dimarts, 27 d’abril del 2010

De la Costera a l'Alcoià: Ara Multimèdia



Un altre dels temes que tenia pendents al blog, ni que fóra per aportar un granet d'arena a la seua difusió, era parlar d'Ara Multimèdia, el diari digital
presentat oficialment el 5 de març de 2010 i nascut una miqueta abans, l'1 de febrer, de les cendres de l'antic Alcoi digital. Però este nou projecte comunicatiu no se centra ja exclusivament en la capital de l'Alcoià, sinó que, com s'anuncia en el vídeo promocional de dalt, ofereix continguts informatius i d'opinió de la Costera, la Vall d'Albaida i l'Alcoià, així com de Xixona, geogràficament tocant les foies d'Alcoi i de Castalla. No obstant això, en estos quasi tres primers mesos de funcionament s'observa una ben lògica concentració dels punts d'atenció en els principals nuclis de la zona: Alcoi (60.000 habitants), Ontinyent (35.000), Xàtiva (30.000) i Ibi (23.000), i no tant en Cocentaina (11.000), Xixona (7.500) o la resta de poblacions de les comarques esmentades.

En qualsevol cas, la transprovincialitat del projecte, a cavall entre la de València i la d'Alacant, és una molt bona notícia i dóna compte de les potencialitats dels mitjans digitals per a cercar noves lògiques comunicatives i sociopolítiques. Una altra de les coses a destacar d'Ara Multimèdia -a banda del fet de potenciar la secció d'opinió- és la interactivitat dels seus promotors amb l'audiència: fa poc German Llorca, un dels seus editors, contestava les preguntes dels lectors en una extensa entrevista, alhora que l'equip de redacció manté obert el blog corporatiu N-340, en què va explicant les estadístiques, les utilitats o els canvis del diari. Així mateix, un dels seus membres, Jordi Orts, també escriu un blog en el propi servidor que ofereix Ara Multimèdia als seus subscriptors.

La qüestió dels subscriptors és, però, un dels principals dubtes que particularment em suscita el projecte. S'ha plantejat la subscripció com a forma de finançament, però no sé si els servicis obtinguts -blog, accés a l'arxiu, butlletí de notícies o selecció de la temàtica d'algunes informacions- són suficientment atractius per tal d'aconseguir una base mínima d'associats. En tot cas, -i tant de bo funcione- sembla que es tracta únicament d'una via addicional de finançament. De fet, el diari enllaça publicitat de la zona que supose que estarà generant certs ingressos: de la Caixa d'Ontinyent, la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, la Cambra de Comerç d'Alcoi, la Unión Alcoyana, La Onda Radio, etc. Al remat, esperem que, com ja va passar amb Alcoi Digital, Ara Multimèdia tinga una llarga vida i servisca, entre d'altres coses, per a normalitzar l'ús del valencià dins del nostre panorama comunicatiu.

3 comentaris:

Alexandre ha dit...

Com a periodista que sóc, només puc veure amb interès la proliferació darrera de mitjans digitals, així com preguntar-me sobre els efectes d'aquesta fragmentació.

El meu parer és que el profit de tot plegat depèn dels recursos que aquests mitjans tinguin per produir informació pròpia, contrastada, crítica i de qualitat. Si només han de ser una plataforma més per amplificar el periodisme de declaracions i rodes de premsa o refregir noticies d'agències -cada dia de més acusat i preocupant pintoresquisme anecdòtic- tampoc penso que hi guanyem res de l'altre dijous. L'altra opció és fer "clusters" d'opinió. He de confessar, no obstant això, que també li veig un interès limitat, perquè
com la dita de l'ofici sap prou bé, la informació és cara i l'opinió barata. I encara que sempre sigui saludable que hi hagi veus discordants amb el discurs oficial PPSOE que ens plou contínuament a sobre de totes bandes, jo trobo molt més a faltar fonts originals en moltes qüestions d'actualitat, cultura o política i societat. Per exemple, és molt complicat trobar en català o valencià un mitjà que informi amb continuïtat i solvència d'assumptes geopolítics internacionals. I evidentment, si la solució l'hem de buscar en fer més local i restringit l'abast d'allò que parlem -L'Avui l'ha comprat El Punt i no dic més- anem arreglats. Crec l'esperança de desprovincianitzar el nostre panonama informatiu passa per accentuar el "glocalisme", una cosa que per exemple va fer molt bé Vilaweb (si bé penso que han afluixat una mica, perquè també és un tipus de producte periodístic pel qual costa més trobar públic i que exigeix més feina de processat).

Veurem: de moment, tenim feina d'observar com rutllen totes aquestes cosetes noves que ens vas deixant...

Vent d Cabylia ha dit...

L'opinió és barata, però dins del camp de la premsa tradicional era difícil trobar opinions de tots els colors. Ara, amb els baixos costos de producció que ofereix el mitjà digital, almenys s'ha multiplicat l'oferta. Tanmateix, hi ha el problema de la referència massiva (per molt que hi haja més espais, qui continua marcant la pauta són els grans mitjans). Com tu dius, ja veurem cap a on anem...

german ha dit...

hola Vicent,
vull donar-te les gràcies per haver-nos obert aquesta finestra en el teu blog. Com se sol dir, tota pedra fa marge, i aquesta és una de les més interessants de les que podem incorporar a la nostra humil "obra".
respecte al que dius, és cert que la qüestió dels subscriptors és discutible, però ens hem de plantejar alternatives a la publicitat convencional si volem que un projecte d'aquestes característiques tinga continuïtat [al menys, fins que es desenvolupe una fórmula màgica].
I açò em porta al que diu Alexandre. És una desgràcia haver-ho de dir, però el fet que un producte informatiu estiga fet al País Valencià en valencià és ja una fita important [imagina com van les coses per ací baix]. I és ben cert que no ens hem d'acontentar amb això només, però és que s'ha de començar per algun lloc.
Jo no sé quina és la solució a la fragmentació dels contiguts, al "continuïsme del periodisme de nota de premsa", o si hem de fer renúncia tan alegrement al "pintoresquisme" [restant no s'arriba enlloc]; però s'ha d'encetar el pastís perl algun cantó [i els continguts elaborats, propis, de qualitat, centrats en cultura, societat i "trellat" costen temps i diners]. Al menys -i com ens desitja Vicent-, esperem poder estar ací per a contar-ho durant molt de temps.
Gràcies de nou i una abraçada!