dilluns, 7 de maig del 2012

Serem transversals o no serem

Torne a parlar a l'Informatiu sobre la possibilitat de crear un valencianisme de centredreta ara que previsiblement els partits tradicionals, PP i PSOE, començaran a atomitzar el seu vot a causa d'esta crisi, de la qual tardarem anys i anys a eixir. UPyD, que ja està posicionada, en traurà profit entre aquells que creuen la cantilena de la culpa autonòmica, però en l'espectre contrari, en el de la gent conservadora amb sensibilitat valencianista, qui se n'aprofitarà?

Algun dia tindrem dos peces a encaixar?

Em pregunten per què insistisc tant, amb la que està caient, en cridar el centredreta cap al valencianisme si, en teoria, és una causa més que perduda. La resposta és clara: és una aspiració inherent al meu propi valencianisme. Ben contràriament al que pensava Joan Fuster, no considere que “el País Valencià serà d’esquerres o no serà”. Ni tan sols crec que això siga possible: un país, o és transversal o no ho és. O hi ha una sèrie de consensos fonamentals entre la dreta i l’esquerra o no s’arriba a ser un país, sinó una minoria. Això passa a Espanya, a França o on siga. També passa a qualsevol regió. Per exemple, a la majoria de les regions espanyoles hi ha un consens general sobre la pertinença a Espanya, i únicament podem dir que es passa de regió a país allà on hi ha consensos majoritaris diferents, com a Catalunya o al País Basc. No debades, els valencianistes d’esquerres som els únics que qualifiquem la nostra terra de “País Valencià”. Per tant, sense dreta valencianista és impossible que arribem a esdevenir mentalment i materialment un país, ja siga dins o fora d’Espanya, on estem des de fa segles, però com a ciutadans de segona. 

Així ens qualifica, precisament, l’informe que ha editat l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) sobre el finançament estatal dels valencians. Els resultats són demolidors. Som, junt amb els balears, els que menys diners rebem del sistema de finançament autonòmic, un 9% menys anual, és a dir, uns 160.000 milions de pessetes menys cada any. Però, a més a més, també som la penúltima autonomia que menys diners rep d’inversió pública central, el que és plenament corroborat per les balances fiscals publicades, negatives per als valencians. I tot això amb el greuge afegit que som els únics en eixa tessitura que tenim una renda per càpita inferior a la mitjana espanyola, a l’alçada de Ceuta o les Canàries. De fet, no hem parat de perdre posicions en eixa escala durant els darrers anys, com a resultat lògic d’este maltractament estatal. En conseqüència, l’informe extrau tres conclusions bàsiques: s’ha de corregir l’insuficient finançament autonòmic valencià, s’ha de corregir la reduïda inversió estatal a terres valencianes i, només així, es podrà recuperar la viabilitat financera de la Generalitat sense condemnar els valencians a una penúria injusta i diferencial. [Continua a la columna de l'Informatiu]

9 comentaris:

David ha dit...

Una gran entrada, estic d'acord, independentment de la ideologia de cadascú (més de conservadora o més progressista), tots els valencians hauriem d'estar d'acord amb el fet que les dades econòmiques que presentes (sobre finançament autonòmic, renda per càpita, etc.) són inacceptables. No hi ha dret al que ens està passant al País Valencià (o Comunitat Valenciana, tan se val), amb això hem d'estar tots d'acord i si no ens continuarant expoliant i serem cada dia més pobres, mentres que altres comunitats autònomes s'aprofiten del rendiment del nostre esforç, de les nostres empreses, de les nostres exportacions. No hi ha dret, ja està bé.

Anònim ha dit...

Vicent deus tenir raó pel que fa a la manca d'existència d'una CiU a la valenciana. No seré jo qui no ho desitge. El problema, però, em recorda uns altres amics meus valencians preocupats perquè l'Església Catòlica valenciana no és bastant valenciana. Segons aquests la culpa la tindríem els batejats nacionalistes que hem abandonat la vertadera fe. Així, el problema més greu no és que no hi ha valencianistes de dretes (en la mesura que caldria). El problema més greu és quan es vol convertir, per decret, valencians d'esquerres descreguts en valencians de dretes catòlics. Ja m'entens. Al final, un acaba compartint filera amb persones que estan en contra dels drets dels homosexuals o del dret a l'avortament a més de defensar uns models conservadors clars. I tot això més enllà de la retòrica. I això sense comptar haver d'assumir la nostra condició sacrosanta d'espanyols i valencians. Tot molt bonico! A veure si és veritat que es pot fer una dreta valencians sense haver de recórrer als més generosos i més militants d'esquerra. Ja saps, els qui haurien de fer de Ramoneta i pagar el beure... Així i tot, a veure si són capaços que els alabaré per valencians que no per dretans.

Anònim ha dit...

Xe el comentari d'abans és meu. Joan-Carles Martí i Casanova (Elx)

Anònim ha dit...

però de veritat penses que pot existir una dreta nacionalista valenciana como la que descrius??
Que siga necessaria es una cosa, pero que puga existir una altra

Vent d Cabylia ha dit...

David, a vore si cala el missatge entre tots els sectors socials perquè ja està bé (de governants valencians xoriços i irresponsables, i de maltractament del Govern Central).

Joan-Carles, no acabe d'entendre el que vols dir. En tot cas, jo el que voldria és que es formara un partit conservador valencianista amb suports socials conservadors. El partit valencianista d'esquerres ja el tenim (i tant de bo cresca tant com per arribar a governar...).

Anònim, és molt difícil, però si ningú ho intenta... Hi ha, evidentment, Units x València, però em referisc a un partit amb suports socials més grans i això ha de passar indefugiblement per gent que vinga del PPCV. Hi ha dins d'ell un nucli de militants i alcaldes amb sensibilitat valencianista (sobretot menors de 40), però ara per ara prefereixen no moure fitxa i continuar aferrats al poder. A esta gent és a la que cride per tal que aprofite la probable desfeta del PP en els futurs anys. Amb perspectiva històrica, ningú -però ningú- podia imaginar en 1890 que els grans empresaris catalans abandonarien l'espanyolisme per a donar suport a un catalanisme que era cosa de 4 exaltats. En canvi, la crisi de 1898 ho canvià tot i la Lliga Regionalista es fundà en 1901, guanyant les eleccions... Això, evidentment, succeí per molt diversos factors: per la gran crisi estatal, per l'existència d'un moviment catalanista previ que donà les bases ideològiques i, també, per l'aposta d'alguns valents que decidiren canviar el xip i aprofitar l'avinentesa. Sé que és realment difícil que això passe ara a terres valencianes, perquè les circumstàncies són molt diferents, però "per donar idees" que no siga...

Héctor ha dit...

És evident que hi han diverses corrents dins del PP, des de la més reaccionària fins a la liberal o des de l'espanyolista a una amb una certa sensibilitat valencianista.

Este regionalisme, fruit de l'absorció d'UV pot tindre més pes en quan el PP no toque poder. Se n'anaren amb ells quan van vore que el PP els donava més possibilitats que UV i els deixaran si algú els proposa una alternativa millor quan el PP puga perdre el poder.

El problema es trobar eixa persona o partit.

Ximo ha dit...

No té res a veure amb l'entrada, però potser t’interesse aquest enllaç: http://ximocorts.blogspot.com/2012/05/liebster-blog-awards_09.html

Vent d Cabylia ha dit...

Moltes gràcies, Ximo. Un honor! I a vore si puc seguir la cadena.

el Manifasser ha dit...

Gran article. Crec que la dreta valenciana hi és, però ara està absorbida pel PP. No parle de la gentola aquesta de classe alta que mai ha sigut valenciana. Parle de la gent de classe mitjana-alta que podria assimilar-se amb la dreta europea i no amb la dreta espanyola, evidentment. Sobretot parlant de valors democràtics i cultura de l'esforç.

Només falta que sapiguem desmuntar la mentida de cara a futures generacions. De fet, els interessos d'aquesta classe no sé si ja van en sintonia amb els de Madrid.