Que comenci la Festa!

Caricatura realitzada per les JNC

Hui comencen les festes de la Mercè, les festes patronals de Barcelona, que ens regalen un pont gràcies a la festivitat del dilluns. Sembla, però, que estaran ben passadetes per aigua. La celebració d'enguany ha vingut marcada per l'anomenat "pregón de la Mercedes", és a dir, per la lectura del pregó en castellà per part de l'escriptora gaditana Elvira Lindo. ERC, amb Jordi Portabella al cap, ha denunciat el suposat cosmopolitisme preconitzat pel PSC i s'ha desvinculat de l'acte. La CAL, el CIEMEN i la Plataforma per la Llengua han promogut el manifest A l'Ajuntament de Barcelona: que el pregó sigui en català, signat per nombroses entitat cíviques, i han convocat una concentració a la plaça Sant Jaume esta vesprada, coincidint amb la lectura del pregó dins l'Ajuntament, al saló del Consell de Cent.

Em sembla que al fons de tot no hi ha tant un rebuig a que el pregó siga en castellà com al que representa la senyora Lindo. Per una banda, per als catalanistes radicals representa l'Espanya castissa, pobra, cheli i endarrerida, com la de Manolita Gafotas, i alhora representa l'Espanya socialista i frívola, com la de les columnes de l'escriptora a El País. I, per l'altra banda, no representa cap valor amb el qual es puga identificar Barcelona: ni el lloc de naixement, ni una activitat intel·lectual brillant, ni el símbol d'uns valors universals. De fet, si repassem els darrers pregons i pregoners observarem que hi ha hagut en molts idiomes -també el castellà- i de molts països, però no han provocat cap polèmica:

2005 - Rosa Regàs (català) Barcelonina i directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
2004 - Carlos Ruiz Zafón (català). Barceloní.
2003 - Fàtima Mernissi (francès). Marroquina. Consultora de la UNESCO sobre dones i Premi Príncep d’Astúries d'aquell any.
2002 - Valentí Fuster (castellà). Barceloní. Cardiòleg de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Mount Sinaí de Nova York. Sent català i parlant català va fer el pregó en castellà i no va passar res.
2001 - José Antonio Marina (castellà). Castellà. Filòsof i assagista de gran talla.
2000 - Robert Hughes (anglès). Australià. Crític d’art, escriptor i documentalista reconegut internacionalment.

1999 - Maruja Torres (català). Barcelonina. Periodista i escriptora.
1998 - Eusebio Leal Spengler (castellà). Cubà. Director del programa de restauración del centre històric de L'Havana, Patrimoni de la Humanitat
1997 - Yehudi Menuhin (anglès). Jueu estadounidenc. Violinista i director d'orquestra.
1996 - Rafael Moneo (castellà). Navarrès. Arquitecte.
1995 - Tarik Kupusovic (anglès). Bosnià. Alcalde de Sarajevo, que començava la reconstrucció per aquelles dates (i de la qual Barcelona finançà la del barri de Mojmilo).

Vist açò, sembla que el problema real és que Elvira Lindo ni és barcelonina, ni dóna la talla professional, ni simbolitza cap valor universal, i, pel contrari, mostra una clara filiació socialista espanyola i emprarà el castellà en el pregó, fet que ha vehiculat la creació del conflicte. Siga com siga, és evident que no és un encert. A mi no em representa en absolut i no vull que faça el pregó de la "meua ciutat". Crec que la nòmina de pregoners -que parlen en català, castellà, urdu o com els done la gana- s'hauria de reduir a gent que tinga una relació especial amb Barcelona; no hi veig el sentit si no és així. Em quede amb els pregoners de les festes patronals de la Barceloneta, les de Sant Miquel, que comencen immediatament després: l'any passat Carles Flavià i enguany Loles León i Pepe Rubianes.