Els valencianistes solem queixar-nos, i amb raó, que no tenim referents públics que facen un ús conscient i orgullós del valencià més enllà dels sectors més vinculats a la llengua pròpia, com la literatura i la música -tan marginades en el nostre país. La cosa, però, va canviant a resultes dels darrers 30 anys d'alfabetització escolar en valencià i de l'esforç particular de molta gent. Ací teniu, per posar un cas, l'exemple de Romà Bas, jugador professional de bàsquet de Xàbia, actualment en l'Autocid Ford Burgos de la LEB-Or, que parla un valencià preciós tradicional de la Marina al qual afig la depuració lingüística necessària que poua dels clàssics i que convergeix en un estàndard comú i policèntric amb catalans i balears (l'entrevista és gentilesa del projecte comarcal Sol de Invierno). Amb ell, tota una generació de valencians se suma al treball fet per les anteriors, mentre els qui volen posar pals a les rodes de la normalització del valencià fan campanyes -afortunadament fallides- en contra de les Trobades organitzades per Escola Valenciana. Que vinguen eixos mateixos a dir que este xic no parla valencià -sinó en una mena de llengua aliena i abominable com seria el català- per dir "esport", "aleshores", "cadascú", "així", "aconseguir", "després", "amb" o "feien".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada