divendres, 19 d’agost del 2011

El malentés de Palop

Twitter comença a bullir amb l'afer Palop. Vos ho explique en un tres i no res amb imatges. Ahir per la nit algú li va deixar un missatge en valencià i ell va respondre, com és ben normal, en valencià:



Tot seguit, va rebre algunes altres contestacions, tant en castellà com en valencià (un valencià, com veieu, no sempre correcte i, per tant, gens polititzat):


El darrer missatge, però, va ser una mica estrany: en catalan?? Semblava com si a eixe usuari li molestara la seua intervenció en una altra llengua que no fóra el castellà. Llavors, Palop, en compte d'ignorar-lo o explicar-li de forma cortés que eixa és una altra de les llengües que parla i amb la qual es comunica, es va disculpar públicament:


Un cas similar al de l'alcalde de Vila-real, que fa uns mesos va ser comminat a parlar en castellà davant d'una audiència valenciana i ell, ràpidament, va acceptar (poc després, en el mateix acte, la seua homòloga de Torrent demanaria disculpes per si se li escapava "alguna palabra en valenciano"). Amb tot, ara ningú comminava Palop a parlar en castellà, sinó que eixe que havia dit "en catalán??" no ho deia per fotre, ja que ell mateix és catalanoparlant. Així es pot comprovar en el seu timeline. Per tant, ho degué dir simplement en to de sorpresa, tal vegada perquè no sabia que Palop parlava valencià:

Així doncs, pense que ha estat un lamentable incident, el que no lleva que l'actitud de Palop respecte de la seua llengua materna siga molt feble. Com jo mateix li he dit al twitter, no calia -en absolut- demanar disculpes per això. És l'acte més natural del món i si algú es molesta perquè els valencianoparlants ens comuniquem en valencià, que s'ho faça mirar, és el seu problema. De fet, Palop ha donat bones mostres d'estar a favor de la promoció del valencià. No debades, va participar fa tres anys en la campanya d'Escola Valenciana per tal que els xiquets reberen l'educació en valencià, amb el lema "Matricula en futur, matricula en valencià". Ací podeu sentir la falca de ràdio que ell mateix va enregistrar i en la qual deia: Hola, sóc el porter de futbol Andreu Palop. Tinc molt clar que estudiar en valencià és sinònim de qualitat. Perquè volem el millor per als nostres fills i filles, matricula en futur, matricula en valencià.

El que ha passat es deu simplement i planerament a la situació de diglòssia en la qual vivim els valencians. El castellà és una llengua amb prestigi, que domina tots els àmbits de la nostra vida, mentre que el valencià és una llengua poc prestigiada, que queda arraconada als àmbits privats i, molt sovint, menyspreada pels que només volen que es parle la primera. Hui, sense anar més lluny, s'ha sabut que un pobre home de 86 anys no pogué expressar-se en valencià en un juí a Alzira, malgrat que, per la tensió del procés, s'expressava millor en la seua pròpia llengua. L'actitud de Palop no és, sens dubte, la més apropiada per a una persona que ha defensat públicament el valencià. Tanmateix, tampoc crec que el linxament públic siga la millor opció per a explicar-li-ho. La pedagogia sol funcionar millor, almenys en casos com estos, en els quals hi ha una bona predisposició. Palop no està en contra del valencià. Estic segur que és tot el contrari, però cal que trenque una barrera psicològica molt gran, aquella per la qual molts valencians estan sempre disposats a demanar perdó per expressar-se en la seua llengua materna. No cal demanar disculpes per emprar el valencià, ans al contrari, n'hem d'estar ben orgullosos.

14 comentaris:

Xavier ha dit...

És trist, però cert.
El prestigi del valencià està sota mínims i el govern autonòmic no fa més que empitjorar-lo!

Pecat!

Vent d Cabylia ha dit...

Eixe és un dels grans problemes. Personalment, cadascun de nosaltres podem fer per trencar eixa barrera psicològica de la qual parlava, però cal un convenciment individual previ. Col·lectivament, qui més pot fer per normalitzar el valencià són les institucions públiques, però en el nostre cas en molts casos és al contrari, tot perpetuant la situació de diglòssia en favor del castellà.

Guerau ha dit...

En el cas que un estranger li hagués fet a Palop una pregunta en anglés, ¿llavors el futbolista s'hauria de disculpar per fer servir l'anglés en la seua resposta?

Si de veritat volem normalitzar la nostra llengua, hem d'actuar d'una manera natural, sense amagar-nos ni demanar disculpes. És evident que exercir de valencianoparlant en un país fortament castellanitzat com el nostre és complicat. Requereix un gran convenciment personal així com saber aplicar tècniques de conducta assertiva en les situacions de conflicte lingüístic, que són molt freqüents. Al cap i a la fi es tracta d'una qüestió de conducta, de saber interactuar amb els altres de manera respectuosa sense renunciar als nostres drets lingüístics. Recomane el llibre Sortir de l'armari lingüístic.

Secretari ha dit...

Digne fill de La Ribera, sí senyor...

Vent d Cabylia ha dit...

Guerau, ell ha demanat disculpes perquè pensava que algú li estava recriminant parlar en valencià en un lloc públic on se suposa -ho suposen- que el castellà hauria de ser la "llengua de tots". No és cap excusa, però cal pensar que moltíssims valencians encara reaccionen així. És la situació que hem heretat des de fa segles i encara es reprodueix a la nostra societat.

Els pocs que no ho fem -demanar disculpes o sentir-nos malament per parlar sempre que podem en valencià- és perquè determinades circumstàncies personals ens han fet veure que tan vàlida és una llengua com una altra i que l'actitud contrària és perversa, puix duu a la desaparició de la nostra llengua, la que està minoritzada. La qüestió és segurament que nosaltres som de família valencianista, ens hem fet valencianistes, hem tingut amics o coneguts valencianistes, hem anat a facultats on predominava el valencianisme, etc. Cadascú té les seues circumstàncies personals que li han ajudat a trencar eixa barrera psicològica que provoca una situació social diglòssica. Per això pense que no hem de ser durs amb qui, havent mostrat predisposició a potenciar el valencià, un dia es veu vençut per eixe context(recordant-li, d'una altra banda, que els seus arguments són totalment nocius per a la llengua).

Vent d Cabylia ha dit...

Aprofite per posar la contestació de Palop al twitter: "Anem a vore si deixem els punts sobre les íes , per primera no me avergonye de parlar la meua llengua q. és el Valenciá, aixo pa escomençar. Lo unic q demane perdó és per q en esta red social sempre utiltze el Castellá pa q me entenga tot el mon q me segueix, com veig q hi ha mol de listo i molt de infiltrat per açi, escric en VALENCIÀ i del meu poble pa q els quede clar q ni renuncie a la meua llengua ni a la meua terra, per a mi aixo queda mes q clar i a fets em remitixc en probes q he demostrat . Aixi q qui vullga polemiques q vetgen el Salvame..."

Guerau ha dit...

Pel que fa a la contestació de Palop que acabes de posar, Vicent: Una altra oportunitat perduda per a potenciar l'ús del valencià a les xarxes socials... I no sóc cap "infiltrat", ni vull cap polèmica. Si un estranger li hagués preguntat en anglés a Palop, ¿com hauria respost llavors? ¿En castellà? ¿Com podem animar la gent a fer servir el valencià si nosaltres mateixos com a valencianoparlants claudiquem a la mínima, per tal "q me entenga tot el mon"? ¿Llavors amb qui podem parlar en valencià? ¿Només amb la família i els amics, i amb la condició, és clar, que siguen valencianoparlants de soca-rel? Molt trist. Són actituds que a hores d'ara ja deurien estar superades.

No vull ser dur amb Palop, perquè, com bé dius, entre tots hem de trencar les barreres psicològiques i actuar en positiu. És difícil exercir de valencianoparlant perquè provoca molt d'estrés i esgotament psicològic el fet d'anar contra corrent en una societat fortament castellanitzada en què hi ha prejudicis lingüístics profundament arrelats. Per això recomane el llibre que he citat adés.

Vent d Cabylia ha dit...

Si tens tota la raó del món, Guerau... Tant de bo Palop emprara el valencià alternant-lo amb el castellà amb normalitat, però per a fer-ho sense problemes o bé hauria de viure en una societat que ho considerara normal, o bé hauria d'estar conscienciat personalment. Sense anar més lluny, diversos jugadors del Barça solen escriure les seues piulades en castellà (Valdés o Puyol). En tot cas, és evident que no se'ls ocorre demanar disculpes quan diuen alguna cosa en català. Altres, com Cesc, ho escriuen en anglés, català i castellà. La qüestió, siga la tria que siga, és que cal obrir els ulls sobre estes coses, tot fent pedagogia. Espere que Palop -malgrat el que ha dit de "listos" i "infiltrats"- s'haja adonat del fet que és absurd demanar disculpes per parlar en valencià. Al contrari, si ell ho fa amb normalitat (i tots nosaltres), la societat ho acabarà considerant un fet normal. És dur i sempre hi haurà gent que en faça demagògia barata, però cal insistir-hi.

Anònim ha dit...

sí, està tant en l'aire, eixa actitud, que has de fer un esforç perquè no t'ho apeguen. és tant trist...

utilitza el castellà pa que l'entenga tot el món.. però no és tot el món, només espanya, crec jo. No sé, és que esta frase ja dóna un poc d'oix.

Coralet

Anònim ha dit...

Interessant qüestio. Per a començar dire que a Palop, com a persona, el tinc en molt bona consideracio des dels temps en que jugava en el Valencia. Vullc recordar tambe que jugant en el Sevilla sempre ha celebrat les victories importants onejant la senyera valenciana, deixant clar el seu orige valencià. Sempre que te ocasio parla en valencià i dona eixemple. Dit aço entenc, encara que no compartixc, que Palop haja demanat disculpes, degut, sobre tot, ad allo que algu ha deixat entrevore en la linea de que el valencià ha segut, des de fa molts anys, considerat com una llengua subalterna (aixo en el millor dels casos). De totes les maneres està clar que els valencians no hem de demanar disculpes per utilisar el valencià, pero al mateix temps no estaria malament que recuperarem el valencià genuï, perque massa voltes es recorre a formes alienes que no fan cap de favor a la recuperacio ni a l'acceptacio de la llengua vernacula, favorint, per contra, la desafeccio o abandonament de la mateixa en benefici del castellà. No hauriem de facilitar a ningu cap "coartada". Vinc a dir aço perque en els comentaris anteriors tenim eixemples de sobra que justifiquen la meua preocupacio: "tant de bo", "sota minims", "però" (vocal tonica, tancada en valencià), "amb", "insistir-hi", "el que ha dit", "reprodueix", etc.Aço ho plantege des d'un punt de vista constructiu i sense intencio de polemisar en absolut.

Nelo Llombart

Guerau ha dit...

Nelo, com solia dir la meua mestra de valencià en l'escola, "si de veritat estimem la nostra llengua, hem de parlar-la. Dóna igual si és o no normativa, però hem d'usar-la, perquè sinó és una llengua morta." Per això pense que són les actituds com la de Palop les que veritablement condemnen el valencià a l'arraconament i la desaparició davant l'hegemonia del castellà. La supervivència del valencià depén de la nostra lleialtat com a usuaris de l'idioma, molt més que de l'ús de formes més o menys genuïnes, tot demostrant que el valencià és una llengua tan útil com ho és el castellà.

Vent d Cabylia ha dit...

Coralet, la qüestió és que, com diuen a "Sortir de l'armari lingüístic", parlar en valencià en tots els contextos causa estrés. I prou estressats anem ja en esta vida. Però, bé, això o condemnar el valencià a la desaparició (i com que no...)

Nelo, no pense, en absolut, que l'allunyament de la llengua siga per qüestions normatives. Sense anar més lluny, el fenomen del qual estem parlant passa sobretot en la comunicació oral i ací ningú renuncia al valencià per la normativa. Simplement es fa per no causar un pretés conflicte. En canvi, la tria d'una normativa escrita més convergent amb els parlars catalans i balears o més particular valenciana no causa excessiu conflicte. És una tria personal i ja està (però cal estar alfabetitzat en valencià i ser-ne conscient de la tria).

vinaloponenc ha dit...

Tant de bo, n'hi haguera més autoestima per part dels valencians cap a la seua llengua. Cert la llengua està sota mínims a València, però cal insistir-hi en millorar la situació sociolingüística que va unida a la situació política. El que ha dit Palop en la seua darrera contestació sobre aquest tema al twitter és propi de vergonya al·liena, reprodueix un autoodi i una fòbia social important. Tot el món d'acord amb la seua opinió són els castellanoespanyols, pròpia opinió ignorant dels més furibunds nacionalistes espanyols. Sent informar-li a Palop que ningú no segueix la seva carrera futbolística a Sud-amèrica, ningú o poca gent, on la llengua espanyola molt prompte patirà un fort desplaçament cap a l'anglès, fil per randa serà substituït, tampoc pot esperar Palop fitxar per la lliga anglesa o russa amb aqueix do per les llengües que té. Supose que no vol fitxar per cap club important o adinerat ja que està en el declivi de la seva carrera, l'aconsellaria que deixara el seu equipatge a Sevilla, així podria ser feliç i podria comunicar-se feliçment amb tothom, ho dic des d'un punt de vista constructiu.

Coralet ha dit...

és de veres, jo sent estrés quan comence a adreçar-me a una persona castellano-parlant en valencià. després, passa. encara que amb certes persones, no passa mai eixe estrés, i per això és millor ja ni parlar-los ;)