dimecres, 8 de març de 2017

Que perda el dogma (Vicent Molins)

Royal Pavilion de Jordi IV a Brighton, construït a Brighton entre 1787 i 1822

El rei anglés Jordi IV va practicar un atroç exercici d'exotisme durant el seu regnat. Iconoclasta, enemic de les convencions, de l'estil homogeni. Dur contra la intranscendència, horroritzat davant la mediocritat estilística dels monarques coetanis. A la ciutat costanera de Brighton va fer construir un imponent palau com nascut de l'Orient, ple de cúpules de fantasia. Semblen a punt de despuntar d'un moment a l'altre les catifes voladores. L'estil, inclassificable. Els seus interiors, un laberint de salons de colors esclatant, una reguera de figures de dracs, cacatues, plomes tropicals. Un viatge palatí imprevist per mons irreconeixibles fins llavors. Al saló principal, a Jordi IV li agradava celebrar banquets inoblidables amb preses gegants, peixos sorprenents. Prop de 25 entrants, 30 principals i 20 postres componien un sopar qualsevol amb una altesa. Quin mal de panxa, col·lega. 

La ciutat de Brighton, plaent com poques, a la calor del microclima i amb eixe puntet hedonista de les urbs daurades i de platja, va muntar un rebombori en canviar d'època. El palau exòtic, el Pavilion, era oficialment un monument del desenfré, la constatació d'un rei passant-se de frenada. Havia d'enderrocar-se, opinaren molts. Havia de conservar-se, van mantindre altres tants. No convenia mantindre amb vida la representació d'una caricatura aliena a la moral, deien aquells. No convenia desaprofitar el que ja estava construït, digueren altres. Solució? Es votaria en referèndum. 

Les dos parts es van mobilitzar brandant els seus arguments. La ciutat que temps després seria bressol de la modernitat anglesa i la llibertat sexual es va dividir en una fratricida polèmica patrimonial. Un funcionari municipal va canalitzar els partidaris de mantindre el Pavilion amb vida. Ho va fer amb una mena de premonició: l'estranyesa del palau, el seu exotisme sense paragó, podria arribar a ser la millor carta de presentació. Els visitants acabarien viatjant a Brighton per veure aquell fenomen arquitectònic alié a qualsevol dogma. Tenia raó. Per 12 vots (3.147 contra 3.135) van guanyar els partidaris del yes al Pavilion de Jordi IV. La marca ciutat de Brighton porta incorporades les cúpules del monument com a logo i aquella construcció plena de rareses és el seu emblema municipal. El temps a vegades depara enormes sorpreses. 

I per què dimonis vos explique esta historieta...?


La cremà de les Falles de València

Perquè em sembla una bella lliçó de com una ciutat és capaç de discutir fins i tot les seues aparents tares. De com el debat es torna un instrument higiènic i no un sudoku impossible. I sí, també de com es fa servir ingeni per a restituir el que aparentment és una calamitat i ja no servia. Seria un error creure que les Falles són una destinació en si mateixes, un circuit de retroalimentació que comença i acaba en estes. Són -o això crec- un lluent exercici de fer ciutat. Això és, de transmetre-la, de canviar-la i replantejar-la. Un fet d'indiscutible impacte urbà. Un imparable mecanisme de (re)construcció d'urbs.

Per això, la responsabilitat fallera és tant i el seu poder és alt. Per això, ha de ser altaveu i transmissió de tots aquells que li servixen de context. Per això, la discussió entorn de les Falles és la discussió sobre la mateixa València. Per això, de la capacitat per a contagiar nous públics dependrà en part la virtut de València com a ciutat de benvinguda. Per això, que es dispare el debat al voltant de les Falles, la seua cohabitació i les seues formes, acabarà sent una conversa higiènica de València amb si mateixa. Per això, la integració de plantejaments i estils variats entre les falles plantades, en lloc d'un cisma entre rarets versus el dogma, parlarà de la ciutat on caben moltes Valències i totes tenen bona química entre si.

S'han d'obrir les comportes, allunyar els temors, que brote l'humor salvatgement i rebrote la capacitat de riure'ns de nosaltres mateixos, no sols com una manera de costumisme i dolça complaença, sinó com un ampli crit de llibertat. Profecia: seran això les Falles. La València que es debat més enllà dels seus propis dogmes serà la més saludable i fresca.

"Que perda el dogma", text publicat per Vicent Molins en València, Ca la Trava. Llibret de la falla municipal 2017Ajuntament de València, València, 2017, p. 51-55. Descàrrega del llibret sencer a través de l'aplicació gratuïta Llibrets Falla/Festes València.

Cap comentari: