dilluns, 14 de maig del 2012

15M. De raó, equitat i justícia

12M a València (Jordi Ferrer-Beltran)

No sé quin article és més manipulador i perillós: el de La Razón, 15-M. 15 mentiras. Un camino a la deriva, o el d’El País, Grecia toma la vía de salida del euro. El primer qualifica el 15M d’oportunista, parcial, poc representatiu, victimista, irresponsable, hipòcrita, vergonyós, injust, repressor, insolidari, antidemocràtic, populista, totalitarista, nihilista, salvatge i violent. No està malament. Però, al cap i a la fi, va de front i dirigit a una parròquia molt concreta, sense possibilitats de convéncer ningú que no siga d’eixa corda. És la tàctica d’exasperar el contrincant, provocar-lo i crear malestar general. L’article d’El País, en canvi, és molt més subtil i va dirigit a una gamma de gent més àmplia, amb l’objectiu de reforçar el missatge que tot allò que s’aparta de la dreta i la socialdemocràcia tradicionals es correspon amb un extremisme desestabilitzador i indesitjable. Comença per recordar que la desfeta dels partits de sempre ha suposat l’entrada al Parlament dels neonazis intolerants i xenòfobs. A continuació parla de l’esquerra radical, Syriza, per qualificar-la de populista, improvisadora i irresponsable. I tot seguit, en cercar els culpables de la crisi, esmenta conjuntament els immigrants, els antisistema i els polítics. Finalment, clou l’article tornant a recordar el fantasma neonazi... Conclusió per a Espanya: passeu dels indignats i voteu al PP i al PSOE, que les alternatives ‒com si foren totes iguals‒ són pitjors i estan lligades als extremismes més irrealitzables i contraproduents. [Continua a la columna de l'Informatiu]

4 comentaris:

besnét de Saneca ha dit...

A pesar de la bona intenció didàctica d'aquella màxima que diu que els pobles que no coneixen la seua història estan condemnats a repetir-la, crec que la repeteixen encara que la coneguen. No sóc un especialista en història i sé que no seré el primer a fer este paral·lelisme, però demane un poc de condescendència per la "boutade": la restauració borbònica i els torns entre Partido Conservador i Partido Liberal es pareixen molt a una restauració borbònica que es va produir després de la mort de Franco, i els torns pacífics entre el dos bandos majoritaris (UCD-PP i PSOE) que col·loquen aquella gent propera a bons càrrecs dins de l'administració, generant tota una trama de "clientelisme" polític, també es pareixen molt -salvant sempre les distàncies- a tot allò que va ocórrer a finals del segle XIX i principis del XX...
Qui sap si tot este moviment social del 15M no serà el germen de la tercera república!
I de la premsa lliure, què anem a dir... No serà que està tan polititzada i que trobem en ella tant de "clientelisme" com en la premsa de la restauració?


P.S.: Ja que estic ací de nou, reitere el "piropo" que els hi vaig fer tant a vosté com a Toni de l'Hostal en un comentari anterior i que sols ha tingut resposta per part del segon: és un plaer trobar un valencianisme tan obert, crític i gens sectari.
I aprofite per fer propaganda de la seua infravisitada valenciclopèdia i d'altra "boutade" publicada a les seues pàgines, que em faria especial gràcia que vosté es llegira -no és massa llarga-, i que es toba a: http://valenciclopedia.wikia.com/wiki/Sant%C3%ADssima_Trinitat

Vent d Cabylia ha dit...

Hola, besnét de Saneca, perdona la meua descortesia en l'anterior comentari, però, com explique hui, no estic tenint massa cura amb el manteniment del blog. El plaer és meu i, quant al valencianisme, fem el que podem!

La Valenciclopèdia la tinc enllaçada al blog, però feia temps que no entrava. Boníssim el text de la Santíssima Trinitat!! :DDDD

I quant a la qüestió política de comparativa amb la Restauració, no vas tan desencaminat. De vegades jo també he proposat la comparació, encara que també s'ha de tindre en compte que hi ha diferències molt grans respecte a la situació d'aquells temps. No debades, han passat dos guerres mundials, el comunisme, la fi del comunisme i la mundialització. També la influència dels mitjans de comunicació i les possibilitats de desplaçar-se han canviat moltíssim, per la qual cosa crec que l'exemple val més com a estímul en el passat del que podria passar que com a exemple històric que seguirà els mateixos patrons. Però, com dic, sí que hi ha certa ressemblança, sí...

besnét de Saneca ha dit...

Favor que vosté em fa al contestar-me, així que res de descortesia (es tractava d'un comentari a l'entrada "Un nacionalisme amb bases contemporànies", al que vaig accedir com a usuari anònim, però amb la signatura de besnét de Saneca al final), que ja sé que qui molt abharca -quin joc de paraules, mãemeua! Gracioset què és u...- poc apreta.
Acostume a tractar de "vosté" als doctors, però ja que vosté em tuteja, i com jo prenc fàcilment confiances i sóc d'edat més avançada (sols una poca més, però m'agrada fer-me el major) que la teua, doncs també et tutejaré, que al cap i a la fi ja sóc seguidor del blog, encara que no hi figure nominalment.
Una més i deixe de fer la "pilota": el que més ràbia em fa de tot açò de descobrir les coses tan tard (com el cas d'este blog) i de ser tan metòdic per a algunes coses és la gran quantitat d'entrades passades que em toca llegir, quasi com a cròniques, i de vegades fora del context en què van ser escrites, ja siga per desconeixement dels successos o per la desaparició d'enllaços que ja no estan disponibles...
Bé, senyor doctor, ja tinc altre autor al que admirar i seguir amb ànim d'acaparament valenciclopèdic. Així que paciència amb mí, encara que jo sóc dels d'arrancada de cavall i parada de mula coixa.

Vent d Cabylia ha dit...

Confiança tota la que vullgues, que, al cap i a la fi, estem ací per a aprendre i divertir-nos un poc... Molt bones les teues aportacions a la Valenciclopèdia i, res, si vols anar llegint posts, per ací en tens vora 1.000... :D