El Feslloch 2013: Un èxit en tots els sentits

Els anuncis previs ja prometien...

Bell-lloc (o Benlloch, no entrarem ara en disquisicions filològiques) és un poblet valencià de la Plana Alta, de poc més de 1.000 habitants. Agricultura, ramaderia i cert sector manufacturer dedicat a la fusteria i l'elaboració d'uns torrons coneguts en tota la contornada. Vida tranquil·la, com podeu imaginar. Però quan arriba juliol, des de fa uns anys, tot canvia i passen coses com les que podeu vore al vídeo de dalt: "el millor festival que n'hi ha sobre... com es diu "la faz de la tierra" en valencià?" I és que des de 2007 Escola Valenciana i l'Ajuntament del poble -socialista, tot s'ha de dir en cada cas- organitzen el Feslloch, un festival de música en valencià que serveix de cloenda a la Gira de concerts que acompanya les Trobades d'escoles en valencià de cada primavera.  No debades, també estos anys han sigut els de la creació del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià, amb la seua gala anual de premis, i els de l'explosió, en definitiva, de la creació musical en la nostra llengua, amb la consolidació d'artistes del nivell i la varietat d'Arthur Caravan, Senior i el Cor Brutal, Orxata Sound System, Aspencat, Pau Alabajos o Pep Gimeno "Botifarra", que s'han sumat a un cercle més reduït que ja venia donant guerra des de temps arrere, com Al Tall, Obrint Pas o Feliu Ventura.

Fet i fet, l'èxit social de la música en valencià, especialment entre els més joves, ha estat totalment referendat en l'edició d'enguany del Feslloch, que ha batut tots els seus rècords d'assistència amb més de 10.000 espectadors, una xifra a tindre molt en compte. La veritat és que el cartell era tot un luxe, amb Al Tall i Obrint Pas en plena gira de comiat després d'anunciar les seues respectives retirades, amb el Botifarra i Miquel Gil,  Orxata, Aspencat, Pepet i Marieta, 121 dB, Mugroman, Trineu Tanoka, Arrap... A més a més, l'organització i la comunió amb el lloc han sigut, com sempre, immillorables: amb la zona de concerts i d'acampada fora del poble, però ben a prop, a tir de pedra, amb tot un seguit d'activitats i tallers de matí i vesprada -entre els quals enguany ha destacat l'inefable trivial de Joanjo Garcia, que està convertint-se ja en un fenomen de masses-, amb el sistema municipal de lloguer de cases particulars a ple rendiment, amb la trobada i celebració de dinarots i soparots amb els clàssics del món del valencianisme, ja siguen artistes, periodistes, polítics, escriptors, etc. En definitiva, tot un encert i una consecució per als belloquins, els músics en valencià i Escola Valenciana, que esperem que continue repetint-se durant molts anys més. 

Respecte d'això, per cert, no fa tant que em vaig fer soci d'Escola Valenciana i em va sobtar moltíssim que, pel que es pot deduir del meu número de soci, no arribem, tot plegat, ni a 600 els que hi contribuïm amb quotes anuals. Si voleu fer-ho vosaltres també, ací teniu el formulari d'alta: són únicament entre 30 i 60 euros a l'any, que serviran per a fer possibles iniciatives fonamentals per al futur de la cultura en valencià, com les Trobades, la Gira o el Feslloch. A canvi, a més a més, rebreu tota una sèrie d'avantatges i ofertes per ser socis d'Escola Valenciana. Vosaltres mateixos!

Un moment de l'actuació d'Orxata Sound System, cap a les cinc de la matinada del divendres passat