dilluns, 13 de juliol del 2020

La Casa del Metge o, més ben dit, el Palauet Maria Burgos

Palauet de Maria Burgos. Foto: Gobike

Darrerament s'ha posat de moda parlar de la Casa o Xalet del Metge de l'avinguda del Port de València. No debades, després de més d'una dècada sense habitar, des de 2007, finalment hi ha hagut un comprador particular que l'ha adquirida i l'està restaurant, a través de l'estudi d'arquitectura de Javier Hidalgo Mora, per a tornar a fer d'ella una residència unifamiliar. I és que l'edifici, enmig d'una avinguda on predominen els blocs de vivendes de les darreres dècades, no passa desapercebut per la seua singularitat com a palauet o xalet d'estil romàntic, amb un destacat mirador central i dos torres, una quadrangular i una altra hexagonal, més menuda i amb coberta apuntada, que sempre han fet volar cap al misteri la imaginació dels vianants i la ciutadania valenciana. Fet i fet, les obres de l'arquitecte Javier Goerlich, tot i la seua joventut en el moment de dissenyar, esta en 1921 sobre un projecte previ de Ricardo Cerdà, sempre han deixat petjada al cap i casal durant la seua extensa trajectòria...

Però ací no vull parlar del seu valor arquitectònic -que evidentment el té-, ni la seua vinculació a la trajectòria del mateix Javier Goerlich -una de les seues primeres grans fites-, ni el seu reconeixement ciutadà -ben constatable, amb la creació d'un nom popular per a la casa-, sinó que voldria destacar un aspecte que considere que no s'ha remarcat suficientment i aportar-ne algunes dades documentals. Es tracta del fet que, malgrat eixe nom popular amb què es coneix, ja explicat amb cert detall en este post de Valencia Bonita i en el qual ens endinsarem després, un dels valors afegits de l'edifici és que és un dels pocs xalets burgesos de la ciutat -o potser l'únic- que va ser encarregat per una dona, Maria Burgos Romero. En concret, segons es pot deduir de les notícies que dona la premsa de l'època, Maria degué heretar en 1915 la potent empresa de comerç de fusta del seu marit, Felipe Olmos Cremades, qui va morir llavors de manera prematura, als 49 anys. Així ho indicava l'esquela apareguda en el diari El Pueblo, que apuntava, a més a més, que la família ja vivia al principi de l'avinguda del Port, probablement en la mateixa adreça on acabaria alçant-se el palauet (residien en el número 13 i actualment la casa es correspon amb el 24, però tal vegada, com vorem més avant, era exactament el mateix lloc).


Esquela de Felipe Olmos Cremades en El Pueblo (1 de març de 1915)


Nota necrològica de Felipe Olmos Cremades en Diario de Valencia (1 de març de 1915)

Notícia sobre el funeral de Felipe Olmos Cremades en El Pueblo (2 de març de 1915)

En la mateixa esquela d'El Pueblo s'indicava que Olmos era "del Comercio" i en la nota necrològica que va aparéixer el mateix dia en el Diario de Valencia es destacava que era un "inteligente comerciante", amb un extens cercle de relacions i que "su laboriosidad y constancia en el trabajo le colocaron a una altura envidiable entre el comercio de nuestra ciudad". No debades, la notícia sobre el funeral que donava a l'endemà novament El Pueblo palesava la riquesa i la posició social que havia assolit el comerciant de fusta: "muchas personalidades de la banca, la industria y el comercio formaron en el fúnebre cortejo", "el lujoso y severo féretro, la hermosa carroza, tirada por seis caballos y el numeroso acompañamiento daban al acto una solemnidad digna del finado". Una riquesa i una posició que Maria Burgos va decidir mantindre i millorar de totes totes, ja que ja a l'any següent apareixen notícies en la premsa sobre la nova empresa que havia fundat per tal de gestionar el magatzem i la serradora que tenia a la mateixa avinguda del Port, amb algunes desenes d'obrers, i el negoci de fusta que havia heretat: estaria al capdavant de Viuda de Olmos y Compañía. De fet, amb ella com a cap de l'empresa, la fàbrica es va modernitzar amb la instal·lació en 1918 d'un motor elèctric de 15 cavalls, que de seguida va ampliar a un altre de 60 cavalls, i amb la construcció de noves dependències, una de les quals encara es conserva en un parc públic que hi ha just darrere del Palauet Burgos o Casa del Metge. Igualment, també va ser ella qui va encarregar a l'escultor Eugenio Carbonell un bell panteó familiar, que encara es conserva al Cementeri General de València.


Plànol de València en 1883, quan el Camí del Grau o Avinguda del Port a penes estava urbanitzat


Plànol de València en la dècada de 1940, quan l'avinguda del Port anava prenent cos i ja es preveia la seua urbanització completa (en rosa clar el que estava previst construir)


Peticions de Viuda de Olmos y Compañía per a modernitzar la serradora de l'empresa

Obrers de la fàbrica de fusta de Viuda de Olmos y Compañía

Metro del magatzem i serradora Viuda de Olmos y Compañía


Edifici annex al magatzem i fàbrica de fusta de Viuda de Olmos y Compañía. Foto: Candreu


Edifici annex al magatzem i fàbrica de fusta de Viuda de Olmos y Compañía en la dècada de 1970. Foto de la col·lecció de José Luis Bouzas publicada en La Valencia Desaparecida.

Edifici annex al magatzem i fàbrica de fusta de Viuda de Olmos y Compañía en 2015. Foto d'Ángel Martínez publicada en La Valencia Desaparecida.

Notícia de La Correspondencia de Valencia sobre l'escultor Eugenio Carbonell que informa sobre el panteó que li va encarregar Maria Burgos (31 d'octubre de 1916)

Esquela de Maria Cremades Gisbert, sogra de Maria Burgos, en el Diario de Valencia (17 d'octubre de 1917)


Primera esquela de Pascual Olmos, sogre de Maria Burgos, en El Pueblo (24 de maig de 1919)


Segona esquela de Pascual Olmos, sogre de Maria Burgos, en El Pueblo (6 de juny de 1919)

Durant els anys immediatament posteriors al traspàs del marit de Maria Burgos en 1915 també van faltar, a més a més, els seus sogres, que, segons les esqueles corresponents, vivien amb ella: en 1917 la sogra, Maria Cremades, als 73 anys i en 1919 el sogre, Pascual Olmos, als 83 anys. I va ser just llavors quan Maria Burgos, que possiblement tindria una cinquantena d'anys o poc més, va encarregar la construcció de la seua gran nova casa. De fet, el permís municipal per a "derribar y construir un nuevo chalé" -que, per tant, estaria en el mateix solar on ja vivien- es va donar el 6 de juny de 1919, el mateix dia en què, dos setmanes després de la seua mort, es publicava l'esquela convocant al funeral del sogre, en l'església de Sant Joan de Ribera de l'avinguda del Port, a escassos minuts del seu domicili. En este sentit, com ja hem indicat, el primer projecte de l'edifici el va signar l'arquitecte Ricardo Cerdà, però posteriorment va passar a mans de Javier Goerlich, qui va introduir notables reformes i el va executar cap a 1922, amb un certificat final d'obres expedit en 1924. Tanmateix, malauradament Maria Burgos a penes si va poder gaudir del seu palauet, ja que va morir molt poc després, en 1925, quan probablement encara no arribava a la seixantena d'anys. 

I novament les esqueles, necrològiques i notícies funeràries corresponents ens donen una imatge clara de la posició de prestigi social a la qual havia arribat "Doña María Burgos Romero, Viuda de Olmos del comercio de maderas", en una societat en la qual les dones ho tenien realment difícil per a fer-ho. Segons s'hi deia, a banda d'apuntar a una possible procedència del poble de Caudiel -on també es van fer misses per la seua ànima-, se la considerava una "dama respetabilísima y de excepcionales dotes personales", "dotada de cualidades que le granjearon el cariño de cuantos la rodeaban", "dejando tras de sí una estela de simpatías que tardará en borrarse". No en va, tant la fortuna com l'afecte que va deixar degueren ser grans, ja que el seu record es feia públic en els aniversaris de la seua mort, amb esqueles que publicava la família en la premsa anunciant les misses fúnebres que es feien per ella i el seu marit difunt. En relació amb això, cal destacar que, com es pot deduir de totes eixes esqueles, el matrimoni no va tindre fills, ja que només hi apareixen els seus germans i nebots, que, efectivament, van ser els qui van heretar el palauet romàntic que Maria Burgos havia fet alçar en l'avinguda del Port, just al costat de la seua fàbrica Viuda de Olmos y Compañía. 

Esquela de Maria Burgos Romero en Diario de Valencia (6 de maig de 1925)

Esquela de Maria Burgos Romero en La Correspondencia de Valencia (13 de maig de 1925)


Nota necrològica de Maria Burgos Romero en Las Provincias (8 de maig de 1925)

Nota necrològica de Maria Burgos Romero en La Correspondencia de Valencia (8 de maig de 1925)

Nota necrològica de Maria Burgos Romero en Diario de Valencia (8 de maig de 1925)

Primer aniversari de la mort de Maria Burgos Romero en Las Provincias (6 de maig de 1926)

Quint aniversari de la mort de Maria Burgos Romero en La Correspondencia de Valencia (6 de maig de 1930)


Panteó familiar amb escultures d'Eugenio Carbonell, al Cementeri General de València, on descansen les restes de Maria Burgos i Felipe Olmos. Foto: Tono Giménez.

Detall del panteó familiar Olmos-Burgos del Cementeri General de València, amb escultures d'Eugenio Carbonell. Foto: Tono Giménez.

En concret, una germana de Maria Burgos, Amparo Burgos, era casada amb José Ricart i van tindre una filla, Carmen Ricart Burgos (neboda, per tant, de Maria Burgos), que va contraure matrimoni amb un metge gallec, Isidoro Álvarez Souto, qui es va instal·lar amb ella a València en els anys 40, al palauet de l'avinguda del Port. Aquell doctor no només exercia a l'ambulatori de Pare Porta, molt a prop d'allí, sinó que, a més a més, tenia la seua pròpia consulta particular en el palauet, que, en conseqüència, va prendre el nom popular de "el Xalet del Metge" o "la Casa del Metge". La denominació, de fet, va continuar mantenint tot el seu significat fins a començaments del segle XXI, atés que després hi van viure Ámparo Álvarez Ricart, una de les filles d'Isidoro Álvarez i Carmen Ricart (i besneboda, per tant, de Maria Burgos), amb el seu marit José María Aragón, un doctor d'Àvila criat a la Pobla Llarga que va exercir durant dècades als hospitals de La Fe i la Salut i que, a més a més, era metge i cirurgià de la plaça de bous de València, amb la qual cosa la seua continuava sent "la Casa del Metge". Este doctor, però, va morir en 2006 i sembla que va ser llavors, a l'any següent, quan la família va abandonar la casa i la va posar a la venda fins que, després de diversos canvis de mans, ha estat adquirida per un nou propietari, que és qui ha encarregat ara la restauració per a tornar a fer-la servir com a residència de la seua família. 

En este sentit, encara que evidentment la denominació de la Casa del Metge es correspon amb un nom identificatiu i popular que perdurarà en el temps, amb les dades que hem aportat ací, ateses les iniciatives i la forta personalitat que hem vist que devia tindre Maria Burgos Romero, potser valdria la pena reforçar alhora el nom que, per història i en propietat, mereix l'edifici: el Palauet Maria Burgos. Si més no que el nom d'aquella dona forta no caiga en l'oblit!


El Palauet Maria Burgos. Foto: Joanbanjo

Vista frontal del Palauet Maria Burgos o Casa del Metge, donant a l'avinguda del Port. Imatge: Javier Hidalgo Mora

Vista lateral del Palauet Maria Burgos o Casa del Metge, amb l'edifici conservat de la fàbrica de fusta de Viuda de Olmos y Compañía darrere. Imatge: Javier Hidalgo Mora

5 comentaris:

Las Labores de Amparo ha dit...

Me parece un excelente articulo por la gran cantidad de informacion y documentacion que aporta. Se nota que hay mucho trabajo de busqueda detras. Soy de la zona y desde siempre me habia suscitado curiosidad esa construccion. Ahora ya he resuelto mis dudas. Muchas gracias y Mi mas sincera enhorabuena por este trabajo.

Viria ha dit...

Excelente articulo, y buena la iniciativa del reconocimiento a Maria Burgos. Solo una cosa. Soy de Puebla Larga y creo que Jose Mari Aragon nunca fue medico alli si su padre.

Manu Durán ha dit...

Precioso artículo. Mucha labor de investigación. Muchas gracias por compartir. La rama familiar de mi esposa, tiene relación con la familia Burgos.

Vent d Cabylia ha dit...

És cert, Viria: José María Aragón va exercir ja a València. Ho acabe de canviar. Moltíssimes gràcies!

Lupe palau ha dit...

D.José Matias Aragón Ramirez va ser metge a La Pobla Llarga. El seu fill José Maria Aragón va treballar coma metge a Valencia, tal com s'explica a l'article.
Moltes gràcies pel treball de recerca i investigació, i sobretot per compartir els vostres coneixements.