniciat una estada biennal a Oxford per a desenvolupar un projecte de recerca postdoctoral sobre el pactisme/contractualisme polític a la Corona d'Aragó i Anglaterra entre els segles XIII i XIV. Ara, però, estic fruint d'uns dies de vacances que he aprofitat per a tornar a la meua illa i per a comprovar que molts valencians continuen treballant per la cultura valenciana i valencianista -ahir, per exemple, a la gala de lliurament dels VIII Premis Ovidi. Encara que la faena continua sent molta, i per això l'abandonament d'este blog, espere anar traient temps per a contar-vos alguna coseta més durant este període estival. La primera és reprendre la història sobre les traduccions a l'anglés de Vicent Andrés Estellés que vos vaig contar fa uns mesos: no és que haja eixit l'antologia que està pendent de publicació, sinó que he pogut adquirir la que preparà David H. Rosenthal  en 1992, amb vora una cinquantena dels seus poemes. I un d'ells és tan conegut per tots nosaltres que potser vos faça gràcia llegir-lo, el primer de les Horacianes sobre el pimentó torrat, que vos transcric a continuació. Gaudiu-lo:

there's nothing i like as much
as garlanding roast peppers
with virgin olive oil.

then i sing happily, i talk to the oil, to the fruits of the earth.

i love roast peppers
-not too roasted, that ruins them-
but with the inside easy to get at
when you lift off the burnt skin.

i spread them on the plate in an exciting sequence
and garland them with oil and a pinch of salt
and i dunk lots of bread,
as the poor people do,
in the oil mixed with saltand flavored by the roast peppers.

then i pick up a bit of pepper
and a bit of bread between my thumb
and my index finger, i raise them avidly,
eucharistically,
i stare at them in the air.
sometimes i reach a point of ecstasy, of orgasm.

i close my eyes and gulp down the motherfucker. 

M'agrada molt el pimentó torrat...

3 comentaris:

David ha dit...

Hola Vicent, me n'alegre que tornes a escriure, ja et trobàvem a faltar a la "blogosfera" valenciana

Vicent Baydal ha dit...

Gràcies, David. Ens trobarem per ací! ;-)

Sedna a Bord ha dit...

I love més la pericana!