dilluns, 8 de setembre de 2008

Il coniglio

No sabia que vivia tan a dins del bosc fins que este matí a les huit menys quart, quan anava pel caminal que baixa fins a la parada de l'autobús, un conill ha aparegut corrent, s'hi ha palplantat enmig, i en compte d'eixir-ne corrents quan m'acostava m'ha -pràcticament- acompanyat en el meu trajecte fins a la carretera. Són molt amigables els conills florentins? Tindria un rellotge com el conill d'Alícia i m'estaria avisant que l'autobús estava a punt de passar? Ho hauré somiat tot plegat? Vindrà també demà a dir-me "buon giorno"?

14 comentaris:

maria ha dit...

Ací et deixe la recepta del coniglio alla cacciatora, tipicament toscana, et deixe un altra recepta toscana de pasta amb sugo di coniglio:

http://www.lenostrericette.it/news.asp?id=88

http://www.mrtuscany.com/index.asp?id_ric=40

Bon profit!!

Vent d Cabylia ha dit...

Ai, pobret coniglio. Amb lo carino que era... Què poc de cor que tens!

Marta ha dit...

On també eren molt comuns els conillets eren en Alemanya, sobretot al sud. N'hi havia centenars! Però no eren tan amigables com el conillet florentí. Hm, és sospitós. Desconfia d'ell si algun dia t'ofereix alguna pastilla...

alfonsodezamora ha dit...

Caram, com esteu tot plegat! L'una que la primera cosa que li passa pel cap en parlar de conills el Vicent és donar-li ¡dos! receptes per a fer-lo bullir dins l'olla; l'altra, que si els conills florentins són de la banda della Magliana... Carai, i jo que em pensava que el Vicent ens explicava una bonica història pastorívola de bon matí... Sóc massa angelet, jo, o què?

Vent d Cabylia ha dit...

Tenia quimera que el post t'agradaria, Marta, però no que sospitaries del conill... Semblava un bon conillet, de veritat. Encara sort que Don Alfonso em comprén!

Jero ha dit...

Oh quina meravella i quina enveja (a pesar de les "zanzare" i els 30 correus/hora).
Salut, força al canut i molta sort per la bella Itàlia.

Anònim ha dit...

Conillets amigables a la Toscana, açò ni Esopo...

molt bonico el conill. enveja, excepte per els "tigres"

Marta ha dit...

Això de les pastilles ho deia per allò d'Alícia, que es beu primer una cosa i es fa xicoteta, i després amb una galeta es fa gran... i que en la versió Matrixiana en comptes de líquids i galetes, Neo ha de triar entre la pastilla roja i la pastilla blava; una modernització intertextual que no volia que es confonguera amb el tràfic de drogues italià ha, ha!!

Dano ha dit...

Tria de possar-te una faldeta blava, un delantal blanc, una perruca rubieta... Pot ser et tinga preparat un mòn de fantasía (no se si sona bé o malament açó ultim..)

Vent d Cabylia ha dit...

Deu haver llegit el blog i ja me l'heu espantat. Clar, que si caça, que si drogues, que si perversions sexuals, que si intertextualitzacions... i este matí no ha vingut a saludar.

Jesús M. Tibau ha dit...

compte, si és italià potser volia lligar

Vent d Cabylia ha dit...

Un altre mal pensat. No tenia nacionalitat el pobre conillet. Era un conill ciutadà del món...

Jordi Garcia i Eulogio ha dit...

Però eixe conill paga la contribució? Si és que sí té nacionalitat, si és que no, a la paella!!

Vent d Cabylia ha dit...

Home, a la paella no et dic que no... Ara, que ha sigut un drama haver-me de decidir entre riso fino, semifino, comune...