dilluns, 12 d’agost del 2013

Un dit a la calor del braser

En els propers posts continuaré transcrivint alguns d'aquells poemes eròtics del segle XVII que vos comentava l'altre dia a través de l'exemple de Margarida. Hui toca un sobre la masturbació femenina, produïda per l'absència de l'amant -que no "regava" a la xica en qüestió- i també per la calor que li arribava d'un braser que la calfava en hivern:

Una xica s'estava aquestos dies
escalfant-se a un braser, perquè hivern era,
arremangada, i d'aquesta manera 
divertia ses grans melancolies,
les quals eren perquè lo seu Elies [estimat]
no li havia regat la badoquera,
puix, pocs dies havia, ausentat s'era
dels seus ulls, que el plorà qual Jeremies.

En açò, lo calor féu son ofici,
i de tal modo vingué a enquietar-se
la xicota que en res remei trobava.
Son dit posant-se dins, digué: "Ai, Maurici,
qui pogués en tos braços menejar-se!"
I els ulls en blanc tragué, i son dit en bava.