Hui fa una pluja lleu, suau, que s'ajusta a la humitat de Florència i que va amarant de forma aparentment inexplicable les nombroses fogueres que hi ha la muntanya, les quals, mentre calcinen el que supose que són males herbes, creen una fina capa de fum i una intensa olor de cremat, com si estiguérem a València més o menys per estes dates, quan es fa el mateix amb la palla de l'arròs. En breu hi tornaré, tot just a la vora de l'Albufera...
7 comentaris:
Fa un poquet ha començat a caure per Roma una plujeta fina de la que en diuen, al poble segovià de mon pare, calabobos. Agradable, tot plegat, perquè encara no fa un fred precisament "segovià".
Molt bonica la foto, pareix un sfumato.
M´han vingut dos coses al cap:
- Pavese, i la seua lluna i les fogueres... "Va fer tallar sarments de la vinya i la vam cobrir fins que n´hi va haver prou. Després hi vam tirar benzina i vam calar foc. A migdia era tota cendres. L´any passat encara hi havia el senyal, com el llit d´una foguera."
- Quan anava (vaig encara, molt a la llarga) a comprar a la carniceria de Benimarfull i hi havia (hi ha) al tabló d´anuncis les dates en que es poden cremar les restes de la poda.
En tots els llocs hi ha contaminació, fins i tot a l'Albufera. Ves espai amb les anguiles.
com que supose que tornaràs i voldràs dur algun record... conta'ns; a més del paisatge del fum i els costums agraris, també tenen tendes de "suvenirs" amb toreros i balladores de flamenc? ;)
Flamenc i bous no, però el centre històric és una bogeria de turistes... Massa. I si no em falla la memòria i no va ser un somni vaig veure una carta a Piazzale Michelangelo amb cafés a 7 euros...
Espero tornar algun dia a Florència, una de les ciutats que mé m'han agradat de totes les que conec fins ara.
Mil gràcies de nou, Vicent, per tota la informació que m'has passat aquest dies sobre el tema de l'Edat Mitjana :D
Publica un comentari a l'entrada